“Un traç imperfecte també pot ser un gran disseny”

Enmig d’una maternitat complexa, Lourdes Freixa, veïna de la Torre d’Oristà, va descobrir que la joieria era una activitat que li permetia fer compatible les dues ocupacions. Si bé en els seus inicis va començar per aplicar processos tècnics provinents del camp del disseny gràfic, en el qual s’havia format, de mica en mica va apostar per plasmar la seva creativitat en els metalls, unes joies inspirades en l’art, els oficis, la natura i el paisatge mediterrani, darrere les quals, segons explica, s’amaga una història, un record, un sentiment o un estil de vida. D’on li ve l’interès per la joieria?A mi m’han interessat molt la moda i els complements. A més, vinc del món del disseny i la publicitat però a part sempre m’ha agradat fer coses amb les mans. Va arribar un moment que en el món de la publicitat estàvem tan immersos en l’ordinador i les noves tecnologies que vaig tenir la necessitat de fer un canvi. Quina formació ha tingut en aquest camp?En plena maternitat, el 2011, vaig començar a compaginar aquesta amb el grau superior de Joieria Artística a l’Escola d’Art La Industrial a Barcelona. En acabar vaig treballar amb un joier, i després vaig passar a tenir un espai compartit amb unes companyes al Born, i posteriorment a Gràcia. Com neix el projecte Lulu estudi de joies?Em va tocar viure una maternitat plena d’imprevistos i durant un temps la joieria va ser el meu refugi. El projecte, darrere del qual s’hi amaga una gran dedicació i esforç, el portava arrossegant ja feia anys, i quan vivia a Gràcia ens va enganxar el confinament. Vam tornar al Lluçanès i va ser aquí quan vaig fer un cop de cap. Així el 2021 vaig donar nom a la marca i va sorgir la imatge corporativa. Quins són els materials que utilitza habitualment?Treballo amb plata i or bàsicament, però portem un temps que s’han posat a preus històrics i cada vegada has de vigilar més a l’hora de passar un pressupost perquè abans podia tenir tres mesos de validesa i ara amb una setmana trontolla tot. En els seus dissenys té molt en compte les persones amb capacitats funcionals diverses.Sí, suposo que les circumstàncies que m’ha tocat viure m’han fet obrir els ulls cap a aquestes persones. He anat descobrint les seves singularitats i que ningú es desenvolupa de la mateixa manera. La meva filla m’ha fet veure que un traç imperfecte també pot ser un gran disseny i actualment estic treballant anells en relleu amb les mateixes cel·les que conformen els caràcters del sistema Braille. Sempre remarca que reivindica la pràctica artesanal, per què?Perquè una cosa feta a mà és singular i exclusiva. I en això em va influir força Roser Canal, que treballava a casa aquí a la Torre. Quan anàvem a caminar juntes em feia fixar en detalls de la natura i ella sabia com utilitzar vegetals diversos per fer manualitats. El fet de treballar a domicili li suposa més avantatges o inconvenients?A mi m’ha anat molt bé per conciliar la vida familiar i sobretot per dedicar-me a la meva filla quan ho ha necessitat. L’inconvenient és que treballo sola. Com que he tingut la necessitat de fer xarxa participo en un col·lectiu de dones emprenedores que ens reunim cada tres mesos. També des de fa poc ofereix tallers...Són tallers vivencials personalitzats per fer-se una joia o regalar-la i en els quals les mans de cadascú hi deixen l’empremta. Permet viure l’experiència del procés artesanal des de l’inici fins al final i a més és interessant per fer valer l’ofici de joier i el treball fet a mà. Com encara el futur en aquesta professió?Jo m’hi veig fins que em jubili, i encara que em jubili crec que continuaré fent joies però llavors més com a hobby. Soc molt curiosa i m’agrada molt experimentar, sobretot textures, i penso que encara em queda molt món per descobrir.

“Un traç imperfecte també pot ser un gran disseny”

Nyandú, Anna Andreu i Edna Bravo obren divendres el Cantilafont

“Sempre valoro que, gràcies al menú, vam tenir l’estrella”

Mig segle ensenyant al Lluçanès

“Els serveis poden ser molt més eficaços, propers i tangibles”

LA PREGUNTA

Marxa de vacances a fora del seu municipi aquest agost?

Bon viatge, Sergi

“Fa quatre dies vam dinar en un restaurant que avui ja no existeix”

Dol a la Guàrdia Urbana de Vic per la mort sobtada d'un agent de 48 anys

“Tenia el pressentiment que l’eclipsi portaria alguna cosa bona i tocaria a Torelló”

Un llamp fa caure un excursionista per un precipici a Setcases

Ja hi tornem a ser

L'enxampen conduint a 181 km/h a la carretera de Moià

Carles Viñeta, de Vic, completa amb èxit la travessa de l’Estret de Gibraltar

Un forn de pa ecològic en lloc de màquines expenedores de pizzes

Dos detinguts per agredir violentament un home a casa seva a Torelló