Per què Granollers es va convertir a principis dels anys 70 en el centre del món en matèria d’art? Què va passar perquè el crític Alexandre Cirici parlés de Granollers com a meridià de l’art? Les respostes a aquestes i altres preguntes, a partir d’una mirada enrere exhaustiva i profunda, es poden trobar en l’exposició “Meridià Granollers anys 70. Art de concepte i acció”, que el Museu de Granollers va inaugurar divendres en tres de les seves sales mentre part dels presents recordaven uns temps únics i altres coneixien per primera vegada un bocí de la història recent de la ciutat.
Pilar Parcerisas, comissària de la mostra, tenia molt clar, des que li van encarregar el projecte fa tres anys, que no era qüestió de repetir allò que s’havia dit, allò que s’havia publicat, i que “calia arremangar-se per anar al fons de tota la història”. Una història, que segons Parcerisas, va començar amb la I Mostra Internacional d’Art. Homenatge a Joan Miró, acompanyada del I Concurs d’Art Jove. “A finals dels anys 60, Barcelona ja havia fet diverses accions al voltant de Dalí i en aquell moment calia desplegar-ho a fora. I, a través d’Antoni Cumella, es va veure que era possible fer-ho a Granollers”. A més, la ciutat vivia “una altra efervescència amb noves discoteques, moviments musicals, associacions culturals paral·leles a l’art i amb un Centro de Iniciativas y Turismo que trobava els fons necessaris per tirar endavant coses renovadores”, explica la comissària de l’exposició. Parcerisas destaca la importància del fet que Granollers oferís el carrer als artistes, i així és com el 1971 es van fer les primeres instal·lacions artístiques a la Porxada, i més endavant, el 1974, els happenings, d’Arranz-Bravo i Bartolozzi, i de Dalí. “L’esclat de l’art conceptual al carrer va ser un esclat de llibertat”, afirma la comissària, que considera que a Granollers “es va fer públic el relleu generacional artístic en l’àmbit de Catalunya”.
{{ comment.text }}