Actualment, les dones ocupen només el 26% dels llocs com a directores de cinema del panorama nacional, segons un estudi realitzat per l’Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals (CIMA). Segons aquest informe, la baixa participació de la dona en el cinema no és l’únic problema, si no també els llocs que hi ocupen dintre de la industria, ja que moltes professions com Disseny de Vestuari, Maquillatge o Perruqueria apareixen com els sectors amb més dones.
El cinema és un reflexa de la societat en la que vivim, i per tant, moltes pel·lícules ens mostren escenes que, avui dia serien censurables, pel masclisme i la crueltat cap a les dones. Tot i que la situació actual mostra que les dones estan aconseguint cada vegada més incorporar-se a la industria del cine, el camí segueix estan plegat d’obstacles. La diferència en quant a oportunitats, salaris i rols en les pel·lícules entre el sexe masculí i el femení ens mostra un problema que hem d’eradicar. No obstant, l’avenç és innegable i els professionals del sector no deixen de lluitar per la igualtat de gènere.
La Passion de Jeanne d’Arc (1928)
Una de les primeres pel·lícules feministes basades en el paper de la dona a la societat va ser La pasión de Juana de Arco. Dirigida per Carl Theodor Dreyer, va ser una de les pel·lícules mudes més populars de França. Va estar protagonitzada per l’actriu francesa Maria Falcontetti i explica la història de l’heroïna francesa Juana de Arco sobre la Inquisició.
Meshes of the afternoon (1943)
Le película va ser dirigida i interpretada per la popular cineasta Maya Deren. En plena Segona Guerra Mundial, la directora ucraïnesa va introduir al seu cine elements feministes molt marcats. En un moment d’autèntic caos, la cineasta es va convertir en una de les cineastes més importants dels anys 40 i 50.
L’une chante, l’autre pas (1977)
La pel·lícula francesa, dirigida per Agnès Varda, va ser un important manifest feminista, on dos dones comparteixen a través dels anys una gran amistat.
Nine to five (1980)
Cómo eliminar a su jefe es basa sobre tres dones (Jane Fonda, Lily Tomlin i Dolly Parton que van denunciar l’assetjament laboral per part de diferents jefes misògins. En uns temps difícils i on el masclisme estava molt present a la societat, la pel·lícula va tindre un gran èxit i va ser aclamada per gran part de la población.
Espanya és un dels països on la desigualtat de gènere té major pes. El pressupost assignat per a la Direcció i Producció de pel·lícules sembla estar marcat pel sexe de la persona encarregada del projecte, com si les capacitats i la creació estiguessin determinades a un sexe específic. Tots junts hem de treballar en la recerca de la igualtat de gènere, on homes i dones tinguin un accés equitatiu a les oportunitats, on el talent sigui vist sense etiquetes que acreditin a un determinat sexe.
