“Aquest era un misteri que teníem obert i que no havíem pogut esbrinar mai durant aquests 79 anys, fins ara”, explica Pere Julià, membre de la Comissió de Sant Antoni Abat, i que s’ha encarregat de desvelar aquest misteri a través d’una entrevista publicada a la revista de l’entitat, Gent de Canovelles, i que precisament ara celebra el 20è aniversari. L’entrevistat és un granollerí ja jubilat, Eustaqui Casals Margall, nét dels propietaris de la foneria.
En aquesta entrevista, Casals recorda que cap a 1945 o 1946 va arribar un senyor a la foneria amb un sac ple d’objectes. Com que li agradava tafanejar, es va fixar que entre les diferents peces hi havia la figura d’una Mare de Déu de petita. “El meu tiet sabia d’altres cops que quan jo mostrava interès per certes peces li deia a la meva àvia i ella sempre me les donava… Doncs per això el meu tiet la va amagar perquè no la trobés”. I quan va tornar de l’escola, l’operari que s’encarregava del forn li va dir que ja havia posat al forn la imatge de la Mare de Déu, i que ja no hi havia res a fer.
Casals reconeix que mai s’hauria pensat que la imatge, que era de dimensions petites, havia estat venerada en una església. Va ser fa uns anys, quan va rebre un llibret de la Mare de Déu de Bellulla, que la va relacionar amb aquella imatge de la foneria.
800È ANIVERSARI DE BELLULLA
Aquest descobriment coincideix gairebé amb la celebració del 800è aniversari de la trobada de la Mare de Déu, ha explicat Julià. “El 2016 celebrarem l’Any de Bellulla, i tot que la nostra patrona ha tingut un final ‘físic’ dolorós, sempre la tindrem present”.
Antigament, la marededéu de Bellulla estava situada al santuari del mateix nom, i va ser objecte de veneració entre els segles XIII i XX. Es creu que era protectora de la vista. Sembla que aquesta talla no va ser sempre la mateixa. La que va arribar al segle XX era d’aram daurat esmaltat, amb unes mides de 14 per 7 centímetres. La marededéu apareixia entronitzada sostenint a la falda el nen Jesús, que duia un llibre. La verge, amb la mà dreta, sostenia un ull. Els dos ulls del rostre de la talla eren de perles de colors diferents. Tot això reforça les tesis que presenten la Mare de Déu de Bellulla com a advocada de la vista.
La talla va ser venuda amb la resta de béns del santuari després de la desamortització de 1835. El 1872 va ser recuperada per l’església parroquial de Sant Feliu, on es va quedar fins al 1936. Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola es va perdre.
{{ comment.text }}