Es calcula que al món es parlen unes 6.000 llengües, moltes de les quals es troben en perill d’extinció perquè tenen pocs parlants. També n’hi ha centenars que no han estat escrites ni normalitzades, i per això de vegades és difícil saber si són idiomes o dialectes. Una diversitat lingüística mundial que es pot sentir també als carrers d’Osona, el Ripollès i el Lluçanès, on es mantenen vives moltes d’aquestes llengües lluny del país originari. Tot i no disposar de dades concretes –l’Idescat, l’Institut d’Estadística de Catalunya, només les té per regions– el que serveix més per configurar el mosaic actual de les que més es parlen aquí és el servei de traducció i interpretació del Servei d’Acollida i Integració del Consell Comarcal d’Osona, creat per facilitar la comunicació entre les persones migrades nouvingudes i els professionals dels serveis públics, i que a dia d’avui fa traduccions d’una quarantena de llengües.
Es tracta de l’alemany, l’amazic, l’anglès, l’àrab, l’àrab clàssic, el bambara, el búlgar, l’edo, l’eslovac, l’ewé, el fang, el francès, el fula, el fulani, el ga, el haussa, l’hindi, l’igbo, el ioruba, l’italià, el japonès, el laosià, el mandinga, el marathi, el neerlandès, el persa, el polonès, el portuguès, el punjabi, el romanès, el rus, el soniké, el swahili, el tàmil, el twi, l’ucraïnès, l’urdú, el wòlof i el xinès mandarí. Els beneficiaris del servei no han de saber català ni castellà i ha de fer com a màxim dos anys que resideixen a Catalunya o a l’Estat espanyol. El passat 2023 el servei va fer un total de 310 traduccions en aquests idiomes i en el primer semestre d’aquest 2024 ja se n’han realitzat 201, de manera que tot apunta que la xifra serà més alta per atendre tota la demanda que hi ha. L’amazic, amb 92 traduccions, és la llengua més demanada aquest any, seguida del xinès, amb 38, i l’àrab, amb 19.
Des del Consell Comarcal s’elabora així mateix l’informe estadístic Osona i les migracions, que enumera els principals col·lectius d’immigrants segons l’origen, i aquests són magribins amb més de 6.500 persones el 2022, llatinoamericans amb 965 persones, subsaharians amb 733 persones i europeus de l’est amb 267 persones. Aquí, però, tampoc es fa un recompte concret de les llengües que es parlen a la comarca ja que a alguns dels països d’on provenen es parlen moltes llengües. Per això, des del Servei d’Acollida i Integració destaquen que sempre s’ha prioritzat atendre només les llengües maternes. “És important per donar valor a les diferents cultures, perquè acollir amb la llengua materna és molt més agradable que fer-ho amb la llengua secundària o colonial, perquè algunes persones provinents de zones rurals no estan alfabetitzades, i per empatia com a país que també vol donar valor a la seva llengua”, detalla la responsable del Servei d’Acollida i Integració del Consell Comarcal, Mireia Rosés.
Paral·lelament a aquesta tasca de traducció, des del Consell Comarcal d’Osona també es promouen projectes de sensibilització per donar a conèixer les llengües que tradueixen. L’últim que han impulsat de bracet amb entitats de persones migrades és Veus d’Osona, on es donen a conèixer diferents pobles i cultures que viuen a la comarca a través de la seva veu. El resultat final són tres documentals, un sobre diferents aspectes del poble amazic, un altre sobre el poble akan i un tercer del poble panjabi, que es poden veure sencers o per capítols.
{{ comment.text }}