“La gent ja no compra pintura”

El vigatà Antoni Sadurní ha tan-cat la galeria d’art que ha regentat durant 40 anys, primer a Vic i les dues últimes dècades a Barcelona. Una trajectòria com a galerista, antiquari i col·leccionista d’art que ara, amb 66 anys, continuarà en qualitat d'assessor. La Galeria d’Art Sadurní, des del 2002 al carrer Consell de Cent de Barcelona, ha tancat les portes. Sí, des de l’1 de setembre. Quan vaig començar érem 14 galeries en aquest carrer de Barcelona; ara n’han quedat dues. Va obrir la seva primera galeria a finals dels anys 80 a Vic. Llavors n’hi havia sis a tota la ciutat; tampoc no en queda cap. Un altre exemple simptomàtic... El món ha canviat i la gent també. La gent ha passat de voler possessions a tenir sensacions. La gent ja no compra pintura. Per què? Les coses passen per molts accidents. El món de l’art ha deixat de vendre perquè hi ha hagut una súper saturació. Durant més de 60 anys hem venut quadres per un tub, les cases n’estan plenes i les noves generacions que hereten aquests quadres, sovint ni els volen... Per tant, les galeries d’art estan tocades de mort? Ja han mort. El que s’està oferint ara fa 100 anys que s’ofereix, i ja no desperta massa interès. Fa uns anys tothom comprava obres de Conill, de Vilà Cañellas o del meu pare [Antoni Maria Sadurní]. I després va sortir la no figuració, amb artistes com Vernis, que va marcar una fita, però ara la creació artística està en una crisi, una crisi que pot durar 100 anys. Avui triomfa Barceló; està tot dit. Hi ha una crisi i una saturació d’obres, i la gent ha canviat els gustos... I els quadres ja no són una inversió? Aquest seria un altre dels accidents que expliquen la situació actual. La gent va comprar art per decorar les cases, però també pensant que seria una inversió. Els avis deien als seus nets: “Quan em mori, amb aquest quadre en tindràs per a l’entrada del pis”. Però es va morir l’avi i del quadre en van tenir per comprar una tele. Les obres d’art tenen un valor simbòlic, intangible... els galeristes venien fum? Veníem fons d’inversió. Compra això, que després valdrà molts diners. Ho hem fet una mica tots, i això al capdavall era una enganyifa. Però la llei del mercat mana. Mentre hi havia més demanda que oferta, molt bé; però en el moment que hi ha hagut més oferta que demanda... El mercat està saturat. Si tu muntes un pis nou potser tindràs dues o tres peces d’art, quatre com a molt; però el 80% de la gent, cap. L’any 2002 trasllada la galeria a Barcelona i entra al món dels antiquaris. Vaig passar dels artistes vius, amb la galeria de contemporanis que tenia a Vic, als artistes morts. Va ser arribar a Barcelona i entrar al gremi d’antiquaris per centrar-me en el col·leccionisme. Tampoc és un sector que vagi sobrat... Del Gremi d’Antiquaris de Catalunya tinc el carnet número 192, però avui som 14. Es feien tres fires d’antiquaris a Barcelona i avui no se’n fa cap. Només queda la Feria de Arte de Madrid. Era més complicat tractar amb artistes vius? El problema és que va arribar un moment que no hi havia més pastís per tallar. Amb els artistes morts, en canvi, va ser com una nova etapa, per a mi; vaig entrar en un món nou. Amb artistes contemporanis pots establir un diàleg, però poques coses pots dir perquè ell és el creador. El galerista, el marxant, més aviat és l’oient. Quan et fiques amb els artistes morts, amb el col·leccionisme, tot ja està dit i, per tant, amb la gent que parles hi pots discutir. Va ser un món que em va emocionar més, un món diferent i més crematístic també, és clar. Era diferent vendre un quadre de 10.000 pessetes que vendre’n un de mig milió. A Barcelona també va entrar al sector de les subhastes. De fet de subhastes ja n’organitzava a la galeria de Vic. Actualment cada vegada és més complicat trobar peces bones. Tot i això, si trobes un gran Casas o un Sert, tampoc no hi ha el client. Ha desaparegut el client. La venda en línia ha acabat de fulminar les galeries? El que són les peces importants, no. La gent potser sí que té una primera informació on line, però després vol veure la peça, i posar el nas per davant i per darrere. El que ha afectat les galeries són les cases de subhastes, que han fet una oferta brutal. El mal que ens ha fet l’oferta en línia és que s’ha posat el preu a les coses. Abans, saber què valia un quadre tenia un cert misteri, ara tot se sap, tot està taxat. De cada artista se saben els últims quadres que s’han venut i a quin preu s’han venut. Hem posat l’art a tant el quilo. I això ha fet molt mal a les galeries. Quin futur pronostica al sector? Com et deia, crec que hi ha dos grans problemes. Un, l’excés d’oferta que hi ha hagut durant 60 o 70 anys. Les cases estan plenes de pintures i els fills ja no tenen el mateix interès. Això és un factor. L’altre és que aquesta pintura postimpressionista que apareix als anys 40, després de la Segona Guerra Mundial, i després l’abstracció, ho han saturat tot. Ha de sorgir un nou art. Com? Mira, el meu fill fa música i no sap solfeig. Algú que ara tingui inquietuds artístiques, anar a l’escola de dibuix a aprendre a dibuixar avui ja no té sentit. Sortiran altres tècniques diferents, el videoart o l’art conceptual, que sí té molt més futur. La pintura i l’escultura passen una crisi perquè fa 2.000 anys que en veiem. Si tu vas a Roma, a Venècia, al Museu del Prado i a la National Galery, què més es pot dir en pintura i escultura? Quan surten corrents artístics duren potser 100 anys fins que algú aporta alguna cosa diferent. I que apareguin noves tendències passa molt poc. El Renaixement i el gòtic van durar 300 anys. És veritat que ara les etapes, les tendències, duren menys perquè abans quan sortia el gòtic eren 10 pinturets, però ara n’hi ha 10 milions. Tot es crema molt més ràpid. I amb música passa el mateix. En haver-hi més de tot, els nous invents duren menys temps. Tot i tancar la galeria vostè encara continuarà com a assessor... Oficialment m’he jubilat, deixo d’anar a fires i la galeria ha deixat d’operar com a tal, però sí, continuaré com a assessor. Tot i que, pel que diu, de negoci poc... El meu negoci s’ha mort per inanició. No hi ha ni menjar, ni ganes de menjar. És un negoci que ha desaparegut. El seu pare era pintor, l’avi escultor, la mare tocava el piano... aquest ambient familiar el va conduir cap al món de l’art? Tota la vida a casa meva, a l’hora de dinar, de política se’n parla potser un 20%, com a molt. Pot haver-hi una discussió de si Tàpies és bo o no que s’allargui més de mitja hora; i tal com som els Sadurnís, amb alguna punyalada entremig, si no vigiles... Hi tornaria a entrar, en aquest món? Sí, sí, ha estat fantàstic, per això continuo d’alguna manera com a free lance. És un món, el del comerç de l’art, que si ets un curiós pots aprendre coses noves contínuament. Per treballar-hi i per tenir coneixement és un món espectacular. Diu que el comerç de l’art no té futur però té un fill de 34 anys, en Toni, que continua exercint de galerista. Sí, però actualment des de Mèxic. Allà tot just ara els rics s’acaben de fer la casa i l’estan omplint. Els rics fa només 20 o 30 anys que són rics. I passa el mateix que aquí 50 anys enrere. A Europa l’art ens surt per les orelles i ja només es venen grans peces. A partir dels anys 40 l’art es va popularitzar a Europa. La classe mitjana accedeix a l’art i compra art; i molts s’hi aficionen i hi volen entendre, perquè comprar art dona prestigi. A Vic mateix hi havia gent que van arribar a tenir de 100 a 150 quadres a casa seva, i durant 40 anys s’ho van passar molt i molt bé col·leccionant-los.

“La gent ja no compra pintura”

La Fira de l’Avet d’Espinelves tindrà més parades i més aparcaments

Sant Hipòlit de Voltregà acull la primera Trobada Feminista de Diablesses d’Osona

Aprenem català des de l’anglès – La feina (5)

A 215 per hora a l’Eix Transversal

LA PREGUNTA

Creu que seran positius els aranzels anunciats per Donald Trump?

Bolca un tràiler a l'accés a l'Eix de la carretera de Roda

Aliança Catalana es constitueix a Osona amb les municipals de 2027 a l'objectiu

“Em va apallissar davant del nostre fill”

L'exregidora de Roda Marina Quintana opta a presidir Aliança Catalana a Osona

Detingut per atracar amb un ganivet dues gasolineres de Tona

Un cotxe s'estampa contra una marquesina a Sant Joan de les Abadesses

Premien Casa Tarradellas per haver reduït un 20% la petjada logística

La Farga de Bebié: la decadència d'una de les colònies tèxtils més grans del Ter

Foc en una xemeneia al carrer Barri de Tona