Olga Gili i Berta Arumí. Vic
Netflix ha sigut tota una revolució a l’hora d’impulsar les sèries i pel·lícules de pagament. Al començament, Netflix era un videoclub, i ara és una de les empreses més importants arreu del món en servei de streaming. Fa tan sols 5 anys ningú s’hauria imaginat que els usuaris pagarien per poder utilitzar una plataforma semblant, ja que a través de diferents webs pirates es podia accedir a aquesta informació.
En aquest 2018, la plataforma ha duplicat el seu benefici un 35%, però, per altra banda s’incrementa el deute i baixa el marge operatiu. Malgrat aquest fet, any rere any, la plataforma de distribució de continguts audiovisuals a través del streaming ha pujat en usuaris i per tant, en ingressos. Fins a 15.800 milions de dòlars ha guanyat la companyia aquest any i 4.190 d’ells en l’últim trimestre. Això significa que l’increment anual en nombres absolut ha augmentat fins als 1.210.000 milions de dòlars, el doble que fa un any.
El que vol l’empresa és augmentar els ingressos més ràpidament per ampliar el marge d’explotació. En l’àmbit de subscriptors l’empresa en té 139.000.000, la tercera part més que al començament de l’exercici i està present a més de 190 països. En el quart trimestre afegeix 8.800.000 d’usuaris pagadors i l’empresa anticipa un altre 9.000.000 més en el trimestre actual a través de la internacionalització de l’empresa.
L’experiència dels usuaris
Els usuaris tenen diferents formes de pagament. Per una banda hi ha el clàssic, l’estàndard i el prèmium. Depenent del mètode de pagament es pot gaudir d’una manera o d’una altra.
Un usuari de Netflix, Biel Grau, assegura que “fa molts temps que la plataforma existeix però no ha sigut fins fa pocs mesos que ho utilitzo i em funciona molt bé”. El mateix usuari assegura a més que “el fet d’utilitzar-lo ha sigut pel boca orella i saber alguns títols de renom d’algunes sèries”.
Un altre cas és el d’Andreu Barca que deixa clar que “el no tenir ni publicitat i poder descarregar les series i pel·lícules és un fet clau”. A nivell negatiu però ha deixat clar que “a vegades i falten moltes pel·lícules que busco”. L’usuari assegura que “en nombroses ocasions he volgut veure contingut més històric i no hi apareixia per enlloc.”
Finalment, els germans Gerard Pla i Jordina Pla asseguren que “el fet de poder compartir la plataforma a nivell econòmic i qualitatiu és un gran què”. L’únic error, segons els usuaris és que “si fas coses a l’ordinador amb la pestanya d’incògnit fa que no puguis veure la sèrie i tampoc fer captures de pantalla d’alguns moments”. A més, els dos també coincideixen en que “el contingut exclusiu de netflix fa que la plataforma tingui una qualitat major.
Una revolució en els models de negoci de la indústria audiovisual
A Europa, l’accés a continguts de vídeo per encàrrec a través de plataformes OTT ja suposava el 2013 el 60% de l’accés general, segons l’Observatori Europeu de l’Audiovisual (OEA 2015), citat per l’article de Marta Albújar. Malgrat això, el mateix OEA adverteix que hi ha diferents nivells de maduració dels serveis OTT als països membres de la Unió Europea. El 2013, el 45% dels ingressos pel consum de VoD de tot Europa provenia només del Regne Unit. Igualment, els països nòrdics com Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Noruega van registrar una alta penetració dels serveis de vídeo digital i van tenir el 28,4% del consum total de VoD a Europa. A Espanya, el consum de continguts televisius en línia ha crescut substancialment, seguint la tendència mundial. Un de cada quatre ciutadans assegurava, el 2015, accedir diàriament a serveis de televisió per mitjà d’internet, a través d’apps. En l’actualitat, al mercat espanyol hi ha sis operadors principals, nadius digitals que distribueixen vídeo digital per encàrrec a través de models OTT de pagament. El distribuïdor nord-americà, Netflix, tal com s’ha asmentat anteriorment, va arribar a Espanya l’octubre del 2015 amb un model de negoci semblant al de la seva versió original: una subscripció mensual de 7,99 euros per a l’accés des d’un sol dispositiu i 12,99 euros per al visionament simultani a través de fins a quatre dispositius connectats.
Estem en un moment en què els models de negoci de la indústria audiovisual amenacen les antigues formes de comerç, els operadors de TV, el DVD i el BluRay.
