Va debutar el cap de setmana passat a Primera Divisió, content per aquest pas?
Sí molt content, és el somni de qualsevol jugador. A més, el partit va anar molt bé (victòria 3 a 1 contra el Getafe) i estic satisfet. Estem molt contents amb el treball que estem fent. Esperem seguir així, sobretot fent el mateix joc.
En el primer partit va ser titular i va jugar els 90 minuts. Té bon feeling amb l’entrenador?
Durant tota la pretemporada ja he tingut confiança amb l’entrenador, el Toto Berrizo. Això et dóna ganes de continuar treballant. El més important, però, és la competència amb els companys perquè et fa millorar. Cada dia has d’estar al cent per cent per estar preparat quan et toqui jugar.
A part del Celta, tenia altres ofertes. Per què va acabar escollint Vigo?
L’oferta del Celta em va agradar, ja que hi havia jugadors que ja coneixia, amb qui havia coincidit al filial. A part, l’estil de joc era molt semblant al del filial del Barça. Creia que era un equip on em podria adaptar ràpid i bé.
Que hi hagi excompanys seus al vestidor l’ha ajudat?
Sí, és un suport que tens aquí i això ajuda a conèixer el club, la ciutat i els nous companys. Em van ajudar bastant els primers dies. Després, al final, coneixes tot l’equip i veus que tots són genials.
Era necessari marxar del Barça per fer el pas endavant que li faltava?
Era el moment, s’havia de fer el pas. Feia uns anys que jugava a Segona Divisió i la meta de qualsevol jugador és arribar a la Primera Divisió, i més a la lliga espanyola, que és una de les millors lligues del món, si no la millor. Al cap i a la fi, has de decidir per tu i lluitar pel teu somni.
Li ha sabut greu abandonar el club en el qual ha estat tants anys?
Sí, he sortit del que ha estat casa meva durant 13 anys. No va ser fàcil però al final arriba un moment que tens una edat i has de decidir. Els anys a la Masia queden com un record molt maco. Vaig entrar-hi amb 10 anys sent un nen i n’he sortit sent un home amb 23, però és una etapa que s’ha acabat. Ara en començo una altra amb moltes ganes i il·lusió.
Era molt complicat fer-se un lloc al primer equip del Barça?
Ara sí. No el simple fet d’estar al primer equip, sinó tenir minuts. Potser aquest any els joves tindran més minuts, però s’havia de decidir què és el que volia i crec que l’oferta del Celta era la millor en aquest moment.
Què li ha donat el planter del Barça?
M’ha fet créixer com a persona i jugador. M’ha permès conèixer una quantitat de gent espectacular amb qui mantinc el contacte. Al cap i a la fi, una vegada s’acaba la carrera de futbolista –que no és gaire llarga– és amb aquestes coses amb les que et quedes.
Li agradaria tornar-hi?
A qualsevol jugador del món li agradaria jugar al Barça. Ara no m’ho plantejo. De moment, intentaré jugar el màxim de minuts aquí i fer-ho el millor que pugui.
S’hi veu molts anys vestint la samarreta del Celta?
Per ara he firmat per 3 anys i estic molt content des del primer dia. La qualitat de vida és molt bona, un estil bastant semblant al de Barcelona, però m’he d’acostumar a les pluges.
Han fet un canvi de club amb l’entrenador del Barça. Luis Enrique pot haver donat referències seves?
No sé si l’hi han preguntat. Ell em va tenir com a jugador i em coneix. Possiblement hagi pogut donar alguna referència. No hi he tornat a parlar, amb ell.
Com veu el Barça?
L’arribada de Luis Enrique els aportarà molt de caràcter. Farà que tots juguin molt bé i que tinguin moltes ganes de recuperar ràpid la pilota i de jugar ràpid. Segur que lluitaran per tots els títols.
Si parlem de la Penya Barcelonista, on va començar a jugar a futbol, què li ve al cap?
Ostres! Són els inicis. Vaig començar perquè els meus amics de classe jugaven. Em vaig apuntar a la Penya, i em va agradar. També els he de donar les gràcies a ells per arribar on sóc ara, si no, possiblement mai m’hauria plantejat començar. Des que estic fora sempre he mantingut el contacte amb la gent de la Penya. S’han portat molt bé amb mi i els ho tornaré sempre que pugui
Al principi, però, no li feia gaire gràcia marxar-ne.
No… A un nen amb 10 anys, que no ha sortit mai del seu poble, li planteges que ha de marxar sense els pares tres dies a la setmana a Barcelona i li costarà fer el pas. Quan ets petit, o ets valent o ets reservat i més d’estar a casa. Per sort, em van convèncer.
Vostè és més reservat?
Ara ja no. T’acabes acostumant a la vida de viatjar i estar lluny dels teus. Després aprofites millor els moments que estàs amb la teva gent.
També ha jugat en les categories inferiors de la Selecció espanyola. Quina experiència en treu?
Estar a la Selecció et fa sentir orgullós com a jugador. Que valorin el teu treball i que creguin que has d’estar entre els millors jugadors de l’Estat espanyol et fa sentir important com a jugador. És un altre record que queda per sempre. Aquests moments ningú me’ls podrà treure. Ara ja tinc 23 anys i l’única opció per continuar-hi és que em truquin de l’absoluta.
Havia començat a estudiar…
Vaig començar a la universitat, però era molt difícil compaginar-ho. Aquest any estic mirant de fer alguna cosa més assequible aquí a Vigo, potser un grau superior de nutrició i dietètica.
Ara, vivint a Galícia, serà complicat passar dies per Sant Celoni.
Quan hi ha dies lliures sempre m’escapo, però no n’hi ha gaires. Això sí, sempre que pugui em deixaré veure per casa.
{{ comment.text }}