Enric Casulleras és un destacat professor d’economia en la Universitat de Vic, on imparteix classes i dirigeix recerques en el camp de la política econòmica. A més de la seva tasca acadèmica, Casulleras ha participat en diversos programes de tertúlia i debats sobre economia en mitjans de comunicació catalans, on ha aportat el seu coneixement i experiència en qüestions d’actualitat. El nostre entrevistat ha escrit dos llibres sobre economia i empresa i sobre l’economia relacionada amb els joves.
Com a professor d’economia, com veus el paper dels mitjans de comunicació en la divulgació de notícies econòmiques? Creus que els mitjans de comunicació estan fent una bona feina a educar al públic sobre qüestions econòmiques complexes?
Depèn. De vegades donen percentatges molt alegrament, sense definir bé què mesuren al numerador i què al denominador. De vegades són una mica frívols atribuint certes causes a alguns fenòmens. I en general, parcel·len molt la informació. Ara et poden dir que l’economia creix gràcies a l’augment del consum, i al següent tall dir-te que el canvi climàtic no té aturador, sense relacionar una notícia amb l’altra. Una notícia s’explica de manera molt diferent en funció de si qui la redacta ha consultat un economista o un ecòleg.
En la teva opinió, quines són les principals habilitats i coneixements que un estudiant d’economia ha de tenir per a tenir èxit en el món laboral actual?
Depèn del que entenguis per tenir èxit. Si es tracta de fer calés, ha de ser emprenedor i tenir molta capacitat de treball. Si es tracta de fer anar una cooperativa, és fonamental que tingui empatia i sàpiga treballar en equip. Si es tracta d’escalar dins d’una multinacional, ha de tenir estómac fort i pell gruixuda. Si es vol dedicar a l’economia més acadèmica, li recomanaria estudiar molta Història.
Relacionat amb la pregunta anterior, com poden les universitats i altres institucions educatives preparar millor als estudiants per a enfrontar els desafiaments econòmics del futur?
Fent el que intentem fer: combinar coneixement teòrics sòlids amb estudi de casos i fent pràctiques professionals en empreses. Integrar les noves tecnologies en els processos d’aprenentatge sense oblidar els conceptes fonamentals de l’economia clàssica. I adaptar els continguts a la realitat actual, condicionada pel canvi climàtic i la crisi energètica; per tant, sensibilitzant en relació a la transició energètica, l’economia circular i l’economia del bé comú.
I quin és el teu consell per als estudiants d’economia que busquen desenvolupar una carrera reeixida en aquest camp?
Que, a més d’estudiar, llegeixin, viatgin i observin. Que llegeixin Narcís Oller, Josep Pla, Jaume Cabré i Jesús Moncada; que s’atreveixin amb Balzac, Txhékov o Dickens; que facin un Erasmus i practiquin idiomes; i que llegeixin més d’un periòdic. És un consell per a qualsevol estudiant universitari, faci Economia o una altra cosa.
Com poden les polítiques governamentals i empresarials ajudar a fomentar un entorn econòmic més inclusiu i sostenible a Catalunya i en el món en general?
Aquesta pregunta requeriria una resposta llarga i consensuada entre molts agents econòmics i socials; jo apostaria per una visió socialdemòcrata amb sensibilitat mediambiental, i per tant, recollint molts elements dels que proposa Christian Felber en la seva “Economia del bé comú”. Crec que el futur de la humanitat passa pel decreixement econòmic, i tinc la convicció que el decreixement és compatible amb el benestar.
I per a finalitzar, amb la teva experiència com a professor d’economia, quin ha estat l’assoliment més gran acadèmic o professional en l’ensenyament de l’economia i com ha impactat en els teus estudiants i en la comunitat?
Com a professor universitari bolcat a la docència, el meu objectiu ha estat transmetre de la manera més entenedora possible conceptes que no sempre són senzills, i, per què no, determinades idees i valors. Això comporta una satisfacció més íntima que no pas un reconeixement social. Al marge d’això, les coses que he fet de les que més m’enorgulleixo tenen més a veure amb la comunicació que amb l’economia. Des de guanyar algun premi literari fins a escriure articles a la premsa italiana que van batre rècords d’impacte. O escriure una crítica literària de “Jo Confesso” que em va valdre, de premi, un dinar i una llarga sobretaula amb l’admirat Jaume Cabré. O una conferència que vaig fer sobre l’obra de Jesús Moncada a la Biblioteca de Taradell.Sobre l’impacte de la meva feina en els estudiants… bé, si he aconseguit motivar-ne i interessar-ne un bon grapat em dono per satisfet.
