Les problemàtiques generals al sector agrari català s’accentuen al Vallès Oriental. En els 10 anys transcorreguts entre 1999 i 2009, el nombre de propietaris agraris s’havia reduït un 30%. Va contribuir a aquesta significativa reducció l’absència de relleu generacional entre els titulars d’empreses agràries. Per cada 100 propietaris agraris de més de 55 anys, només n’hi ha quatre que en tinguin menys de 35. Són dues de les dades més rellevants de l’estudi Relleu generacional a les explotacions agràries de Catalunya, que la setmana passada va presentar el seu autor, Jaume Viure.
És l’estudi de final de carrera de Viure, enginyer agrari de Corró d’Avall, que posa dades a aquesta absència de relleu generacional al camp. Arreu de Catalunya la ràtio és de gairebé vuit propietaris menors de 35 anys per cada 100 de més de 55 anys. A la Unió Europea, el nombre puja fins a 14 titulars joves per cada 100 que superen els 55 anys.
En el cas del Vallès Oriental, aquesta escassa incorporació de joves a la titularitat de les explotacions agràries té una traducció directa en el nombre total d’empreses. L’any 2009 (data de l’últim cens agrari) hi havia 728 explotacions agràries, però n’havien desaparegut més de 300 respecte a l’anterior cens, de 1999. El descens del 30% supera de nou la mitjana de Catalunya, del 24%. “És un descens en el nombre de titulars d’explotacions, perquè la superfície agrària i els caps de bestiar es mantenen estables”, apunta Jaume Viure, amb una dada que assenyalaria una progressiva concentració de l’activitat agrària a la comarca.
L’autor de l’estudi assenyala que la reduïda transmissió empresarial en el sector agrari té més a veure amb un poc interès per part dels sectors joves que a la resistència de a cedir per part dels propietaris més grans. És degut a factors econòmics i també socials. “Encara hi ha una certa estigmatització social del sector rural, en especial en àmbits urbans com és del Vallès”, diu.
“L’activitat agrària es troba en un compromís, perquè la incorporació de gent jove és determinant per aconseguir guanyar competitivitat; els joves en general tenen més capacitat innovadora”, explica l’autor. En aquest sentit, assenyala que la introducció de mètodes de producció ecològiques és quatre vegades més freqüent en els titulars de menys de 35 anys que no pas en els de 65 en amunt.
Aquesta situació té incidències econòmiques, ambientals i socials que no escapen a l’anàlisi de l’estudi. Afecta, per exemple, el sector agroalimentari català, considerat el més important d’Europa, on l’entorn rural representa encara el 88% del territori i acull un 34% de la població. Més enllà d’aquestes implicacions econòmiques, la preservació de l’activitat agrària es considera fonamental per a la conservació dels recursos naturals, la conformació dels paisatges i l’ús social de l’entorn rural. En una comarca que havia estat fortament influïda pel creixement urbanístic en els últims anys 90 i la primera dècada del segle XXI aquesta preservació ha tingut dificultats afegides.
Precisament en el cas del Vallès Oriental, es ratifica una de les explicacions que es dóna a l’estudi sobre l’escassa incorporació de joves al sector agrari. En zones més industrialitzades, l’accés de persones menors de 35 anys a la titularitat de les explotacions agràries és menor. “Probablement perquè hi ha una clara competència en termes salarials”, aventura Viure. Una altra relació negativa per a la successió és la demogràfica. Segons les dades en què es basa l’estudi, la transmissió de la propietat agrària és inferior en les zones amb més creixement demogràfic. El Vallès Oriental ha estat una de les comarques en què s’ha produït més creixement de població en els últims anys.
L’estudi demana una atenció pel fenomen neorural com una de les opcions per donar més sortida al relleu generacional.
DESCENS DE LES EXPLOTACIONS
La distribució geogràfica dels abandonaments d’explotacions agràries al Vallès Oriental és uniforme. En els 10 anys transcorreguts entre els dos últims censos agraris, només Lliçà d’Amunt i Sant Antoni de Vilamajor guanyen titulars d’empreses agràries. A la resta, els descensos són intensos. A Montornès, Sant Celoni, Sant Feliu de Codines i la Garriga arriben a igualar o superar el 50% (hi ha menys de la meitat de propietaris agraris que deu anys abans).
Caldes i la Roca, dos dels municipis que partien el 2009 amb més empreses agràries, el descens també supera la mitjana comarcal, amb un 33% i un 44% menys, respectivament. Les Franqueses es manté com el municipi amb més explotacions. Tot i haver-ne perdut vint en deu anys, les 87 empreses registrades situen aquest municipi al capdavant del sector a la comarca.
{{ comment.text }}