Al Vallès Oriental hi ha 30 escoles i 3 CAP en zones inundables

Al Vallès Oriental, hi ha 193 infraestructures vulnerables en cas d’inundació tenint en compte el creixement màxim dels rius calculat en un període de 500 anys. Del total, una trentena són centres educatius i s’hi sumen tres centres d’atenció primària (CAP) i 28 equipaments municipals com biblioteques, museus o zones esportives. La delimitació de les zones inundables associades als 500 anys de retorn tenen a veure amb els esdeveniments extrems i les àrees que es poden inundar dins aquest període de temps. Aquestes són les dades que ha publicat l’Observatori de la Sostenibilitat (OS) en un informe extens que fa una radiografia de les infraestructures de l’Estat espanyol que es troben en perill. En l’informe s’especifica, es quantifica i es classifica les instal·lacions, els serveis i els edificis situats en zones inundables. A Catalunya hi ha el 37% d’aquestes instal·lacions en estat molt greu, un percentatge elevat en comparació amb territoris propers com el País Valencià o Aragó, ambdós amb un 4%. Els edificis compromesos als municipis del Vallès Oriental se situen al voltant dels principals rius de la comarca com són el Congost, el Tenes, el Mogent, la Tordera i el Besòs, segons ha pogut comprovar EL 9 NOU en el mapa interactiu de l’OS. D’aquí se’n deriven efectes a una vintena de municipis. En detall crida l’atenció la trentena de centres educatius en zones inundables. Del total, 17 estan repartits entre Granollers i Mollet. Concretament, a Granollers n’hi ha nou: les escoles Ferrer i Guàrdia, Salvador Espriu, Salvador Llobet, Ponent, el Col·legi Jardí, l’escola bressol municipal Giravoltes, els instituts Marta Estrada, Antoni Cumella, i l’institut Escola Municipal de Treball. En el cas de Mollet, en són vuit: les escoles Montseny, Anselm Clavé, Sant Vicenç, Cal Músic, l’institut Aiguaviva, la llar d’infants Quitxalla, i l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC). La resta d’escoles compromeses es troben a Canovelles (escola Congost), la Llagosta (escola les Planes i Joan Maragall, institut Marina i escola bressol Cucutras), Lliçà d’Amunt (institut Lliçà), Montornès (escola Palau d’Ametlla), Parets (escola Lluís Piquer i Federico García Lorca, i institut la Sínia), la Roca (escola Mogent i institut de la Roca), i Vilanova (llar d’infants La Baldufa). L’inventari també permet comprovar l’afectació a centres sanitaris. En el cas del Vallès Oriental, no hi ha cap hospital que es trobi en una zona inundable, però sí que hi ha alguns centres d’atenció primària en zones de perill. Són els de la Llagosta, Montmeló i Vilanova. A aquests serveis s’hi sumen també les residències de gent gran Maria Auxiliadora de Canovelles o el Jardí Residencial Torre Magret de Llinars. El mapa, a més, recull equipaments de cossos de seguretat que podrien arribar a patir una inundació en casos extrems. D’aquests, apareixen llistats les policies locals de Canovelles, la Llagosta i Vilanova. S’hi suma la comissaria de Mossos d’Esquadra de Mollet i el parc de Bombers de Sant Celoni. A totes aquestes infraestructures cal afegir-hi alguns equipaments municipals d’ús freqüent per part de la població com són les biblioteques de Canovelles i la Llagosta, els museus de Cardedeu, Mollet i Montmeló, i les zones esportives de Granollers, la Llagosta, Lliçà d’Amunt, Llinars, Montmeló, i Montornès. A banda, hi ha més d’una quarantena d’empreses afectades pel risc d’inundació situades principalment a Sant Celoni (9) i Canovelles (4). També destaquen una seixantena d’elements del patrimoni cultural vallesà que estan compromesos. El municipi que en té més en aquesta situació és Cardedeu, on una vintena de cases i torres es troben en una zona inundable. Són exemples la Casa Pere Llibre o la Casa Noguera. Mollet és una altra ciutat amb força elements patrimonials afectats com la farmàcia Amadó o la plaça Prat de la Riba. Les previsions d'inundació Explica el cap del servei territorial de Protecció Civil a Barcelona, Joan Ramon Cabello, que els ajuntaments estan obligats a tenir plans específics d’emergències segons els riscos de cada municipi. “No és una reacció a la dana de València perquè fa temps que treballem en aquests plans municipals. El nostre objectiu és implementar-los en un futur proper i que aquests estiguin vigents, perquè hi ha poblacions que en tenen, però no estan actualitzats.” Els plans d’emergències es fan “sobre la base del risc d’inundació i la informació històrica dels punts que s’inunden o dels punts especials d’actuació prioritària”. Cabello confessa que hi ha “una diferència abismal” entre aquells qui tenen plans i aquells qui no. “És un document que permet anticipar-te en cas d’emergència, saber quines accions cal dur a terme o com s’han de fer les comunicacions amb els cossos d’emergències i la població.” D’altra banda, fonts de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) apunten que Llinars té atorgada una subvenció de 2,16 milions d’euros per a la redacció de projectes de protecció davant avingudes, i els ajuntaments de Montornès (16.208 euros) i les Franqueses (15.257 euros), per a la redacció de projectes de drenatge urbà. L’ACA assenyala que el canvi climàtic intensifica els fenòmens extrems i això obliga a planificar escenaris futurs, adaptar les infraestructures i l’urbanisme per reduir la vulnerabilitat i impulsar solucions basades en la natura i els sistemes d’alerta primerenca.

Al Vallès Oriental hi ha 30 escoles i 3 CAP en zones inundables

Només la meitat dels municipis amb obligació de tenir el pla Inuncat el tenen homologat

L’ocupació massiva de les zones inundables compromet els municipis

Un bloc de Serrat i Bonastre pateix inundacions cada cop que plou

Una forta pedregada emblanquina la calçada de la C-17 entre Aiguafreda i Tagamanent

LA PREGUNTA

El Barça es proclamarà campió de Lliga al partit contra el Madrid?

Aina Machuca: "M’ha passat el que no esperes que et passi a tu"

Condemnada una cap de comptabilitat del CN Granollers per sostraure 214.000 euros al club

Els CAP de Sant Miquel, Canovelles i la Llagosta, els primers de la comarca en receptar activitat física

L’Hotel Suís de Sant Celoni reobre amb nous gestors gairebé tres anys després de tancar

La cuina original del restaurant Can Fabes, de Santi Santamaria, convertida en aula de cuina

[AMPLIACIÓ] Dos joves de Sant Celoni moren en un accident entre dos cotxes a la drecera de Palautordera

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Detingudes tres dones per furtar sis mòbils al mercat setmanal de Granollers

L’artista Alba Moreno transforma el dol per la mort de la seva mare en una exposició a l’Ametlla

Ferit greu el conductor d'una furgoneta en xocar frontalment amb un cotxe a Corró d'Amunt