Berta Arumí i Olga Gili. Vic
El passat dimecres el govern espanyol i les principals associacions espanyoles de treballadors autònoms van arribar a un principi d’acord per apujar la quota d’autònoms entre 50 i 60 euros l’any, segons van anunciar a Twitter els responsables de les associacions ATA i Upta.
Aquest augment dels impostos suposa un augment d’entre 4 i 5 euros cada mes pels autònoms. Aquesta és una xifra que queda lluny de les quantitats que el govern espanyol va posar sobre la taula en les primeres reunions amb les organitzacions d’autònoms on s’havia parlat de fins als 50 euros al mes. Per altra banda, el govern es compromet a millorar les prestacions per cessament d’activitat, formació, contingències professionals i incapacitat temporal. L’acord inclou el dret d’atur per a tots els autònoms i que la duració de la prestació es dupliqui.
També es flexibilitzaran els criteris per accedir-hi. Fins ara, els criteris per rebre un subsidi d’atur són molt estrictes i bona part de les sol·licituds eren rebutjades. Entre les novetats pactades, pendents de ratificació per totes les parts, també destaca que els autònoms podran rebre una bonificació del 100% en cas d’incapacitat temporal.
Que en pensen els autònoms?
Hem pogut parlar amb diversos autònoms perquè ens diguessin què en pensen sobre la pujada del 3% de la quota.
L’Encarna Castillo té una botiga de productes naturals a Vic i tota la vida que treballa d’herbolària com a autònoma. No està gens d’acord amb la pujada de la quota, ja que segons ella “ens escanyen molt des del govern i no crec que ens benefici a nosaltres ni en les nostres pensions. Sort en té l’estat dels autònoms” i afegeix que, ella sí que tornaria a fer-se autònoma.
En Miquel Soler, un autònom que treballa de fuster des de que va tenir edat per treballar, tampoc està d’acord amb la pujada perquè, bàsicament, haurà de pagar més i creu que el dia de demà acabarà cobrant poc.
Dos autònoms del ram de l’alimentació, la Gemma Serra i en Josep Arumí han treballat tota la vida també de pastissers a Taradell i donats d’alta d’autònoms. “Ens repercuteix molt amb les despeses extres”, creuen que sempre perden les PIMES i els autònoms, “estem sempre indefensos i quan falten diners a l’Estat, sempre som els primers que ens apugen les quotes”. Ells però no tornarien a fer-se autònoms si poguessin. En el cas de la Gemma, ella ho és “per força” perquè ho és el seu home i per tant no pot estar a règim general. La família Picó Càmera, treballen de constructors a Tona i tampoc estan d’acord, perquè afirmen que “no hi ha res millor que ser assegurat” i afegeixen: “si ens fessin escollir no seriem autònoms”. L’Elisabet Casany es dedica a la retolació i al món dels vinils, té l’empresa Vicvinils de Vic, i no està “d’acord amb la pujada, els autònoms no tenim res que ens empari, aquesta pujada de quota m’afecta molt perquè a part de pagar més, som el país que anem més enrere de tot Europa perquè no hi ha cap país que ser autònom sigui tant car”. Ella personalment sí que tornaria a donar-se d’alta d’autònom perquè vol treballar pel seu compte però creu que és normal que cada cop hi hagi més mercat negre. “Amb aquestes quotes el que potser passarà és que ens haurem de donar de baixa…”, acaba afirmant l’Elisabet.
Per altra banda, en Lluís Riu és electricista i pensa que “quan vas tenint un mínim de feina assegurada no importa massa que et puguin de 4 a 5 euros la quota, però el problema dels autònoms és que mai sabem si la feina que estem tenint en aquell moment serà segura”. El fet de “no saber el que fins a un o dos mesos vista a vegades és complicat” malgrat aquests fets negatius deixa clar que “ser autònom et dóna una llibertat que la mateixa paraula ho diu”.
Són molts els casos d’autònoms que estan en desacord amb la nova normativa, ja que la pujada del 3% en la seva quota suposa un “ajustament de cinturó” tal com han confessat molts d’ells.
