Com explica el seu partit un possible pacte amb un grup que vol ensorrar el sistema?
Si ningú cedís en res no avançaríem cap a allò que ens vam presentar a les eleccions, que és la independència. Això seria incoherència. La incoherència no és mantenir-se en la teva puresa…
El nom d’Artur Mas com a president és innegociable?
Sí. Nosaltres ens mantenim en Mas; tothom ho sabia i ho mantenim. I d’altra banda, en el moment que l’Estat, per terra, mar i aire mira de carregar-se el president Mas, no serem nosaltres que els ho servim. Hi ha mil motius perquè en aquests 18 mesos el president sigui Artur Mas.
La CUP també té els seus motius per no voler-lo…
Però nosaltres tenim 62 diputats i ells en tenen 10.
Creu que finalment acceptaran Mas?
Estic segur que ens acabarem posant d’acord. Vull pensar això, i que Mas serà president amb un full de ruta assumible tant per la CUP com per nosaltres.
O Mas o noves eleccions?
La conseqüència que Mas no sigui president el 10 de gener porta a dissoldre el Parlament.
Mas podria tirar la tovallola i plegar?
No. No tenim plantejaments de derrota. El que vam fer el 27-S amb un 80% de participació és una heroïcitat: va guanyar netament la candidatura independentista i aquest resultat s’ha de gestionar bé i amb sentit de transcendència.
Però els van faltar vots…
Els netament “sí” són un 47%, els “no” 39% i els 11 restants –Catalunya Sí que es Pot i UDC– estan a favor del dret a decidir i això l’Estat ho hauria de saber interpretar. Perquè amb resultats més baixos al Canadà i a Escòcia el govern va posar sobre la taula un referèndum vinculant. I aquí només rebem amenaces. L’Estat espanyol no és que no vegi la pilota, és que no veu l’estadi!
Les properes eleccions estatals poden portar canvis en el full de ruta?
No. El plebiscit ja l’hem fet. No tinc gaire esperança.
Podemos diu que està a favor d’un referèndum…
Des que diu això ja veiem com els va. Ja el vam veure aquí en campanya: el més semblant a espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres. Amb l’Estat espanyol no podem negociar el què sinó només el com.
Què perceben de la comunitat internacional?
La comunitat internacional llegeix més bé els resultats que l’Estat espanyol. El 27-S, la premsa internacional donava l’independentisme com a guanyador clar. En canvi aquí, la premsa seguia fent-se trampes al solitari.
Han trobat aliats?
Estan expectants a veure com iniciem el procés i per això cal fer-ho bé i fer-ho ràpid. Cal un govern fort com abans millor per gestionar el dia a dia i per iniciar contactes internacionals.
Fer-ho ràpid, diu. En 18 mesos n’hi haurà prou?
Sí, perquè abans ja s’havia fet molta feina de rebotiga. El que ha fet aquí el Consell Assessor per a la Transició Nacional en molts altres llocs no ho tenien fet. Quan parlem que en un mes presentarem lleis fonamentals és perquè ja s’ha estat treballant, sobretot des del 9 de novembre.
Des de Madrid ja esmenten la Guàrdia Civil…
Un dels nostres avantatges és que som ciutadans europeus i estem protegits en moltes coses. Seria el desencadenant que la comunitat internacional hi entrés directament.
Temen un ofec econòmic si Madrid no paga el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA)?
Si no es paga el FLA, nosaltres entrem en la insolvència i, per tant, l’Estat espanyol entra també en terreny d’insolvència. Això no ho faran.
Com pensen cobrar els impostos si hi ha qui no els vol pagar aquí?
En el moment de la desconnexió només hi haurà una legalitat. No es podrà triar perquè no serem de dos estats alhora. Garantirem seguretat jurídica.
I els funcionaris?
Hem de garantir la continuïtat dels serveis. Per exemple, tenim competències en Trànsit però els carnets de conduir els emeten funcionaris de l’Estat, que quedarien assumits per la Generalitat. Ja es va fer en el procés de transició.
Però aleshores va ser pactat i acordat…
Nosaltres volem dialogar i fer-ho de manera civilitzada sense que ningú no hi perdi. Tota la gent que sigui funcionària de l’Estat serà assumida i, per tant, no ha de patir.
Com es calcularien els actius i passius d’Espanya i de Catalunya?
Hi ha un tractat de Viena que té aquests processos molt ben estudiats. Entre els actius i els passius, si recaptem els nostres impostos, tindrem superàvit. Recaptarem molt més que ara.
Quant costaria la desconnexió?
Ens costarà uns 42.000 milions d’euros en deute i nous serveis. I en ingressos en tindrem 47.000. Tot està estudiat. No ens tirem a una piscina sense aigua.
Hi haurà prou diners en els primers moments?
Amb el que generem els catalans tenim excedents per fer funcionar com cal el país. Som el 20% de la riquesa de l’Estat espanyol!
El procés és irreversible?
Sí. Ho hem provat tot, abans i ara. No tenim cap més sortida.
Al seu partit hi ha hagut dissensions per la declaració d’inici del procés…
Hi ha hagut debats i matisos. El que passa és que quan ho fan els altres en diuen pluralitat, diversitat i riquesa del debat. A l’executiva tothom va avalar la declaració d’inici de procés.
Tenen altres punts en el seu programa?
I tant! Hi ha dos vessants: el full de ruta i el dia a dia. Intentar que amb les engrunes l’economia catalana aixequi el vol i destinar els màxims recursos a plans d’emergència social per a la gent que ho està passant més malament.
El cas Pujol el va agafar per sorpresa?
M’he quedat estupefacte però això no fa que renegui de la gran tasca que ell ha fet per Catalunya.
Fa mal al procés?
Fa mal a tot. No ajuda ningú.
I el 3%?
El 3% no existeix. És un mantra que s’intenta imposar però no existeix tot i la feina de les clavegueres de l’Estat. CDC i Mas fan molta nosa i per això han creat una enginyeria policial, mediàtica i judicial per carregar-se Convergència. Però aquí ens hi trobaran de cara.
Hi ha hagut empreses que han fet obres per la Generalitat i que els han donat diners… Fa mal d’ulls.
És legal o no que es facin donacions? Altres partits també en reben, eh! Mal als ulls en tot cas en fan tots. Les aportacions són legals i públiques i provenen de persones i empreses que creuen en el projecte i treballen per tots, per la Generalitat, o no. Una altra cosa és que hi hagi gent dolenta. Milers de persones fan política honesta. Per exemple, Andreu Viloca, que és a presó: no s’ha posat ni un duro a la butxaca.
El veurem de conseller?
Com a president de Junts pel Sí em sento políticament realitzat. És un gran honor i intentaré fer-ho molt bé.
{{ comment.text }}