El paisatge, també el nostre, està en transformació. Molts problemes en el fons són urbanístics. I les solucions també. Si no s'hi posa mà al final tot serà com Baricentro.

Un nano de 21 anys, Arnau Marsó, ha obert una barberia a Olost. És una notícia petita. Però és una senyal. Com un cabdell que s'ha de descabdellar. Per què té valor que obri una barberia a Olost? Perquè feia més de quinze anys que no n'hi havia, perquè la tendència del comerç als pobles és a tancar més que no pas a obrir, perquè els serveis cada vegada es concentren més a les ciutats grans i perquè si li entra un client i pot afaitar-lo -només en sentit literal- segur que ho farà sense exigir-li que abans demani cita prèvia. Quin martiri, això de la cita prèvia. El resum: que obri un comerç en un poble és anar en sentit contrari a la inèrcia dels temps que vivim. Per això té valor. Perquè la inèrcia condueix a un desenvolupament a dues velocitats. Osona té un eix vertebral dinàmic a l'entorn de la C-17, on es concentra la major part de la població i la principal oferta laboral, i una perifèria, comarca del Lluçanès inclosa, que pateix més. Això no vol dir que no s'hi visqui bé. Ara bé, als territoris amb menys massa crítica tots els serveis, els comercials inclosos, són més difícils de sostenir. La gent ve i va. L'Eix Transversal, el túnel de Bracons o l'eix del Lluçanès han multiplicat els fluxes de població, han obert possibilitats econòmiques, han facilitat ofertes laborals i han trencat el binomi residència-treball. Avui es pot viure a qualsevol poble d'Osona o del Lluçanès i treballar a Girona. Fa un quart de segle també es podia fer, però era més difícil. Avui, en canvi, el cotxe és el rei. L'oferta de transport públic és insuficient. Fa un quart de segle ja es parlava del tren transversal ferroviari. Aleshores, Josep Comajoan, bon amic i excel·lent periodista, va fer un article a EL 9 NOU que titulava "Fum, fum, fum". Se li van tirar a la jugular. Però tenia raó. Del tren transversal ferroviari no se'n sap res de nou, però, mentrestant, s'ha desdoblat l'Eix per carretera. Aquesta obra era necessària perquè, avui, tots ens movem. Els d'Osona, encara que ens agradi defensar el contrari, no som gaire diferents dels del Bages, com els del Bages no són gaire diferents dels de l'Anoia. I així successivament. La idea de comunitat com a grup de persones que compateixen un univers simbòlic comú està en crisi. Avui un vigatà, si li agrada el bàsquet, escolta l'pringsteen i menja hamburgueses, potser té més en comú amb un paio de Detroit que amb el veí i del replà de l'escala. I això val, també, pels de Banyoles, els de Torrelavit i els de Calaf. El món global cada vegada és més homogeni i l'oferta comercial n'és un exponent. Els mateixos comerços amb les mateixes marques aquí, allà i més enllà. I cada vegada més amb establiments concentrats en polígons. Philipp Engel, comissari de l'exposició Suburbia que s'ha pogut veure a Barcelona, va fer una conferència fa uns dies a Vic per explicar la influència del model dispers americà. I en un repàs històric va explicar com els interessos de la indústria de la mobilitat als EUA havien anat lligats a un model d'urbanisme que la cultura americana ha exportat tant pel que fa l'habitatge com al comerç. El paisatge, també el nostre, està en transformació. Molts problemes, en el fons, són urbanístics. I les solucions també. Si no s'hi posa mà, al final, tot serà Baricentro.

El paisatge, també el nostre, està en transformació. Molts problemes en el fons són urbanístics. I les solucions també. Si no s'hi posa mà al final tot serà com Baricentro.

La barberia