Edició Osona i Ripollès

Tria la teva edició predeterminada

Edició Vallès Oriental

Sant Quirze de Safaja recorda el poeta Màrius Torres en el centenari del seu naixement

Sant Quirze Safaja ha estat el marc de la celebració del centenari del naixement del poeta Màrius Torres. El delegat del govern a Lleida una presidit una comitiva que ha rememorat l’obra del poeta, que va morir en un sanatori de Sant Quirze, el 1942.

  • El 9 Nou
  • 19/04/2010 | 16:30

Aquest dilluns s’ha celebrat a Sant Quirze de Safaja un acte d’homenatge al poeta lleidatà Màrius Torres, mort el 1942 a un sanatori d’aquesta localitat i de qui aquest 2010 es compleixen cent anys del seu naixement. La comitiva, encapçalada pel delegat del Govern a Lleida, Miquel Pueyo, ha visitat el Col·legi Mare de Déu del Roser (antic sanatori del Puig d’Olena) i el cementiri municipal, on està enterrat Torres. Els actes han servit per destacar l’artista com ‘el símbol d’una etapa de somnis truncada’ i la seva obra, de la qual s’ha ressaltat que ‘està més protagonitzada per l’interrogant que per la rotunditat’.

L’acte d’homenatge ha començat a l’actual Col·legi Mare de Déu del Roser i antic Sanatori del Puig d’Olena, lloc on Torres va viure els últims set anys de la seva vida. El poeta lleidatà hi va ingressar el 1935 per intentar curar-se de la tuberculosi que patia, però no se’n va sortir. La comitiva ha visitat part de les instal·lacions, com ara la sala d’estar i fins i tot el dormitori i la terrassa que Torres va ocupar. També s’ha aprofitat per llegir alguns dels poemes més destacats de Torres, com ara ‘Uns ulls en un retaule’, ‘Cançó a Mahalta: Tu, que sempre m’aculls…’, ‘Tres amigues’ i ‘Mozart’.

La doctora en filologia catalana de la Universitat de Barcelona i especialitzada en l’obra de Màrius Torres, Margarida Prats, ha recordat que l’època del poeta a Puig d’Olena va ser el de la seva confirmació com a artista: ‘Abans d’ingressar aquí tenia escrits alguns poemes, però els feia com a divertiment. La major part dels que va compondre aquí, però, són els que volia donar a conèixer’. Prats ha explicat que, segons ella, l’estada al sanatori va provocar que Torres ‘enfoqués el sentit del seu existir’ i que fins i tot ‘s’hagués de reubicar’.

L’especialista ha lligat aquesta condició amb la temàtica de l’obra del poeta, que ha situat sobretot amb temes com la natura, la música, la mort i fins i tot la religiositat ‘en el sentit de què pot haver-hi de comú entre totes les creences’. A més, Prats ha ressaltat que tot plegat anava unit: ‘Es plantejava què fem i quin sentit té la vida. L’ètica i l’estètica van de bracet a la seva obra. L’interrogant és molt més present que la rotunditat’, ha reflexionat.

Per la seva banda, el delegat del Govern a Lleida, Miquel Pueyo, ha definit Torres com l’autor d’una obra de ‘lirisme singular’. També ha destacat que, per als lleidatans, Torres és ‘el símbol d’una etapa de somnis truncada per la Guerra Civil i un element d’esperança que es va mantenir relativament poc conegut durant el Franquisme i que va ser recuperat a la Transició amb el debat per si s’havia de donar el seu nom a l’Institut Màrius Torres’.

Des del punt de vista literari, Pueyo ha afirmat que l’obra de Torres ‘ha resistit molt bé el pas del temps’ i ha assegurat que els principals especialistes que tradueixen l’obra de poeta al francès, l’anglès o el castellà ‘diuen que és un poeta influent i important’.

L’acte d’homenatge ha finalitzat al cementiri de Sant Quirze de Safaja, on s’han dipositat dos rams de flors a la tomba de Màrius Torres.

Comentaris

Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}
    {{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fer un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per a fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't

Digues la teva

Fes-nos arribar suggeriments, notícies, esmenes...

Esmenes
Fotografies
Cartes al director
Altres
Puja un fitxer

El formulari s'ha enviat correctament. Moltes gràcies.