Després d’un any i mig veient com creixia l’atur a Osona i el Ripollès, aquest mes de juny ha baixat per primer cop. A Osona el nombre d’aturats s’ha situat per sota dels 11.000 i al Ripollès ha baixat dels 1.600. Encara que la dada sigui positiva, encara hi ha a les dues comarques una taxa d’atur alta i ningú respira amb tranquil·litat. L’efecte del Pla Zapatero s’ha notat però continua havent-hi molt treball temporal.
No és realment un brot verd, però per primera vegada aquest any, l’atur ha baixat a Osona i el Ripollès. Des del gener havia anat pujant mes a mes, fins i tot el passat mes de maig quan a Catalunya ja es detectava un lleuger augment de l’ocupació. Aquest mes de juny, a Osona ha baixat el nombre d’aturats en 430 i ara n’hi ha 10.895.
Al Ripollès també ha baixat el nombre d’aturats en 80 persones quedant-se en 1.585. A totes dues poblacions el nombre d’aturats no ha parat de pujar des del desembre del 2007 i ara, un any i mig després, és quan comença a baixar. Ara bé, cal tenir en compte que l’augment progressiu en aquest temps ha estat del doble.
A Osona s’ha passat de poc més de 5.587 aturats el desembre de l’any passat als més d’11.000 l’any passat. Al Ripollès es va passar de poc més de 800 aturats a 1.600.
Pel que fa a la taxa d’atur, tant Osona com el Ripollès estan per sobre de la taxa a Catalunya, que és del 12,45%. En concret, a Osona és del 13,83% i al Ripollès del 13,5%. Aquesta taxa es calcula ja des del passat mes de març sobre una població activa a Osona d’unes 78.760 persones, dada revisada per l’Observatori del Mercat del Treball a la comarca. Al Ripollès es fa basant-se en la població activa d’11.720 persones.
La taxa d’atur més alta es registra a la Vall del Ges, Orís i Bisaura. En aquesta davallada cap a l’atur s’ha de tenir en compte que hi ha engegats ja molts expedients de regulació d’empresa temporals. Els treballadors d’aquestes empreses compten el dia que no treballen com a aturats.
Els sindicats calculen que en el cas d’Osona hi poden haver un miler de persones en aquesta situació. Si les empreses amb expedients temporals superen la crisi, en uns mesos aquests treballadors ja no constaran a l’atur. Igualment, si acaben tancant engrandiran les xifres. El perfil de la persona que està a l’atur és d’homes d’entre 25 i 44 anys i de dones de més de 45 anys.
Pel que fa a la contractació en el cas d’Osona, se situa aquest mes de juny al mateix nivell que el novembre de l’any 2008, però la gran majoria de contractes nous són temporals. Així, d’un total de 2.453 nous contractes 2084 són temporals. Tot i així, la baixa de temporalitat és més baixa que el mes anterior. Per activitat econòmica qui més contracta són les activitats relacionades amb l’ocupació, seguit de l’administració pública i el comerç. En quart lloc se situa la construcció, amb 138 nous contractes que es relacionen, en bona part, al FEIL (Fons Estatal d’Inversió Local) que ha activat obres públiques durant aquest any on puntuava contractar gent que estava a l’atur. La majoria d’empreses de la construcció que treballen per obres públiques han notat aquesta millora que els ha permès superar l’any, en algun cas, sense haver de fer expedients.
Desgranant les dades per pobles es detecta com, tot i la baixada, Torelló té ara el doble d’aturats que fa un any, el juny del 2008, i és la població que més ha augmentat en nombre d’aturats, així com Ripoll, pel que fa al Ripollès, on gairebé també es duplica el nombre d’aturats en un any de diferència. Altres poblacions que han notat l’augment són Manlleu, amb 700 més que fa un any; Vic, amb 1.100 més; Sant Joan de les Abadesses, amb 80 més, i Campdevànol, amb 75 més. Igualment destaca Vilallonga de Ter, amb 20 parats, 18 més que fa un any quan n’hi havia 2.
A tot arreu hi ha explicacions, des dels expedients continuats a les empreses del grup Vitri de Torelló o els de les pelleries de Vic fins a l’atur de Vilallonga, on hi ha una colònia d’immigrants que treballaven habitualment a la construcció. / DOLORS ALTARRIBA
{{ comment.text }}