La Fira de Santa Llúcia de Prats arriba als 200 anys de vida dins del nucli

Segons diverses informacions aparegudes en publicacions locals, el 1824 seria el primer any que es va celebrar la Fira de Santa Llúcia dins el nucli urbà de Prats de Lluçanès. Un esdeveniment que ha tingut els seus alts i baixos però que des de fa anys s’ha consolidat gràcies a l’empenta del consistori en alguns mandats i de diferents entitats i associacions. S’explica que els masovers de Santa Llúcia, una finca situada al sud-oest del municipi, aprofitaven la visita que feien molts vilatans a la capella de la santa el dia 13 de desembre per mostrar al planell del davant el seu bestiar boví, considerat un dels millors dels voltants. A causa de la gran concurrència que hi havia en aquesta data, altres pagesos van demanar per exposar també el seu bestiar i així es configurà un primer firal on es feien tractes diversos. Va arribar un moment, però, que es va necessitar un espai més gran i es va decidir traslladar la fira dins el poble, situant-se llavors en un indret que anava des de part del carrer de la Bonasort a la plaça Vella i al tram superior de l’actual carrer Josep Cirera. A més, s’especifica que els bous de Santa Llúcia tenien el privilegi de situar-se just davant l’església de la Bonasort. Va ser un període en el qual van començar a arribar paradistes que es van instal·lar en aquells moments a la plaça Nova. Programa de la Fira de Sana Llúcia de 1947 Més endavant el bestiar es va ubicar al passeig, i devia ser a partir del 1907, que és la data de la seva obertura, en un canvi d’ubicació que configuraria la fira en un nou espai que ha tingut continuïtat fins l’actualitat. Es conta que en els arbres d’aquest vial s’hi lligaven cordes per estacar els diferents exemplars de peu rodó, com cavalls, mules i ases, mentre que el bestiar boví se situava a la zona on avui hi ha els gronxadors. Entre les parades de marxants, tal com recordaven els més grans, no hi faltaven mai els torronaires d’Agramunt, els venedors de mantes o el faixero. També era habitual que el dia de Santa Llúcia, les modistes assistissin a la missa en honor de la seva patrona a la mencionada ermita, i al migdia i al vespre se celebraven uns balls molt lluïts al cafè Comerç i al cafè teatre Orient, complementats sovint amb representacions teatrals, cinema i concerts. Uns balls que a la dècada dels noranta van passar al pavelló però que es van deixar d’organitzar a començaments d’aquest segle XXI. Si bé la fira es va continuar celebrant el 13 de desembre, a partir del 1974 es va traslladar al diumenge més proper a aquesta data. A inicis de la dècada dels vuitanta del segle passat, quan era gairebé testimonial, el bestiar ja no hi tenia presència i es va anar substituint per maquinària i vehicles. Per aquest motiu es va decidir donar-li un nou impuls i es va recuperar la mostra ramadera, que va passar a situar-se a l’avinguda Pau Casals / carretera de Gironella, mentre que al passeig s’hi exposava maquinària agrícola i vehicles i les parades quedaven ubicades entre la plaça Nova, el carrer Reforma i més endavant el carrer del Mercat. El 1986 es va celebrar el 1r concurs morfològic de bestiar porcí, que va continuar una bona colla d’anys; el 1988 s’iniciaven les jornades gastronòmiques, i el 1995, la I Mostra Gastronòmica del Lluçanès. Tres anys més tard es va apostar per potenciar els rucs amb una primera exhibició d’aquests exemplars i es van començar les passejades amb carros, que encara continuen actualment. Altres iniciatives que han anat sorgint en tot aquest temps han estat, entre altres, concursos de bolo serrano, de talladors de llenya, exposicions de tractors antics o demostracions d’antics oficis i el 2014, la trobada de talladors de fusta amb caràcter biennal. També el 1992 la Unió de Botiguers i Comerciants va decidir començar en aquesta data la campanya de Nadal per impulsar el comerç local. L’objectiu, fins avui, adaptar-se a una societat en constant evolució. Una edició amb molta activitat La mostra de bestiar a la zona de la Roca Xica, diumenge, tornarà a ser un dels atractius de la fira d’enguany i comptarà amb exemplars de cavalls, ovelles, vaques i aviram de Nadal. Al mateix lloc es podrà esmorzar a un preu simbòlic i es farà una demostració de ferrar cavalls i d’escultures amb motoserra, mentre que a partir del migdia hi haurà la possibilitat de fer passejades amb carro. Al centre del poble es comptarà amb parades d’artesans i firaires a més del mercat setmanal, el mercat de Nadal i la mostra d’entitats, i a les 12 del migdia s’inaugurarà l’exposició “Mirades: Elois 365 dies l’any”. Aquest divendres al matí hi haurà missa a l’ermita de Santa Llúcia i al vespre, a l’Espai, es projectarà l’audiovisual Del pas de Gosolans a la terra, passant pel cel. Aquest dissabte es desenvoluparà una jornada tècnica sobre els camins forestals amb intervencions sobre l’accés motoritzat, i al vespre a la sala polivalent hi haurà un sopar i concert solidari ambientat en els anys 90 amb músics del Lluçanès. Paral·lelament, i com en les darreres edicions, es desplegarà el festival Itineràncies.

La Fira de Santa Llúcia de Prats arriba als 200 anys de vida dins del nucli

El Castellers del Lluçanès, primera colla castellera de la comarca

Una foto amb història

“Un traç imperfecte també pot ser un gran disseny”

Els Estelladors de Prats de Lluçanès reben el premi Adifolk

LA PREGUNTA

Creu que tirarà endavant la jornada laboral de 37,5 hores?

Torelló decreta dia de dol aquest dimarts per la víctima de l'atropellament

Obre a Vic el segon parc lúdic infantil més gran de Catalunya

Cau una bastida d'obra mentre l'estaven muntant, al centre de Vic

Cinc detinguts més del grup criminal de Manlleu especialitzat en estafes per internet

Detenen un home a Torelló que ratllava cotxes

Tancament de tres partits a La Pista i sanció de 4.200 euros al Voltregà

Encasten un cotxe a la botiga de Movistar de Ripoll i se n'enduen material

Un cotxe cau per un marge de 4 metres a Sant Agustí de Lluçanès

Detingut un home per tres robatoris amb violència a gent gran de Manlleu

L’enxampen robant palets de l’empresa on treballava, a Olost