Apareixen més sitges al poblat ibèric Turó del Vent de Llinars

Els treballs arqueològics realitzats aquest agost al jaciment ibèric Turó del Vent, a Llinars, han confirmat l’existència d’un assentament molt important per a l’economia dels ibers laietans, aquells habitants de la costa central de l’actual Catalunya, entre els rius Llobregat i Tordera. Aquesta ha estat la vuitena campanya d’excavació des que es va reprendre la recerca per donar a conèixer el jaciment en profunditat. La darrera excavació s’ha centrat a obrir una nova zona del jaciment on han aparegut un conjunt d’11 noves sitges, que s’han de sumar a la vuitantena ja excavades. D’aquestes sitges s’han agafat mostres per fer diferents analítiques i així esbrinar-ne el contingut. “Un cop s’abandonaven les sitges eren aprofitades com a abocadors per a les deixalles del poblat, fet que ens aporta força informació als arqueòlegs sobre la vida dels ibers”, explica Eric Sobrevia, un dels arqueòlegs que dirigeix els treballs juntament amb Pau Menéndez. Entre la gran quantitat de material que s’ha trobat en el seu interior hi ha, per exemple, 34 nous pesos de teler, una eina de ferro anomenada cavafems o àrpies –una eina per remoure la terra, similar a una aixada però amb tres pues–, una punta d’espasa o un vaset de ceràmica sencer. Aquests nous treballs, per tant, refermen la importància del jaciment com a centre d’emmagatzematge de cereal, així com de producció tèxtil i de metalls, “sent un jaciment clau per al funcionament del territori laietà”, comenta Sobrevia. “Aquest assentament rebria una gran quantitat de recursos agrícoles i metal·lúrgics de la zona del Vallès Oriental i els emmagatzemaria, els transformaria i els distribuiria cap a la costa, a la capital, Burrica, Cabrera de Mar, i probablement una part també per al comerç d’altres pobles del Mediterrani”, afegeix l’arqueòleg. De fet, el Turó del Vent consisteix en un graner fortificat, és a dir, una plataforma elevada envoltada d’un sistema defensiu que guarda a l’interior un espai productiu i d’emmagatzematge, caracteritzat especialment per les sitges. Aquestes consisteixen en un forat excavat a terra d’uns 2,5 o 3,5 metres de profunditat i d’un diàmetre d’entre 40 centímetres i 1 metre, que permetien la conservació de l’excedent agrícola i preservar el cereal de l’interior durant força temps. Aquesta activitat també es complementava amb el treball tèxtil i metal·lúrgic, ja que els arqueòlegs han documentat diferents evidències d’aquests treballs. Un vaset de ceràmica que s’ha trobat aquest estiu / LAIPAT A més, les darreres hipòtesis apunten a la utilització d’aquest jaciment durant els conflictes que van sacsejar el nord-est peninsular vora el 200aC., com la segona guerra púnica, del 218 aC al 202 aC, i la campanya de Cató per sufocar la revolta indígena, del 197 al 195 aC. “Durant aquests episodis, el Turó del Vent podria haver funcionat com un centre logístic laietà que aprovisionava les tropes romanes durant la conquesta.” Quatre noves tombes medievals Durant les excavacions també s’han documentat quatre noves tombes d’època alt medieval, que els arqueòlegs excavaran durant la propera campanya. Aquestes tombes s’afegeixen a les sis excavades el 1984, i les sis localitzades entre el 2017 i el 2023. Amb aquesta nova troballa, la necròpolis medieval suma 18 individus, enterrats al voltant del 800dC segons els resultats del Carboni 14. Segons Sobrevia, la població que s’enterra al Turó del Vent són cristians i que viuen un moment molt convulsos de la història. “Ens trobem en un període d’inestabilitat, entre els darrers moments de control islàmic i l’inici de la conquesta carolíngia que es fa amb Barcelona l’any 801, per tant, es documenten els darrers habitants sota control islàmic o els primers habitants de l’ocupació dels francs.” Aquests habitants s’haurien de relacionar amb el Castellvell de Llinars, situat a només 900 metres, tot i que les primeres notícies d’aquest castell són del 975, uns 200 anys abans. Vista aèria del jaciment / LAIPAT Els resultats de la campanya d’excavacions es van presentar el 30 d’agost a la Biblioteca Can Casas de Llinars. En la xerrada es van explicar els resultats de les darreres campanyes, així com l’estat de la investigació del món ibèric laietà. El dia després es van fer dues visites guiades simultànies al jaciment, amb un centenar de persones. Els treballs de recerca han anat a càrrec de l’associació Laipat (Laietana, arqueologia i patrimoni) que estudia la protohistòria a les comarques del Vallès i del Maresme, amb l’excavació i prospecció d’altres jaciments europeus. Un d’aquests és el Turó del Vent. La investigació actual es desenvolupa dins del projecte de recerca quadriennal Dinàmiques d’Ocupació i Vertebració del Territori a la Laietània Central i Septentrional (segle VI-II aC), aprovat i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. A més, compta amb el finançament de l’Ajuntament de Llinars del Vallès, que ha col·laborat econòmicament per allotjar i mantenir els voluntaris de les diverses universitats catalanes que han participat en l’excavació i de la Diputació de Barcelona a través del Parc del Montnegre i el Corredor col·laborant enguany en la neteja i el desbrossat del jaciment prèviament a la intervenció.

Apareixen més sitges al poblat ibèric Turó del Vent de Llinars

Troben dos esquelets de rinoceront sencers de fa 200.000 anys a la Cova de les Teixoneres de Moià

Els treballs a Castellruf avancen amb una segona campanya

Neteja de l’entorn de la capella del Castell de Sant Miquel

Nova campanya d’excavacions i de troballes al jaciment del Puig del Castell, a Samalús

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi l’ús de la IA als centres escolars als menors de 14 anys?

[VÍDEO] Alliberat a Caldes un home que portava deu dies segrestat per un suposat deute vinculat al narcotràfic

Un gelat per a gossos amb segell de Granollers que ja és a 150 locals

Cooper busca una llar especial

Parets, les Franqueses, Montmeló i Canovelles demanen al govern que mantingui els lloguers topats

Gerard Oms reivindica la cultura i la festa durant el pregó de Blancs i Blaus de Granollers

Les dames del foc blanc en fan 30

Els Blaus meravellen i recuperen el tron de la festa major

Mor a 90 anys Esteve Vila, de Vila Impressor de Granollers

La DO Catalunya incorpora quatre municipis vallesans

Desnonen una mare i una filla de la casa on fa 20 anys que viuen a Vallgorguina