Els parquets | Tendència venedora

En les últimes setmanes les pàgines d’economia de diaris de proximitat, com és EL 9 NOU, s’han fet un ressò superior a l’habitual d’operacions de compravenda d’empreses. Generalment, el resultat és que algunes empreses consolidades amb un cert recorregut i, en conseqüència, amb un arrelament al territori, passen a quedar sota titularitat de multinacionals amb més múscul o en corporacions financeres més o menys grans amb més vocació de rendibilitat a mitjà termini que de permanència. Ha estat un degoteig d’operacions que porten a preguntar-se si és aquesta coincidència és fruit d’una casualitat o fruit d’una tendència. D’operacions de compravenda n’hi ha hagut sempre, tot i que el que ha passat en els últims mesos és que els protagonistes de les transaccions són empreses amb més notorietat. O, el que és el mateix, més grans en facturació i en nombre de treballadors. Això podria ser una percepció, però les dades venen a corroborar-ho. Segons l’empresa especialitzada en el seguiment d’operacions corporatives TTR, a l’Estat espanyol es van formalitzar durant el primer semestre d’aquest any un 3% menys d’operacions de fusió o adquisició que fa un any, però el volum econòmic d’aquestes transaccions és un 48% superior. Es confirma, doncs, que són operacions que afecten empreses de més volum i, per tant, de més notorietat. Els motius de les transaccions són tan diversos com diverses són les empreses que han passat per aquests processos, però els experts sí que assenyalen algunes causes de fons que expliquen que el fenomen no només no és casual, ni només un fruit d’una tendència, sinó que és previsible que encara vagi a més. Per la banda dels compradors, hi ha aspectes que incentiven que els inversors vegin en les operacions d’adquisició d’empreses. La previsible contenció dels tipus d’interès reactiva la disponibilitat de finançament, amb el factor afegit que les inversions més estables, com els bons estatals, perdran atractiu. Les inversions tendeixen a canalitzar-se cap a estratègies que, si bé comporten més risc, tenen l’atractiu d’una major rendibilitat. Tot plegat, en un moment en el qual es considera que hi ha prou capital per afrontar grans operacions. Per la banda dels venedors, els motius són ben diversos, però no està de més assenyalar que les necessitats de creixement estan associades a unes inversions que els propietaris o bé no poden o bé no volen afrontar. Això afecta particularment empreses familiars que competeixen en un món global en el qual la irrupció de noves tecnologies és un repte, empresarial i econòmic. Hi ha una gran necessitat de recursos i disponibilitat per part de grans multinacionals dels respectius sectors o d’inversors que busquen retorns econòmics a mitjà termini. Una confluència que no és estrany que acabi comportant una cessió de les accions i, sovint, de la gestió de les empreses. En el cas de les empreses catalanes hi ha factors particulars que encara afavoreixen més aquest fenomen. L’empresariat català ha tendit a ser conservador en les estratègies de creixement. La majoria d’analistes coincideixen que un dels problemes de l’estructura empresarial catalana ha estat, precisament, una escassa predisposició a invertir per créixer. I també una predisposició igual d’escassa a cooperar amb altres empreses del sector per aconseguir més múscul. Fins al punt que, en molts casos, l’oportunitat d’afrontar operacions de compra els va acabar passant de llarg. Arribats, ara, al punt en el qual segones o terceres generacions es posen al capdavant d’aquestes empreses i detecten fins a quin punt convindrà invertir per guanyar competitivitat comercial i tecnològica, la venda es converteix en una via llaminera. Les vendes d’empreses són, doncs, una tendència. A l’Estat i al món. També, per tant, a les comarques més properes. Contra les tendències, hi ha poc a fer, però sí que donen motiu per a una certa reflexió. No deixa de resultar preocupant que s’estigui produint en el món empresarial un fenomen que ja era perceptible, a peu de carrer, en el sector comercial. Botigues que havien aconseguit prou recorregut per convertir-se en part del paisatge urbà han anat desapareixent, probablement amb motius molt similars als que s’exposen per a d’altres sectors. La necessitat d’invertir per créixer en un món que canvia per la irrupció de noves tecnologies i que està escapant a la capacitat de gestió de les noves generacions. Els locals comercials que es buiden s’acaben omplint, però amb botigues d’empreses més impersonals, amb propietaris que sovint prenen decisions a cop d’Excel des de centenar o milers de quilòmetres. Que no viuen el pols ni dels clients ni dels seus treballadors i que creen un conglomerat de ciutats clòniques. No és gens estrany, ara, veure que rere algunes de les grans empreses que han donat feina a avis, pares i fills hi hagi grups d’inversors o grans multinacionals més pendents dels resultats que de la responsabilitat envers l’entorn. Sovint els mateixos propietaris per a companyies que ni tan sols comparteixen sector, que acaben fent perdre a les empreses identitat i identificació. Rere les operacions que afecten grans corporacions, com el BBVA i el Banc Sabadell, com Talgo, com Applus, n’hi ha d’altres que afecten empreses petites o mitjanes que, a la llarga, també acabaran de configurar un paisatge econòmic tan monòton com el que es comença a veure als carrers de les ciutats.

Els parquets | Tendència venedora

La crítica de cinema | ‘Wicked’, de Jon M. Chu

El so de caminar | Una pedra a la sabata

El 9 ets i uts | Els sufixos diminutius (I)

“Montserrat es va aguantar els anys de la Guerra Civil perquè era un referent per uns i altres”

LA PREGUNTA

És bona idea que el Govern central creï una empresa pública per construir habitatge?

Troben un home mort en una nau abandonada de Vic

Tres ferits en un accident a la carretera de Santa Eugènia

Vic posarà en marxa els primers radars de velocitat el 9 de desembre

Enxampada una conductora a 215 per hora a l'Eix Transversal, a Calldetenes

Operatiu antidroga de Viladrau: tres detinguts i l'haixix amagat en pneumàtics

La Guàrdia Civil confisca unes 1.500 joguines falses a Vic

A 215 per hora a l'Eix Transversal

Transformen un casal d’avis de Vic en una cafeteria oberta a tothom

“Preferim tenir 3.000 clients petits que no pas un de gran”