Pere Hubach/Arnau Espigares
Són quarts d’onze del matí d’aquest dijous tan especial. Uns surten de classe, altres hi entren. Hi ha estudiants que han vingut expressament per l’esdeveniment del dia més lúdic de l’any a la Universitat.
Alguns ja es preparen, caixes amunt i avall. Els sentenciats també hi aporten el seu granet de sorra i preparen alguna cosa molt grossa per les set de la tarda. Ja fa dies que ho anuncien. Les cares són d’expectació, però es respira un aire de tranquil·litat.
Es fan les dotze del migdia i la festa està a punt de començar. Al parc dels estudis comença a haver-hi molta gent. Sembla una fira de festa major amb elements temàtics i proves que semblen “novatades” de quan comences la carrera. Se li atribueix el nom de “Gimcana Popular”. Molta gent s’ho mira i els més atrevits ja passen per les proves del futbolí, el tir amb arc i la prova de les sabates.
El sol pica fort i la gent està més animada, els primers gots de cervesa comencen a vessar de l’alegria i l’exaltació. Les dessuadores ja van per terra i comencen a lluir les gorres i les ulleres de sol de festival. Música, balls, càntics i la gresca sembla que ja ha començat.
La gimcana s’acaba i el grup comença a tenir gana, però està tot preparat, ningú marxa a casa i es queda la majoria a menjar a la gespa amb petits tuppers. Es fan grupets de tres persones o més: companys de classe, amics, i desconeguts.
Per molts, el temps després de dinar sembla que és per fer la migdiada a la gespa, però, el planning no s’atura i ara toca BINGO. L’esperat Bingo per tothom, ja que, poden guanyar ulleres de sol, auriculars o entrades per Port Aventura. Fins ara les masses estaven dispersades i tot just s’han amuntegat davant dels altaveus. Una, dues, tres… rondes de bingo que van donant premis als estudiants amb més sort. Els de l’entrada per Port Aventura ho han celebrat com si es tractés d’un gol de Messi.
Ara sí, toca migdiada. Música de fons i descans per a tots els assistents de la festa major. Fins a quarts de cinc ningú es vol aixecar. Alguns ja s’han passat amb la civada i han de descansar el fetge fins al vespre.
Són les cinc i la colla castellera de la UVic comença a fer pilars. La diada comença per animar la tarda i per poder encarar el vespre amb més bona cara.
Tot i que el canvi d’hora ha lluït amb força i ha donat més hores de sol, aquest comença a caure, i això és bona notícia pel grup. S’apropa la traca final: concert de versions i el DJ. La barra està plena i la transició entre cervesa i combinat ja està en funcionament. Els “cubates” volen i les samarretes també. Tothom ho està gaudint com si d’un dissabte d’estiu es tractés.
La festa major de la UVic s’acabarà, però aquesta gran jornada quedarà sense precedents per futurs anys en els quals ben segur que hi haurà molta més colla i més expectació. El llistó està molt alt.
