Josep Burgaya, professor i degà de la Universitat de Vic, és doctor en història contemporània i autor de El futur ja no és el que era. Reflexions d’urgència en temps d’incerteses (Prosa, 2013), L’Estat del Benestar i els seus detractors. A propòsit dels orígens i el dilema del model social europeu en temps de crisi (Octaedro, 2013) i Economia de l’absurd. Quan comprar més barat contribueix a quedar-se sense feina (TresiQuatre, 2014), obtenint el premi Joan Fuster 2013 d’assaig. L’any passat va escriure el llibre Manada Digital. Per la seva gran trajectòria com a degà i escriptor, com el seu últim llibre, l’entrevistem.
P: Quin motiu el va impulsar a escriure el seu últim llibre, La Manada Digital?
R: Va ser un intent d’explicar i explicar-me a mi mateix la significació que tenia en el nostre món la irrupció de la tecnologia digital. El voler explicar els immensos efectes sobre l’economia, la societat, la política i, especialment el canvi d’hàbits que comportava.
P. Per què li ha posat el títol de “Manada Digital”?
R: És una tecnologia que ens indueix a constituir i actuar com si fóssim un ramat. El sistema algorítmic personalitzat ens va situant dins una caixa de ressonància que ens fa previsibles i molt manipulables
P: En l’assaig explica que la tecnologia és bastant dolenta per la societat, ja que diu que ens absorbeix. Creu que viuríem millor sense la tecnologia?
R: La tecnologia és necessària. No es pot dir que és dolenta per definició. Hauríem d’evitar, però, la dependència respecte de tecnologies que ens controlen, ens subjuguen i, sobretot, que ens fan entrar en una lògica que no ens és favorable.
P: Estem cada dia utilitzant dispositius tecnològics com el mòbil, al portàtil, els ordinadors, la tablet o el mateix rellotge. Per què creu que la fem servir tant? O és una addició que té l’ésser humà?
R: Més enllà de la utilitat, bona part de les hores que estem davant la pantalla ja sigui del mòbil o de l’smartphone, ens estem distraient. La dinàmica d’allò digital, de canvi continuat i de novetat, és clarament addictiva.
P: Creu que la tecnologia ens aparta de la realitat?
R: Pot fer-ho, i sovint ho fa. Ens instal·lem en un món paral·lel. No ens agrada la nostra realitat i en vivim una d’edulcorada que és purament imaginària. Fer molts tuits o moltes entrades a Instagram no ens fa més sociables.
P: També afirma que la tecnologia substitueix a l’ésser humà. A què es refereix exactament?
R: La filosofia del món digital, de Silicon Valley, és que les persones som imperfectes i que hem de ser millorades pels aplicatius tecnològics. Els algoritmes decideixen per nosaltres, que veiem, que comprem, que ens agrada. La Intel·ligència Artificial, pretén desbordar la capacitat humana i prendre decisions per nosaltres.
P: Quina seria la manera per poder controlar la tecnologia perquè sigui més beneficiosa per la societat?
R: Cal regular el món digital, establir-hi lleis i normes com existeixen en el món analògic. La llibertat requereix de normes de referència. Dret de propietat, de privacitat, de respecte. Ens cal, també, situar la tecnologia com a eina al nostre servei, i que no siguem nosaltres els que la servim. Això és un gran negoci consistent en l’apropiació de les nostres dades i les que generem. Això hauria de ser il·legal.
P: Té pensat escriure algun altre llibre relacionat amb la mateixa tipologia?
R: He continuat escrivint articles sobre el tema. Però sens dubte publicaré algun altre llibre. És un món amb canvis continus que intentaré explicar.
P: Creu que aquest llibre ha agradat als lectors?
R: Em consta que hi ha gent que li ha interessat molt. A molts els ha sorprès la dimensió i els efectes que té allò digital.
P: Quin consell donaria als joves escriptors que tenen intenció d’escriure el seu primer llibre?
R: Que treballin molt bé l’esquema inicial. Que tinguin molt clar el tema i el que volen explicar. Que siguin conscients de cap a qui el dirigeixen i, sobretot, que es documentin i llegeixin molt sobre el tema.
