De Parets a l’antiga Roma

Sota la plaça de la vila de Parets es pot fer un viatge al passat. No a través de les restes arqueològiques que s’han trobat en els últims anys a la zona, sinó gràcies al pessebre monumental que enguany s’ha dedicat a l’antiga Roma, segons informa Eudald Sanz. Escenes de la capital imperial i de ciutats menors com Tàrraco o Pompeia són alguns exemples que els visitants podran veure aquest any. També s’hi han representat edificis emblemàtics com el Coliseu, el Panteó o el Circ Màxim amb tot detall. El diorama s’ha construït sobre una superfície de 230 metres quadrats i ostenta el rècord de ser el pessebre de sobretaula més gran de tot Catalunya. Albert Pérez, president de l’Associació Pessebrista de Parets, reconeix que tot plegat és una feina “ingent”. Treballen de febrer a desembre, primer desmuntant la maqueta de l’any anterior i després preparant la de l’any següent. A més, explica que la temàtica romana ha estat especialment difícil perquè s’han hagut de crear des de zero moltes de les figures i escenaris. Tanmateix, es mostra molt satisfet amb el resultat i comenta que tot l’esforç ha valgut la pena. Afegeix que han escollit aquesta temàtica per honorar a Joan Campanera, un membre de l’Associació que va morir l’any passat i que sempre havia volgut elaborar un pessebre que tingués per temàtica la civilització romana. Els voluntaris treballen sobretot amb porexpan per construir els escenaris i amb argila per als personatges. Ho han complementat amb l’utilització d’una impressora 3D per a crear les figuretes més noves, com els soldats romans. El diorama també compta amb alguns efectes tècnics com la il·luminació del volcà de Pompeia o l’evaporació de l’aigua de les termes, inspirades en les de Caldes. El pessebre l’elaboren inspirant-se en espais reals i cercant al màxim de detall possible. Una tendència que ve de lluny, en altres edicions han fet un retrat de l’Antic Egipte i del Canal du Midi de França. Per això, per aconseguir un resultat pròxim a la realitat, cal un combinat de molta documentació, planificació i ganes abans de muntar pròpiament la maqueta. En el muntatge d’enguany hi han participat 13 voluntaris. Pérez reconeix que desitjaria comptar amb més, agraeix l’esforç realitzat i encoratja a qui hi estigui interessat a participar en futures edicions: “No cal ser un expert per venir ajudar, simplement cal predisposició i ganes d’aprendre.” Des del 6 de desembre, quan el pessebre va obrir les seves portes, hi han passat unes 800 persones. Visitants que es van mostrar encantats amb els resultats, segons ha explicat l’organització a EL 9 NOU. El pessebre monumental de Parets romandrà obert fins el diumenge 26 gener, que coincidirà amb la festa major d’hivern. A finals del mes de febrer, després d’una assemblea en què es decidirà la temàtica de l’any vinent, tot tornarà a començar: primer desmuntar, després muntar i finalment exposar.

De Parets a l’antiga Roma

Què va passar amb el tren que havia de portar els Reis Mags fins a Cardedeu?

El restaurant Anònims guanya el premi Home dels Nassos

Cavalcades dels Reis Mags al Vallès Oriental: horaris i recorreguts

Sant Fost suspèn la primera jornada del pessebre vivent per les limitacions per la pesta porcina

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Granollers facilita l’accés urgent al lavabo a persones amb problemes d’incontinència

Granollers Centre es converteix en una estació d'autobusos per l'esvoranc de Montcada

Tomeu Aspa: “Volem que les Monges sigui el centre neuràlgic del municipi”

Els Xics de Granollers deixen petjada a Palència amb una actuació castellera davant de més de 3.000 persones

Granollers adequarà la nau de Dimas per acollir de manera permanent persones sense sostre

Territori projecta la nova variant de Caldes, que desviarà 5.000 vehicles diaris del centre urbà

Cardedeu construirà 102 pisos dotacionals en dues parcel·les

La Garriga proposa reduir un 33% l’espai destinat al Plater

Els Bombers apaguen un incendi que afecta el terrat d'un bloc de pisos a Mollet

Troben dos esquelets de rinoceront sencers de fa 200.000 anys a la Cova de les Teixoneres de Moià