Ara, amb la nova exposició que presenta al Museu de Granollers, “Sota la paraula”, l’artista de Vilanova del Vallès torna a deixar palesos aquests vincles, que s’estenen també cap a la música. “Salinas ens proposa anar més enllà de les paraules, és el pintor dels poetes que es deixa portar per la música”, el va definir el crític literari i editor Jordi Marrugat en la inauguració de la mostra, que reuneix una quarantena de pintures sobre paper pertanyents a les sèries “Post Scriptum” i “Naufragi”.
“Com els poetes, Salinas parteix de la paraula per anar més enllà, i com a pintor parteix de la pintura però trenca qualsevol convenció pictòrica, sense limitar-se a un llenguatge visual determinat”, va comentar Marrugat. A més, va afegir, “la música també és present en la gènesi de les seves obres”.
En els quadres de la sèrie “Post Scriptum”, l’artista de Vilanova “parteix de la paraula però la trenca, la destrossa, són escriptures però no es poden llegir, sinó que es transformen en imatges visuals”. Aquestes imatges incorporen traços pictòrics, i totes aquelles formes que tenen un sentit l’acaben perdent. “El que fa en aquesta sèrie és crear una sèrie d’harmonies imprevistes, i converteix les paraules en matèria i obra, i crea una realitat. Són un traç en si mateixes”.
Així, a la sèrie “Naufragis”, recupera aquesta escriptura i pintura i l’aplica sobre cartes de navegació, que evoquen l’experiència del naufragi en sentits diversos. “És el naufragi del funcionament habitual dels signes”, va afirmar el crític. “I és en això on hi ha el principi de tot art. Perquè l’art comença quan naufraguem, quan entrem en allò desconegut; són aquestes combinacions que generen una experiència única”.
Segons Marrugat, les cartes de navegació que utilitza Salinas són elles mateixes un espai geogràfic que, l’espectador, en mirar-lo, hi pot viatjar. “Un cop més, amb aquestes peces, Salinas agafa coses disperses que no tenen res a veure, les uneix i crea una unitat harmònica”. Com a exemple, va posar uns díptics formats per dues peces totalment diferents, que les ajunta i adquireixen “una unitat harmònica extraordinària”. A més, cadascuna d’aquestes peces aconsegueix dialogar amb les altres i “creen una unitat de la diversitat i la dispersió”.
UNES CARTES DE NAVEGACIÓ AMB HISTÒRIA
Les cartes de navegació que ha utilitzat Salinas per fer aquestes obres eren de Manel Isnard, a qui va voler agrair que un dia els hi donés. “Un dia vaig ser convidat a casa seva i en vaig sortir amb 12 cartes marítimes. Vaig arribar a l’estudi i aquelles cartes, amb una història al darrere, em cremaven, però vaig decidir que no intervindria fins que les cartes em comencessin a parlar. I així ho vaig fer”. Per tant, “sense aquestes cartes d’en Manel avui no estaríem aquí”, va afegir Salinas, molt content de poder exposar en un espai com el Museu, on s’ha sentit molt cuidat i protegit.
Les activitats complementàries seran una visita comentada el 2 d’abril amb Jordi Marrugat, i una amb Salinas el 17 d’abril.
{{ comment.text }}