L’objectiu de la jornada era fer una reflexió sobre els processos d’abans i després de l’adopció amb tots els agents implicats. Això permetia recollir propostes per afavorir els vincles amb la família, la relació entre els germans i, en definitiva, com es pot millorar el procés postadoptiu a la família, a l’escola, i per part dels agents socials.
La jornada estava dirigida als professionals de la salut, l’educació, psicopedagogs i psicòlegs, agents socials i famílies, i a totes les persones interessades en el tema. Hem entrevistat a Montserrat Rizo, coordinadora de les Jornades sobre l’Adopció i professora en la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic per conèixer millor l’esdeveniment.
En què han consistit aquestes Jornades sobre l’adopció?
Aquestes Jornades sobre l’Adopció han estat un seguit d’exposicions sobre el procés adoptiu i el què comporta. Ha permès recollir propostes per afavorir els vincles amb la família, la relació entre els germans i, en definitiva, a millorar el procés postadoptiu a la família, a l’escola, i per part dels agents socials.
Per a qui anaven dirigides aquestes Jornades?
Aquestes Jornades anaven dirigides principalment a famílies, a educadors, a persones interessades i als serveis socials. Però sobretot a les famílies que volen fer un procés adoptiu o ho estan portant a terme, perquè sempre els va bé saber més informació de la que ja saben. Tot aquest procés adoptiu pot consolidar-se molt millor si tenen més informació.
Aquestes Jornades s’han portat amb el suport d’un seguit de professionals de llarga trajectòria reconeguda i d’una gran qualitat humana. Professionals provinents de l’àmbit de l’educació, de la psicologia i de l’assistència social. Tots aquests professionals tracten el tema en diverses universitats com a professors de post graus.
Quins han estat els principals objectius d’aquestes Jornades?
El principal objectiu era explicar de quina manera es fa el procés adoptiu, que comporta un munt d’expectatives que moltes vegades xoquen amb la realitat. Orientar amb un treball multidisciplinari de selecció familiar per evitar el fracàs abans del procés, i imprescindible després per acompanyar la família adoptiva. Es va fer una aproximació a persones directament implicades i a representants de diferents àmbits professionals, per convidar a la reflexió, la possibilitat d’aportar eines resolives, i fer que l’adopció sigui realment una oportunitat per a tots.
Quins van ser els principals temes que es van tractar?
Els principals temes dels quals es va parlar a les Jornades van ser el conèixer des d’una visió àmplia i integradora el què comporta una adopció. Recollir propostes per afavorir els vincles amb la família, la relació entre els germans, quan i com explicar els orígens, com sostenir el sentiment d’abandó etc. També es va facilitar l’accés als recursos des de diferents àmbits per acompanyar el procés postadoptiu a la família, l’escola i agents socials. Aquestes Jornades van promoure la reflexió conjunta de l’experiència dels interlocutors amb les famílies i els educadors.
Des del seu punt de vista què comporta una adopció?
Molts pares no estan preparats per afrontar els problemes que comporta una adopció, ja que aquests menors requereixen d’una atenció especial que algunes famílies no poden o no saben proporcionar. Amb amor no es pot aconseguir tot i no és suficient per fer-se càrrec d’un fill adoptiu.
Els nens adoptius són menors que, en molts casos, han viscut situacions molt dramàtiques que els marquen tota la vida i que, en créixer, es poden traduir en malestar, por, ràbia, inseguretat o agressivitat que sovint els petits intenten reprimir.
El problema essencial dels nens adoptats és l’abandonament que han patit i que els pot generar problemes de fons. Els pares han d’ajudar-los a treure aquesta ràbia, encara que sigui contra ells.
Sens dubte, el procés d’adopció es difícil, però té la seva recompensa, una adopció és una oportunitat per a l’infant, per a la família i també per a l’escola i a la societat.
Quins serien els vincles amb la família i germans en el procés de l’adopció?
Els vincles són molt importants perquè sinó hi ha vincles, no hi ha suport emocional. Tots els nens de qualsevol família, tant si són de procés adoptius com si no, necessiten aquests vincles. És molt importar tenir aquesta vinculació afectiva familiar.
En molts casos, les famílies no saben com tractar aquestes temes perquè el nen adoptiu està patint alguna crisi emocional i tenen grans problemes per afrontar. Per això, en aquestes Jornades s’ha pogut aprofundir més aquestes temes, donant suport i informació
Creu que els pares i mares han de tenir presents de forma freqüent els referents culturals dels països d’origen del nen adoptat?
A Espanya les adopcions internacionals són relativament recents, estem encara entenent la importància dels orígens en la formació de la identitat dels nostres fills. La seva primera etapa en la vida és part de la seva història, del que són, i necessiten poder integrar-la en si mateixos. Personalment, crec que les adopcions internacionals canvien la nostra percepció del món i enriqueixen la nostra cultura familiar, com ho fan els matrimonis de nacionalitats diferents.
No és un tema tan senzill com podria semblar. D’una banda, tractem de mantenir la connexió amb una cultura que només coneixem a través dels llibres i que no hem viscut. Per altra banda, hem de transmetre’ls una visió dels seus països d’origen que els faci sentir-se orgullosos d’aquesta part de si mateixos, però que alhora no caigui en idealitzacions sense sentit. Totes les cultures i tots els països tenen coses admirables i altres inadmissibles.
I quan hi ha fills biològics de la família. Com s’ha de treballar amb ells el procés d’adopció?
És important fer-los participar del procés i preparar-los per a l’arribada d’un nou germà o germana. No obstant això, no cal oblidar que la seva noció del temps és molt diferent a la nostra i que no podem involucrar-los en el dia a dia d’un procés d’anys ni en la incertesa de l’espera.
L’arribada d’un nou germà que requerirà al principi molta atenció i dedicació dels pares no és fàcil per a cap nen. Cal preparar-los, compartir amb ells la il·lusió però també avançar-los la situació d’una manera realista. Si tractem solament la part positiva i li expliquem que així tindrà algú amb qui jugar, el més probable és que senti una enorme decepció quan vegi que el nouvingut no sap jugar a res i damunt els seus pares ja no li fan cas perquè estan sempre amb el “petitonet”. Ha de saber que el germà que està per arribar va a necessitar l’ajuda de tots i molta paciència perquè per a ell tot serà nou. I, també, que això no significa que deixi de ser important per a nosaltres o que deixem d’estimar-lo.
{{ comment.text }}