Claudia Martín / Naiara Nicolás / Aina Sivila
Segon de batxillerat és una de les etapes que més empremta deixa en els joves. Els canvis acadèmics als quals s’enfronten fa que els joves travessin uns mesos d’incertesa i por. Escollir quin grau faran o en quina universitat on passaran els seus pròxims anys, són algunes de les preguntes que més ronden al cap dels estudiants. A més, aquesta nova etapa suposa un canvi d’aires radical on, probablement, s’hagin de desplaçar fora del seu poble de residència per poder estudiar, tindran nous companys de classe i seguiran una dinàmica d’estudi diferent de la que segueixen en l’institut.
El punt d’inflexió d’aquesta etapa és la selectivitat. La nota d’aquest conjunt d’exàmens determina el futur dels joves que vulguin accedir a la universitat. És per aquest motiu que la selectivitat comporta una pressió molt gran en els estudiants, ja que molts d’ells només tenen una opció o la nota de tall és molt alta. La Carla Bayona, estudiant de batxillerat, ens explica com està sent la seva experiència. “En el meu cas, fa justament dues setmanes vaig fer la selectivitat francesa, ja que el meu institut oferia fer de forma conjunta el batxillerat català i francès. Ara estic esperant que em diguin la nota que he tret per saber a quines assignatures m’he de presentar a les PAU”. També hem parlat amb la Núria Font, companya de classe de la Carla, “Crec que la selectivitat és com una prova de foc on el meu futur depèn d’una nota. Sento una barreja de por, pressió i d’incertesa que encara no sé ben bé com gestionar”. La selectivitat suposa per a molts alumnes una porta cap al futur, però també una prova personal on demostrar tot el que han après durant el batxillerat. Concentrar tots aquests coneixements en tres dies d’exàmens suposa un nivell d’estrès molt gran per als joves, ja que viuen amb el temor de no complir amb les expectatives que tenen, la por al fracàs o la incertesa de no saber què fer si no aconsegueixen l’objectiu que es marquen.
La incertesa és un nom que resumeix molt bé el sentiment dels joves durant els mesos de batxillerat i selectivitat. Molts dels estudiants no tenen clar que volen fer en un futur. La Núria, i molts joves, consideren que amb 17 o 18 anys encara no saben què volen estudiar, ja que és una decisió molt important que determinarà el seu futur acadèmic i professional. El ventall d’opcions que tenen els estudiants és molt ample però a la vegada molt limitat. Per una banda, poden accedir a la universitat i, per l’altra, poden optar per fer un cicle formatiu. Tot i això, no sempre troben la seva passió en aquestes opcions i aquesta decisió es converteix en una elecció complicada i determinant per als estudiants. Sovint, si no arriben a la nota de tall després de fer les PAU i, per aquest motiu, es veuen obligats a buscar alternatives, que molts cops no s’ajusten als seus desitjos. La Carla ens explica que en el seu cas necessita una nota molt elevada per accedir a la universitat i no té més opcions. “M’ha costat molt trobar el grau que vull fer i després d’anar a moltes portes obertes només tinc l’opció d’anar a la Pompeu Fabra perquè és pública i és on s’imparteix en horari de matins. Si no aconsegueixo la nota, no sé què faré i estic molt angoixada”.
Si s’aconsegueix superar les PAU amb èxit, el procés de canvi d’etapa, de passar de l’institut a la universitat, a vegades també pot provocar nervis, pors i inseguretats. Això pot ser degut al fet que es deixa endarrere una zona de confort en la qual els estudiants se senten còmodes, ja que coneixen als companys, els professors, la metodologia. Començar de zero en un lloc nou en el qual no saps què trobaràs sempre comporta nervis. Tot i això, la majoria ho enfoquen amb moltes ganes i il·lusió. “L’etapa del batxillerat per a mi no ha sigut gaire difícil, sobretot aquest últim any. Tot i això, trobaré a faltar l’institut i als meus amics, encara que estic molt emocionada i amb moltes ganes de fer front a aquesta nova etapa.”, explica Carla Bayona.
Hi ha molts casos en els quals els joves estan desitjant arribar a la universitat per marxar de casa, anar a estudiar en una altra ciutat i viure durant aquest temps en un pis amb els seus amics. Aquest canvi pot ser molt positiu perquè fa que els estudiants s’hagin d’espavilar i aprendre a valdre’s per si sols. També és una gran oportunitat per fer nous amics, ja que no sempre pots compartir pis amb gent que ja coneixes, sinó que has d’anar a viure amb persones que al principi són desconegudes.
Ara bé, no sempre és fàcil escollir què fer després d’acabar l’institut. Molts estudiants es troben que no tenen clar què triar, a això se li afegeix la por a equivocar-se i començar uns estudis que no els agradin. És per això, que durant aquest període de tria és molt important que els joves tinguin un bon cercle al seu voltant que els donin suport i els orienti. Els familiars sempre intenten ajudar amb allò que poden, però hi ha vegades que alguns aspectes se’ls escapen perquè no tenen prou informació sobre la universitat o els cicles formatius. En moltes famílies, a causa de l’època en la qual van créixer, molts pares no van estudiar gaires anys ni van anar a la universitat.
Així, els professors de l’institut acostumen a tenir un paper important en la presa de decisió dels estudiants. “Afortunadament, durant aquest procés he pogut rebre el suport dels meus professors, especialment de la meva tutora amb qui he pogut parlar moltes vegades”, confessa la Núria. Els joves solen tenir por de prendre una decisió important com és aquesta i necessiten que algú els digui que allò està bé. És per això, que recorren als professors perquè els “validin” la seva tria. La Maria Rovira és professora d’institut i reconeix que “jo sempre encoratjo als meus alumnes perquè estudiïn, encara que s’equivoquin en la seva tria. L’important és que es formin en qualsevol àmbit, però que tinguin una bona base a l’esquena per a quan entrin en el món laboral”.
En definitiva, la selectivitat és un procés pel qual han de passar els estudiants que moltes vegades és injust. Per poques mil·lèsimes algú pot quedar-se fora de la universitat que vol entrar i, així, quedar-se també sense l’oportunitat d’estudiar allò que desitja. No sempre hi ha l’opció d’entrar en una universitat privada, ja que la família no compta amb els recursos econòmics suficients i, d’altra banda, hi ha gent que no pot optar a una beca. És molt recomanable que els joves estudiïn, però caldria evitar que hi hagués impediments com aquests que els fessin tirar endarrere. Tothom hauria de poder accedir als estudis que desitja independentment de la nota de tall o els diners, ja que el coneixement hauria de quedar per davant de tot això.
