Quan Antoni Pladevall era un noiet de Taradell que entrava al Seminari de Vic, amb els 10 anys tot just complerts, ja duia amb ell les seves dues vocacions, la de capellà i la d’historiador. Entre les seves possessions, ja hi havia una llibreta on havia escrit coses sobre el castell d’en Boix de Taradell. Ara, als seus 84 anys, mira enrere i veu una vida plena perquè ha pogut seguir les seves dues vocacions. “He disfrutat de la vida”, confessava el desembre passat, quan rebia un nou reconeixement, el de fill adoptiu de Tona, que s’afegeix a la Creu de Sant Jordi, la Medalla d’Or de la Generalitat o la biblioteca de Taradell que porta el seu nom.
Tot això és el fruit d’una intensíssima trajectòria en la qual ha produït un centenar de llibres, molts d’ells monografies d’història local, més de tres-cents articles i la direcció de grans obres fonamentals com la Catalunya romànica o L’art gòtic a Catalunya. La historiografia osonenca i catalana no s’entendrien sense la figura d’aquest capellà incansable, que també va ser director general de Patrimoni de la Generalitat i que continua treballant incansable.
{{ comment.text }}