Fugaroles, que és professora de música al Centre Municipal d’Expressió de Sant Celoni i al Centre Amics de la Unió de Granollers, va compondre una peça que va anomenar La preferida i que va ser guardonada entre les 19 obres que s’hi van presentar.
“Tot plegat és un reconeixement a la feina feta d’aquests anys”, diu. A més, aquest reconeixement “l’omple de ganes per continuar treballant i escrivint”. L’objectiu d’aquest concurs és el d’ampliar el repertori de músiques per a balls de bastons. En aquest cas, la peça guanyadora ha estat composta per ser interpretada amb gralla i acordió a la vegada. “M’agrada aquesta combinació perquè són bons instruments de carrer”, explica. A més, també ha creat la versió d’aquests dos instruments per separat per així facilitar la interpretació de la peça en diverses colles bastoneres.
En el procés de composició de La preferida, Fugaroles ha tingut en compte dos aspectes importants. En primer lloc, peculiaritats pròpies del ball de bastons, com afegir-hi una entradeta prèvia a la melodia per donar entrada als balladors o conjuntar el moment que els bastons piquen fort amb la música. Un segon aspecte a l’hora de compondre és la pròpia inspiració per aconseguir la melodia desitjada. “A vegades vaig pel carrer, sento una melodia i la gravo”, explica.
Tot i que ha estat tota la vida relacionada amb la música i sobretot amb la viola, el seu instrument principal, fa relativament poc que compon peces musicals. A les escoles on treballa dirigeix dues orquestres i explica que sovint s’han d’adaptar les partitures. “Quan vaig començar-hi fa dos anys vaig començar a arranjar l’acompanyament o l’harmonia d’algunes peces i a partir d’aquí he anat fent coses”, diu. Actualment, està arranjant unes nadales per un grup de grallers del municipi i properament participarà en la creació de les músiques pr als balls de foc de la Colla de Diables de Sant Celoni.
Fugaroles és una apassionada de la música i la cultura popular i per això no és casualitat que s’hagi presentat a un concurs de música per a balls de bastons. “Quan viatges i vas a un lloc per festes, amb les músiques i les danses veus les arrels i l’essència de la gent”, apunta, i posa d’exemple el ball de gitanes a Sant Celoni: “el ballis o no el ballis, tothom s’hi sent identificat perquè ens representa com a poble”, considera la compositora.
{{ comment.text }}