Una acció tan senzilla com donar sang o plasma pot salvar-li la vida a algú més. Sempre hi ha una primera vegada per donar-hi.
Escrit per: Andrea Hidalgo i Mireia Pérez
Plou i la gent corre pel carrer amb intenció d’arribar de pressa als seus cotxes. No obstant això, en el Teatre Margarida Xirgu de Montornès del Vallès, les donacions de sang no s’aturen. Allà, un grup de persones fan cua per a fer una de les accions més importants i nobles; donar sang per a salvar vides.
79, aquesta és la xifra de persones que va acudir a la tercera campanya de donació de sang i plasma d’aquest any. Però, com és aquesta primera donació? Què motiva a prendre aquesta decisió? Un sol gest, uns minuts del teu temps sense la necessitat de rebre res a canvi, poden portar grans resultats.
“De petita acompanyava als meus pares, no sàvia que feien aquí, pensava que era una visita al metge. Quan vaig créixer vaig entendre tot i vaig prometre que quan pogués jo també ho faria, com ells”, explicava Berta, una jove de 24 anys que es trobava en la cua. Per a ella no va ser la primera vegada, però per a la Cristina, que estava al seu costat, sí.
Els nervis li van jugar alguna mala passada a l’hora d’emplenar els formularis necessaris, que si no trobava el boli, que si no es recordava del seu numero de telèfon… Però res li va fer canviar d’idea. Els metges li van explicar el procediment i ella assentia amb el cap amb seguretat. Cristina es va tombar en una de les lliteres decidida a fer una cosa important.
L’extracció de sang va ser ràpida i senzilla. A més a més, el metge li parlava amb calma i delicadesa, fent que ella se sentís acompanyada i segura. “Volia donar sang des d’abans de la Covid, però la pandèmia ho ha endarrerit tot. Després em vaig aprimar i no arribava al límit de pes, i a poc a poc me’n vaig anar oblidant. Fa una setmana la meva amiga em va convèncer per venir i no me’n penedeixo”, assegurava la Cristina després de donar sang per primera vegada.
“És estrany veure a gent jove donar sang, però a poc a poc comencen a participar en aquestes accions tan necessàries”, explicava el doctor que s’encarregava de treure sang. “És la tercera donació de sang d’aquest any, i portem 5 mesos. A més a més, aquesta donació de maig entra dins del programa: Maig, mes de la salut de les dones”.
La Berta i la Cristina sortien del Teatre Margarida Xirgu amb una sensació de satisfacció i orgull. Les dues joves sabien que la seva donació de sang podria marcar la vida d’algú, inclús salvar-la. “Ens sentim bé amb nosaltres mateixes”, reconeixien les noies i prometien continuar sent donants i portar a més gent a fer el mateix.
