Un mes després que Unió proposés Josep Arimany com a candidat de CiU a Vic i que Convergència fes el mateix amb Anna Erra, l’interrogant de qui serà el cap de llista de la federació a les municipals de 2015 continua sense resposta. “No hi ha res de nou”, explica el president local de Convergència, Lluís Corominas; “no s’ha mogut res”, ratifica la presidenta local d’Unió, Maria Carme Bover. Que no s’hagin produït declaracions públiques, i que les que hi va haver amb motiu de la presentació dels candidats estiguessin edulcorades pel necessari fair-play, forma part d’una consigna: tant a Convergència com a Unió saben que ventilar les diferències en públic acaba passant factura a les urnes. I volen evitar-ho.
Tant Arimany com Erra, que comparteixen responsabilitats a l’actual equip de govern de Vic liderat per Josep M. Vila d’Abadal, no han fet declaracions. Saben que queda un any de mandat i que la decisió final, segurament, tampoc estarà a les seves mans. Sigui quin sigui el desenllaç del pols que els dos socis de la federació tenen plantejat a Vic, és segur que s’intentarà vendre com un acord intern. Tot i això, el risc electoral és evident. Almenys, això suggereixen els precedents. El 1995, quan Santi Benito era la carta de CDC i Jacint Codina la d’UDC, la discrepància va acabar amb pacte: Codina d’1 i Benito, de 2. Però la fumata blanca no va salvar CiU de perdre la majoria absoluta. I l’any 2007, després de la tempestuosa successió de Codina per Vila d’Abadal, en què la ferida va ser més interna a Unió que no pas entre UDC i CDC, CiU va passar de 10 a 8 regidors. Ara, amb una ERC amb el vent a favor, que a les europees els va trepitjar els talons, CiU no està disposada a donar munició extra a l’adversari.
Que durant l’últim mes no hi hagi hagut cap moviment públic també s’ha d’emmarcar en les incerteses del context nacional. L’amenaça de dimissió de Josep Antoni Duran i Lleida com a secretari general de CiU, que de moment no s’ha produït, la Diada i el desenllaç que tingui el 9N condicionen el futur immediat. Per això, ningú ha mogut fitxa. “Si la situació fos normal ja estaria resolt, però CDC i UDC no s’asseuen perquè si s’asseguessin no s’entendrien”, explica a EL 9 NOU una font que demana que es preservi l’anonimat.
De fet, el calendari no crema. Queda temps. El cas de Vic es va precipitar perquè, com que Convergència ja havia anunciat que escolliria Anna Erra com a candidata el 28 de maig, Unió va voler-se avançar amb la presentació pública de Josep Arimany just l’endemà de les europees. Això també explica, segons confirmen fonts dels dos partits, que les respectives cúpules encara no s’hagin assegut per trobar la sortida a un laberint en què també poden moure’s altres peces del mapa català. La situació, però, no és exactament idèntica que un mes enrere. UDC defensa la idoneïtat d’Arimany i CDC tanca files amb Erra, però hi ha hagut moviments. CDC, per exemple, està fent reunions amb associacions de veïns. I ho fa en solitari i no conjuntament amb UDC. Fonts de CDC hi treuen ferro i expliquen que no s’hi han de fer dobles lectures perquè en altres ocasions ja n’havien realitzat i també en solitari, sense Unió. De totes maneres, és evident que en aquests moments a CDC, la força majoritària de la federació, volen jugar fort. Han fet una aposta, creuen en el valor de CiU si el número 1 és convergent i no pensen fer-se enrere. Estan sembrant. I ho fan en solitari perquè preveuen tots els escenaris. Unió, amb menys pes de militància, no anticipa cap escenari de ruptura. “CiU ha donat resultats i n’ha de continuar donant”, diuen fonts d’Unió. La intenció, expliquen, és que, passat l’estiu, s’elabori el programa i es facin accions conjuntes en el marc de CiU amb independència de qui sigui el cap de llista tot i que el suport d’Unió a Arimany és unànime. La tardor serà clau.
{{ comment.text }}