La parròquia de Bellavista s’implica en la lluita contra els desnonaments

Des de fa uns mesos, es va crear un grup de Càritas que treballa d’acord amb la Plataforma d’Afectats per l’Hopoteca (PAH). La unitat d’acció de les dues entitats es va veure dimarts de la setmana passada en el desnonament d’una família que viu al carrer Aragó i que es va poder ajornar tot un mes.

Les dues entitats posen en comú els casos que els arriben i miren d’articular una resposta negociant amb les entitats financeres i donant suport material i econòmic puntual als afectats. “Si ens ajudem entre nosaltres tenim més força. Respectant la identitat del que som”, comenta Pere Pérez, un dels membres de Càritas a Bellavista. “Si Càritas té un problema ve a nosaltres. Si ens arriba a nosaltres també ho parlem amb ells”, diu Josep Maria Bordetas, membre de la PAH de Granollers. “Hi ha molta gent que no saben que hi ha algú que els pot donar un cop de mà”, afegeix.

També s’hi ha implicat directament el rector del barri, Pepe Baena. “A una església sense l’aspecte social li falta alguna cosa. La gent ens ve a veure amb aquests problemes i no podem mirar cap a una altra banda. La pregària és important però també estar a peu de carrer”, afirma aquest capellà, que dimarts estava entre les persones que es van manifestar per evitar un desnonament. “L’evangeli diu que tothom ha de tenir un lloc on viure. Hem d’estar amb la gent que ens necessita”, explica Baena, que també porta la parròquia de Sant Josep Obrer de Can Bassa, a Granollers. A banda, la parròquia impulsa tallers per a dones immigrants, les ajudes a persones amb problemes de drogoaddició, l’atenció a malalts i gent gran del barri i classes de reforç per a escolars.

La PAH acompanya els afectats amb les entitats financeres per mirar de negociar la dació en pagament o un lloguer social. “Depèn de les circumstàncies de cada persona”, comenta Eugeni Fernández, membre de la PAH i president de l’associació de veïns de Tres Torres, a Granollers. La plataforma també fa tràmits als jutjats quan és necessari. “La gent ve amb un sentiment de culpa quan són víctimes del sistema”, afegeix.