Berta Arumí i Olga Gili. Vic
S’està entrant en una resecció econòmica? Aquesta és una de les preguntes que actualment els economistes s’estan preguntant i és possible que sí.
Fa una setmana el diari Ara va publicar un article on explica que les exportacions catalanes van començar l’any amb una baixada del 2% al gener en comparació amb el mateix mes del 2018. Aquestes mateixes dades les va publicar el ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme també fa ara just una setmana. Aquestes dades comencen a ser preocupants, ja que és el tercer cop que les vendes de Catalunya, cap a l’exterior, cauen en un mes de gener durant la última dècada.
Al 2018, concretament al setembre, també hi va haver una caiguda important en relació a les exportacions catalanes. El novè mes de l’any Catalunya va vendre a l’exterior per valor de 5.596,6 milions d’euros, una xifra que és un 7,8% inferior a la del mateix mes segons el ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Aquest mateix cas també va passar el gener del 2009, amb un fort descens d’un 28,6% a l’inici de la gran crisi. A nivell espanyol, les vendes a l’estranger també van caure, en aquest cas un 1,3%.
Les dades del gener consoliden la tendència detectada els últims mesos de l’any passat. L’any 2018, malgrat batre tots els rècords d’exportacions, es va detectar una brusca frenada en els últims mesos de l’any com a conseqüència de l’alentiment de l’economia global i, en particular, de l’Europea a mes de gener les empreses catalanes van vendre mercaderies per un valor de 5.707 milions, 115 milions menys que un any enrere. Pel que fa a les importacions, al gener es van situar en 7.731 milions, un increment interanual d’un 2,6%. Així doncs, a causa de la reducció de les vendes exteriors i la pujada de les importacions, el dèficit comercial català al gener va pujar un 18%, fins als 2.024 milions. Aquest descens, a més, ha produït un retrocés del 2% de les vendes a l’exterior perquè d’una banda, hi ha una debilitat bastant notable en alguns dels mercats més importants, com la UE o els EUA i per altra banda hi ha un esgotament generalitzat que sembla que han arribat les vendes de sectors clau, com la indústria de l’automòbil.
Encara amb més dades a sota del braç els principals sectors que exporten a l’estranger són els de la indústria química, la indústria de béns d’equipament, el sector de l’automòbil i la indústria de l’alimentació. Però el comportament d’aquests sectors ha sigut molt dispar el primer mes de l’any. Així, mentre que la química registra un lleu descens del 0,8% i el sector de l’automòbil pateix una important caiguda, del 16,7%, la indústria dels béns d’equipament va millorar un 7,5% i la d’alimentació va créixer un discret 0,2%. A
Què en diuen els experts en economia de la Universitat de Vic?
Hem pogut parlar amb dos professors d’economia, en Rafa Madariaga i l’Enric Casulleras de la Universitat de Vic, per explicar-nos quin és el seu punt de vista en relació a la baixada de les exportacions. Per explicar la importància de les exportacions i les importacions d’un país, econòmicament parlant i segons Casulleras, s’explica a partir de quatre grans trets, el consum intern, la inversió, la despesa del govern i la banda externa. Les exportacions “són un gran sector perquè a les empreses tant els és importar dins del país com fora”.
Les causes de l’alentiment de les exportacions, són els canvis de forma de consumir i produir, fet que provoca que els béns tradicionals tinguin una demanda incerta i difícil de pronosticar. L’exemple que ens posa Casulleras és el sector de l’automoció, i és que, “molts cotxes van anar a parar a mans privades i no per exportar-se”. L’economista Madariaga creu que “caldria analitzar-ho amb més profunditat i fer un cop d’ull a les dades, però tot i així, hi ha alguns elements generals”: la primera és la desacceleració del creixement als socis europeus (que són el 60% de les exportacions espanyoles i catalanes), la segona, la desacceleració del creixement econòmic a la Xina i a altres països en desenvolupament com Brasil, Argentina, Índia i Sudàfrica. La tercera causa “són les amenaces de “Guerres comercials” que, per ara només estan anunciades, algunes (Xina-USA) més que altres (USA-Europa)”. Segons Madariaga, les guerres comercials signifiquen amenaces d’augmentar els aranzels, encarint així els productes importats a cada país i reduint el volum global de comerç internacional.
Els sectors que més se’n ressenteixen en són l’automobilisme que és el que va baixar més l’any 2018, segons Casulleras, com també el sector agroalimentari, segons afirma Madariaga.
“Cal esperar com evolucionen les economies europees, mirar de resoldre el problema del Brexit i replantejar la política econòmica que es va fer a Europa com a resposta a la gran recessió”, comenta el professor Rafa Madariaga
Molts analistes afirmen que estem entrant en un recessió. L’economista Miquel Puig ha publicat al diari Ara “és inevitable una nova recessió” i és que, “la inestabilitat és una conseqüència inevitable de l’evolució tecnològica”. Casulleras creu que és probable una nova recessió, “hem passat anys que hi havia elements favorables com el fet que el petroli fós barat durant els anys 2014,2015 i 2016. Als anys 2017 i 2018 el petroli ja no era barat però l’interès era baix i l’euro perdia valor, per tant afavoria les exportacions. Però això està canviant, l’euro no està despreciat, el petroli no és barat…”. Madariaga afirma que “molts analistes ja alerten d’aquest perill. I les declaracions del president del Banc Central Europeu la setmana passada i les mesures de política monetària que va anunciar ja mostren un alentiment. Les dades de creixement d’Alemanya, que és l’economia més gran de la Unió Europea, ja apunten en aquesta direcció. Les d’Itàlia també apunten aquesta tendència. I els problemes irresolubles dels Brexit també planen sobre el creixement de l’economia del Regne Unit. Tant a Catalunya com a Espanya, les dades conjunturals apunten només un alentiment de l’economia, però el principal són els dubtes sobre el futur i la confiança per els inversors. La inversió és el component més volàtil de la despesa agregada d’una economia i depenen en bona part d’expectatives sobre el futur i de la confiança, aquesta cosa difusa i difícil d’avaluar. En Keynes va encunyar el terme “animal spirits” per referir-se”.
Els dos economistes estan d’acord en el fet que una recuperació econòmica no només té a veure en les exportacions, tot i que hi ajuden molt. A Catalunya, les exportacions són un motor. Casulleras creu que “la terra” pel que fa a l’explotació de recursos naturals, “ja no dona més” i afirma que s’hauria de començar a pensar en una altra manera de sortir d’una recessió, que no sigui el creixement massiu. Per fer-ho s’hauria de canviar de model alternatiu i optar per energies renovables, com també “consumir menys i no explotar tant la terra”. En Rafa Madariaga creu que una recuperació econòmica té a veure amb l’evolució de tota la despesa agregada (consum, inversió, despesa pública, exportacions i importacions), però, “en les últimes dècades, els economistes i els organismes internacionals han insistit molt i pressionat en favor d’una economia oberta (més exportacions i importacions) i en qüestions com la competitivitat, reduint la importància de l’activitat interna: la distribució de la renda, els salaris i el consum intern”.
Per solucionar el tema de la baixada de les exportacions a Catalunya, segons Madariaga,i tal i com diuen els anglesos, “wait and see”. “Cal esperar com evolucionen les economies europees, mirar de resoldre el problema del Brexit i replantejar la política econòmica que es va fer a Europa com a resposta a la gran recessió. En tots aquests fronts hi ha dificultats i caldria canviar alguns plantejaments que s’han mostrat erronis: la política fiscal ha de tenir un paper. I això requereix canvis institucionals a Europa que, per ara, estant molt encallats”, comenta l’expert.
