Jordi Borràs: “Societat Civil Catalana és nascuda a cop de talonari i en cercles de poder”

Encara ara, al vallesà Jordi Borràs (Barcelona, 1981) li costa autoanomenar-se periodista. De fet, prové del món de l’art (és graduat en Il·lustració per l’Escola Massana) i d’aquí va saltar a la fotografia i el fotoperiodisme.

El 9 Nou
15/01/2016

Jordi Borràs va publicar Warcelona, una història de violència (2013) i després Plus Ultra (2014), un impressionant testimoni gràfic sobre la ultradreta a Catalunya que li ha valgut amenaces des d’aquest sector. El seu primer llibre no gràfic és Desmuntant Societat Civil Catalana (Ed. Saldonar/Grup de Periodistes Ramon Barnils), treball d’investigació sobre l’entitat unionista, al voltant de la qual hi ha moltes incògnites.

De Plus Ultra, el llibre sobre la ultradreta, a Desmuntant Societat Civil Catalana hi ha un fil d’investigació que vostè ha anat estirant?
És fruit del seguiment que he anat fent de l’espanyolisme d’extrema dreta en els últims anys. És el fil de l’espanyolisme el que els uneix. Espanyolisme i ultradreta són dos mons diferents, però que s’ajunten. I Societat Civil Catalana (SCC) ve a ser un reflex d’aquest espanyolisme militant, codirigit i coimpulsat per l’extrema dreta.

Insisteix que defensar una postura unionista o espanyolista no tindria per què anar associat a la ideologia ultradretana…
Evidentment, i hi ha molts espanyolistes –la majoria– que no són ultradretans. L’espanyolisme és lícit, tant com l’independentisme. Lícit si respecta l’altre, però la majoria no fa això, i d’aquí vénen els problemes. A més, el gruix de la ultradreta a Catalunya té ascendència espanyolista. L’independentisme d’ultradreta és gairebé anecdòtic. La ultradreta s’ha alineat amb l’espanyolisme des de sempre, una de les seves característiques ha estat l’atac a qualsevol expressió del catalanisme.

SCC és un producte de laboratori polític? Algú pensa que s’ha de crear una ANC de l’altre bàndol?
És una associació nascuda a cop de talonari en cercles de poder, no té base social. Així com l’ANC és un fenomen que va de baix a dalt, SCC és justament el contrari, va de dalt a baix. I això no sol funcionar. SCC neix al voltant d’un cercle de poder polític, un cercle de poder econòmic i, m’atreviria a dir, també un altre cercle de poder de l’integrisme catòlic. I no parlo ni tan sols de l’Opus –que també n’hi ha– sinó de gent que està a la dreta de l’Opus. La quadratura de qui ha manat a l’Estat espanyol durant bona part del segle XX.

I el poder polític, a qui es refereix?
Parlo de gent que està molt a prop de la presidència de Mariano Rajoy com Jorge Moragas, un fundador de SCC. He parlat amb periodistes de mitjans espanyols amb seu a Barcelona que m’asseguren que els temes de SCC els vénen ordenats des de les redaccions de Madrid.

Tot això explica que fins ara les seves convocatòries públiques hagin tingut poc seguiment?
En part sí. I en part perquè costa molt que es manifesti aquesta majoria silenciosa de l’espanyolisme que se’ns ha volgut fer creure falsament que existia. No volen manifestar-se per defensar una cosa que ja consideren seva, en sentit de propietat. I a més, l’espanyolisme és transversal: i molts dels que són progressistes no voldran manifestar-se al costat d’un membre de l’extrema dreta.

Quants socis té SCC?
Ara mateix en té 75.

Només?
Sí, al voltant de 75 perquè la xifra és variable. Per fer-te’n soci, has de presentar avals d’altres socis i tenir una trajectòria impecable. Ells diuen que tenen quatre mil col·laboradors, però és curiós que han convocat manifestacions en què no han arribat ni a aquesta miserable xifra. Costa de precisar perquè és una entitat poc transparent.

Econòmicament, també és opaca? Com arriba a saber algunes dades que dóna al llibre de costos de les activitats que han organitzat?
Van arribar a penjar els comptes de l’any 2014 en un racó amagat de la seva pàgina web. Allà veus que un 97% dels seus ingressos venien de donacions anònimes privades. Algunes dades que he pogut obtenir han vingut de documentació que se m’ha donat de manera confidencial i, a vegades, d’una manera una mica pel·liculera. La realitat supera la ficció, ja li ho puc assegurar! En qualsevol cas, el seu potencial econòmic és inexplicable sense entendre que hi ha mans negres.

Què representa una entitat menys coneguda com Somatemps, dins de SCC?
Vol ser un think tank, un lobby d’historiadors espanyolistes basats en la teoria del catalanisme hispànic, que ve a dir que l’autèntic catalanista és aquell que no dubtarà mai de la integritat d’Espanya, tot i reivindicar la seva cultura i la seva llengua. El formen, bàsicament, persones que vénen de l’extrema dreta. A través d’una declaració parlamentària, vam saber que està tipificada com a organització ultradretana pel Departament d’Interior. És una de les 52 organitzacions impulsores de SCC, i la que hi té un major pes. Va arribar a les meves mans un document amb els 30 socis fundadors de SCC on es demostra que una tercera part tenia vinculacions amb Somatemps. Començant per Josep Ramon Bosch, que ha estat el president i cara més visible de SCC en la major part de la seva història.

Un d’aquests és Josep Alsina i Calvés…
És vicepresident de Somatemps, però exerceix de màxim dirigent i portaveu. Es poden trobar pistes, des de mitjans dels anys 70 fins a l’actualitat, de la vinculació amb partits i organitzacions neonazis i feixistes. Estem parlant d’algú amb una dilatada experiència política que avui en dia té encara un activisme ben transparent en organitzacions ultradretanes com Sobirania i Llibertat, partit escindit del neonazi MSR (Movimiento Social Republicano).

Diu que li fan més por aquests sectors que els que es concentren cada 12 d’octubre a Montjuïc amb aquella parafernàlia feixista…
Sí, perquè els caps rapats de les esvàstiques ja no creixen en nombre de militants. Van arribar al seu sostre ja fa molt de temps. En canvi, aquella ultradreta perillosa és la que ha sabut posar-se vestit i corbata i adaptar el seu discurs per atreure sectors vulnerables.

Per què no s’ha visibilitzat a Catalunya?
Pe primer cop en 35 anys, en les últimes eleccions al Parlament no hi havia cap candidatura d’ultradreta. La resposta la van donar ells mateixos en comunicats: MSR demanava el vot útil per a qualsevol opció que no fos Junts pel Sí o la CUP. La seva prioritat era lluitar contra l’independentisme.

LA PREGUNTA

Està d’acord que els ajuntaments incorporin l’ús del català als requisits per adjudicar contractes públics?

Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't