Pau Allué i Sergi Calderero, Vic
Durant l’última dècada, la Premier League s’havia acostumbrat a col·leccionar decepcions en la màxima competició continental, on només el Chelsea a la temporada 11/12 va ser l’únic equip anglès en aixecar la Champions. No obstant això, la Premier League s’ha revela’t i tant el Liverpool com el Tottenham es trobaràn a la gran final del Wanda Metropolitano, mentre que Chelsea i Arsenal lluitaran a Baku per la Europa League.
Cap país havia aconseguit fer ple en les competicions europees. Anglaterra ho ha aconseguit aquesta temporada. Des de que només es disputen la Champions i la Europa League, un mateix país havia aconseguit col·locar, com a màxim, a tres representants en les dues finals europees en 3 ocasions. Anglaterra ho va aconseguir un cop, durant la temporada 2007/2008 amb el Manchester United i el Chelsea presents a la final de la màxima competició continental, i el Glasgow Rangers, a la de l’Europa League i, Espanya, ho va aconseguir en dues ocasions, a les temporades 2013/2014 i 2015/2016 amb els mateixos protagonistes en les mateixes competicions, l’Atlètic de Madrid i el Reial Madrid a la final de la Champions i el Sevilla a la de l’Europa League. Els dos anys van sortir campions el Madrid i el Sevilla.
Curiosament, el Manchester City de Pep Guardiola, a un pas de guanyar la lliga anglesa amb una puntuació de rècord, no està en cap de les finals. Un clar exemple de l’alt nivell que es troba actualment la Premier. La lliga anglesa ha recuperat l’important protagonisme que va tenir durant la primera dècada del segle actual. En 5 anys, va gaudir de 6 finalistes i dos campions, el Liverpool i el Manchester United. Però, l’època més important i potent d’Anglaterra va ser durant els anys 1977 I 1984, on van guanyar 7 Champions de les 8 possibles.
El City de Guardiola celebrant l’últim gol de Kompany durant l’últim partit de lliga.
El Liverpool, que ha arribat a la final de la copa d’Europa per segon any consecutiu, ha pujat fins a la setena posició de la Money League, la més alta des de la temporada 2008/09. Aquesta temporada, on l’equip dirigit per Jurgen Klopp està lluitant per la Premier League i per la Champions League, destaca l’augment dels ingressos econòmics dels últims quatre anys pels drets televisius, fins arribar als 251,3 milions d’euros l’any 2018, que representa el 49% d’un total de 513,7 milions dels ingressos del club.
El següent equip que apareix a la llista és el finalista de l’Europa League, amb uns ingressos de 505,7 milions que el col·loquen a la vuitena posició per quart any consecutiu. El Chelsea ha aconseguit aquesta temporada generar uns ingressos superiors als 460 milions per primera vegada a la història del club. Tot i el bon rendiment de rivals directes com el Manchester City o el Liverpool , el retorn de l’equip londinenc a la Champions League i el nou acord amb Nike que li aportarà uns 70 milions anuals, ha suposat un salt qualitatiu i quantitatiu d’ingressos, passant dels 428 milions de l’any 2017 als 506 de la temporada actual.
L’Arsenal, l’altre finalista de l’Europa Lague, ha baixat tres places fins a la novena posició amb 439,2 milions a la Money League, la més baixa des de la temporada 2004/2005, després del seu fracàs per classificar-se per a la Champions League 18/19. El club gunner ha ha experimentat la seva primera reducció anual d’ingressos des de la temporada 1995/96, tenint en compte els ingressos ticketing (112M), els ingresos per drets televisius (207M)i els ingresos per publicitat (121M). La contractació d’Unai Emery com a entrenador i el nou sponsor ‘Visit Rwanda’ que aportarà una quantitat d’ingressos, han aportat una sensació d’optimisme a l’equip de l’Emirates Stadium. El cinquè equip anglès que hi apareix a la llista és el Tottenham Hotspur, classificat per a la final de la Champions i que es troba a la desena posició del Money League.
Font: Deloitte Football Intelligence Tool
Mai a la història s’havia aconseguit que els quatre finalistes de les dues competicions europees més importants fossin del mateix país. Ara s’ha de comprovar si és un gran salt de nivell dels equips anglesos o una casualitat.
