Fa sis anys, el vigatà Miquel Rovira va marxar a viure a Roda de Ter amb la seva parella. Tanmateix, continuaven treballant a Vic, la qual cosa els obligava a desplaçar-se cada dia amunt i avall entre els dos municipis.
“Tot plegat, implicava haver d’agafar tots els dies o bé el cotxe o l’autobús”, explica Rovira. Una situació que no era sostenible, sobretot en temporades d’estiu en què la freqüència de pas del transport públic és menor.
Per aquest motiu, ja feia temps que a ambdós els rondava pel cap la idea de tornar a viure a Vic. “Si fèiem l’esforç de canviar de municipi, havia de ser directament per moure’ns a Vic, per compensar de debò aquesta qüestió d’haver de fer un trajecte d’anada i tornada cada dia cap a la feina”, assenyala.
Així, va ser al llarg del primer trimestre d’aquest mateix any que finalment es van decidir per tirar endavant la proposta. “Sí que és veritat que ja feia força temps que hi pensàvem, però esperàvem sobretot el moment en què sortís l’oportunitat de trobar un pis a Vic en unes condicions econòmiques que fossin assumibles, i que finalment es va donar a finals de febrer”, destaca l’ara veí del municipi. D’aquesta manera, es van vendre el pis que tenien a Roda i van comprar-ne un a Vic.
Ara ja fa dues setmanes que estan instal·lats a la capital osonenca i, tal com apunta Rovira, el trasllat entre un municipi i l’altre és un canvi amb el qual es mostren satisfets: “Aquí trobem que hi ha més ambient i, a més a més, a banda de ser més a prop de la feina, tampoc hem d’agafar tant el cotxe per anar als llocs”.
En aquest sentit, explica que, en no ser de Roda ni ell ni la seva parella, les activitats pròpies de la vida quotidiana, com ara comprar roba, ja les feien majoritàriament a Vic. “Suposo que si fóssim de Roda de Ter de tota la vida, potser sí que trobaríem a faltar alguna cosa, però en el nostre cas, com que només feia sis anys que hi vivíem, per qualsevol cosa encara anàvem fins a Vic”, assenyala Rovira.
Tot i que el motiu principal per tornar al municipi era de practicitat, per la proximitat amb la feina, la vida que ja hi feien, doncs, també va jugar un paper important en la presa de decisió. “Per posar un exemple, amb el canvi, ara podem tornar a pujar a la plaça Major a peu”, especifica Rovira, una qüestió que tots dos valoren positivament. Així, el vigatà expressa que la idea a llarg termini és establir-se ja per sempre a la ciutat.
