Escrit per: Andrea Hidalgo i Mireia Pérez
Adam Salvia és un jove català que treballa com a reporter de Cuatro al día i Telecinco. Aquest programa parla sobre tota l’actualitat, informació nacional, internacional, successos i política de la mà d’Ana Terradillos.
Adam s’està especialitzant en periodisme de successos, que tracta notícies que esdevenen diàriament, però exigeixen un tractament més seriós i professional. També es caracteritza per allunyar-se de l’exageració i les explicacions macabres i donar una informació més rigorosa.
Com definiries el periodisme de successos?
El periodisme de successos és un periodisme que s’ha de treballar amb més cura i esforç. Aquí no et valen totes les fonts que t’arriben, sinó que has d’investigar i aprofundir. Així com tampoc pots utilitzar el mateix vocabulari que en altres àmbits del periodisme, per exemple sempre és presumpte assassí, no assassí directament.
Què creus que és el mes difícil del periodisme de successos?
Clarament, el més difícil és parlar amb els familiars de les víctimes. Quan veus a tots els mitjans, amb les càmeres a les seves cases, o fins i tot en els cementiris és molt fred, considero que no és el moment, però és el meu treball.
Jo sempre ho intento fer des del respecte i amb una certa distància, sempre dono el condol a la família. Crec que és normal que quan vegin la càmera o el micro t’insultin, et cridin desconsiderat i se’n vagin.
Després d’un dia sencer veient tot un cas d’assassinat arribes a casa i et costa dormir, et torna tot a la ment. Haig de confessar que fins i tot he hagut de prendre pastilles per a dormir.
Creus que la premsa a vegades aprofita el sensacionalisme per a aconseguir més audiència en comptes d’oferir una informació de servei que ajudi?
Crec que no sols el periodisme, sinó que també les xarxes socials han influenciat en el sensacionalisme a l’hora de parlar de periodisme de successos.
Actualment, es dona molta informació alhora, tot es publica al moment i molta d’aquesta informació ni es contrasta. En els mitjans tradicionals també pot passar això quan prefereixes treure la informació primer abans de parar-te un moment, pensar, investigar, comprovar i ja publicar. L’aquí i ara està perjudicant el periodisme.
Entorpeix la premsa les investigacions?
Bueno… depèn de la investigació, però sempre hi ha uns límits marcats que no es poden sobrepassar. Tot periodista de successos sap que pot dir i que no, i si no ho sap parla amb els policies i s’informa. En el meu cas quan treballo successos el primer que faig és trucar a la policia per informar-me, després vaig al lloc dels fets, i parlo amb els policies que estiguin vivint la situació.
Entorpeix les xarxes socials les investigacions?
Les xarxes socials permeten que la informació arribi al moment i que arribi a molta gent. Però és el que he dit abans, hi ha casos i casos. Per exemple en casos de desaparicions, les xarxes socials si es mobilitzen arriba a més gent, i ara més que utilitzen fotos de les persones desaparegudes. Els investigadors i policies amb les xarxes socials reben molta informació i han d’utilitzar bastant temps en buscar el que val la pena i el que no. També que tot es publiqui pot perjudicar a l’hora de trobar als culpables, ja que saben els passos que està seguint la policia.
Creus que els programes de televisió com Crims han fet que gran part de la societat s’interessin pels successos?
Crec que el senyor Carles Porta ha donat una visió al periodisme de successos diferent. Ell ha demostrat el treball que hi ha darrere, tota la gent que treballa, com s’organitzen… en un programa de menys d’una hora fa un gran treball tant per al periodisme com per la investigació. Cal recordar que gràcies al seu programa s’han reobert casos, llavors el fet de ser mediàtic, tant a TV com a les xarxes socials té alguna cosa a veure.
