Joan Prat i al seva dona, Paquita Espín, es jubilen i no tenen relleu. “Els fills treballen en altres coses, i nosaltres ja estem cansats. Són gairebé 16 hores de feina al dia”, explica Prat, nét del fundador.
El seu avi, Jaume Prat Fradera, va ser el que va començar el negoci, a l’avinguda Jaume I. No se sap exactament quin any, però sí que tenen un rebut de la factura d’un client de Mollet per una subscripció trimestral de La Vanguardia, al preu de 4,5 pessetes. “Comptem que es va fundar més o menys fa uns 125 anys”, apunta. Ell va estar al capdavant del negoci fins que va entrar el seu fill, Antoni Prat Serra, juntament amb la seva dona, Maria Colomer Farrés. Ells ja es van instal·lar al local de Prat de la Riba. “Tothom coneixia la botiga com la Maria del diaris o el Ton dels Diaris”, explica Joan Prat. Al principi, la botiga era molt petita. “Només s’hi venien diaris, quatre revistes, quatres pipes i quatre caramels. I de diaris, no hi havia ni els de Madrid, perquè la meva mare era molt culer i no volia ni l’As ni el Marca”.
NEGOCI AMPLIAt
Quan Joan Prat i la seva dona es van posar al capdavant del negoci el van anar ampliant de mica en mica. “Ja vam començar a vendre diaris de tot arreu, joguines, xuxes…”.
Tot i que els ha fet una mica de pena tancar el negoci, tenien clar que ja tenien ganes de descansar després de dedicar moltes hores de la seva vida a la feina. Recorda que la seva àvia no havia tancat mai, “sempre estava al preu del canó, i quan jo vaig començar a fer vacances vuit dies, ella encara no ho entenia”.
{{ comment.text }}