Escriure es fa amb les mans, però les paraules surten del cap. 55 milions de batecs fora del cor d’una mare, de M. Mercè Crous (Santa Eugènia de Berga, 1966), és un llibre ple de paraules escrites amb el cor. És la història de com va viure el greu accident amb bicicleta del seu fill Roger Tuneu el 30 de juny de 2012. Aleshores, tenia 20 anys i estava a punt de participar amb la selecció espanyola d’orientació de BTT al Mundial que es disputava a Hongria. Un esportista amb projecció. Aquell dia organitzava amb il•lusió una cursa de BTT a Santa Eugènia quan, fent el reconeixement de la ruta, va tenir un greu accident. El van trobar inconscient. En un instant va semblar que tot s’esfondrava. Crous relata l’impacte emocional d’aquell moment, les gestions per traslladar-lo en ambulància a Vic i amb helicòpter al Parc Taulí de Sabadell, la gravetat del diagnòstic i la incertesa del desenllaç. Per això, el relat està ple d’emoció: el text traspua el patiment d’una mare, els neguits d’una família, el desig de veure progressos i, al final, com si fos una llum després d’una cursa d’obstacles enmig d’un túnel de foscor, l’esperança en la recuperació amb el pas per l’Institut Guttman, però, també, amb la serenitat per posar-se novament al volant del cotxe, amb la matriculació per estudiar a la UVic-UCC –va acabar obtenint el títol universitari de CAFE–, amb el retorn a la competició amb BTT o amb la participació en curses mítiques com la Titan Desert. Per això, encara que sembli que el llibre és una història en realitat són moltes històries que tenen el valor de ser explicades tal com ragen: M. Mercè Crous s’expressa com a mare, confessa debilitats i expressa pors, però, alhora, mostra fortalesa i exhibeix determinació. Sense dir-ho, ve a explicar que rendir-se no és una opció.
Com afirma l’aventurer Albert Bosch al pròleg del llibre, encara que el protagonista sigui Roger Tuneu, que ho és, aquesta també és la història de “la mare que el va parir”. És a dir, de l’autora: M. Mercè Crous. El fil conductor del llibre, amb el relat també d’un infart que va patir el pare i una lesió de lligaments de la germana, és un cúmul d’adversitats que es converteix gairebé en una lliçó de resistència de la família Tuneu Crous: conjurar-se per superar els entrebancs, aprendre a no defallir i entendre que caure és tornar-se a aixecar. Una i mil vegades.
{{ comment.text }}