“Vam pagar 1200 € perquè ens obrissin la porta del pis”, explica una ocupa, que no vol dir la seva identitat al Sense Boira. Fa un mes i mig que va entrar a un pis del carrer Òmnium Cultural a Vic. Va venir amb el seu marit i els seus dos fills des de Bèlgica, perquè no passaven per una bona situació i necessitaven urgentment un lloc on viure. “Tinc família que ha fet el mateix i nosaltres també vam voler intentar-ho”, afirma. La policia no ha desnonat a aquesta família.
Aquest és el cas d’un dels molts ocupes que han intentat entrar en aquests edificis que pertanyen a la Fundació de la Caixa. El lloguer mensual d’aquests habitatges es mou en un rang de 200€ a 600€ depenent de l’antiguitat del veí. La majoria dels habitatges estan buits, ja que per poder llogar un dels edificis, s’han de complir uns criteris dictaminats per la Caixa, com per exemple tenir uns ingressos mínims detallats per la Fundació.
Entrar als pisos no és fàcil, perquè sempre que intenten ocupar-lo, la policia va immediatament a fer-los fora, per previ avís dels veïns. Una funcionària de l’ajuntament de Vic hi viu. “En el pis del costat, van arribar cinc nois d’origen magrebí a intentar ocupar-lo”. Van deixar un matalàs a l’entrada de l’edifici. A la nit van destrossar la porta i van entrar. “Em vaig veure obligada a trucar la policia, ja que temia que fessin molt enrenou i portessin problemes”. La policia va actuar i l’endemà els treballadors subcontractats per la Fundació la Caixa, van posar ferros i barres als balcons perquè no hi pogués entrar cap persona.
Una altra veïna explica en el suplement que aquest estiu una parella jove magrebí amb un nadó van intentar ocupar un altre pis a la matinada. De seguida que van entrar un dels veïns va trucar a la policia. Després de desallotjar-los la parella va comentar que no ho van fer per qüestions econòmiques sinó que les immobiliàries no els hi llogaven cap pis. Per això, la policia els hi va recomanar que el següent dia anessin a l’assistenta social de l’ajuntament perquè els pogués ajudar.
Els veïns estan molt cansats d’aquesta situació. “Em sembla malament l’ocupació perquè mentre ells viuen gratuïtament, nosaltres hem de pagar el lloguer i totes les despeses”, es queixa la veïna. No només ella, sinó que moltes de les persones que hi viuen temen que tots els pisos s’acabin ocupant i això faci que La Fundació no pagui el manteniment de l’edifici com per exemple la neteja.
La Caixa no renova els contractes de lloguer i els residents han de marxar. La veïna que treballa a l’Ajuntament també se li ha acabat el contracte. “No em volen renovar i no en sé el motiu. És molt injust perquè ara aquest pis quedarà buit i segurament l’ocuparan”. No és l’única, ja que en aquests últims mesos molts veïns s’han trobat en la mateixa situació hi han marxat perquè només se’ls hi ofereix l’opció de comprar-lo. Dos dies després que el Sense Boira parlés amb ella, va deixar el pis. Després la Caixa va subcontractar a 8 persones d’empreses externes perquè anessin a posar una porta de ferro, una alarma, revisar que el pis estigui en condicions i un serraller. Segons els veïns la caixa no els hi ha donat informació. L’ajuntament tampoc ha volgut donar el seu punt de vista al Suplement.
