Salut mental, també per a qui acompanya

Quan pensem en algú que conviu amb un problema de salut mental, el cap sovint se’n va al pacient. Tot i així, al seu voltant, hi ha també pares, germans, fills o parelles que, des de casa, també el viuen des de l’acompanyament. Una tasca compartida que reivindica l’Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Osona (AFMMO) en el marc del Dia Mundial de la Salut Mental, celebrat aquest dissabte 10 d’octubre, i que a Osona i el Lluçanès enguany se centra en les addiccions. De fet, l’AFMMO, constituïda fa més de 30 anys per la necessitat de trobar recursos i serveis per als familiars, compta amb dos grups estables, un que acompanya persones que han perdut algú per suïcidi, i un de suport a famílies de persones que conviuen amb un trastorn addictiu. “En el segon venen al voltant d’unes 20 famílies que hi participen, o bé cada setmana, o el dia que ho necessiten”, explica Anna Cortinas, integrant de la junta de l’entitat. Allà, familiars o malalts “experts” –acompanyants i pacients rehabilitats– es reuneixen amb altres famílies per compartir experiències. Així, més enllà de famílies, la particularitat de les trobades és que sumen les vivències de persones que han estat a l’altra banda, és a dir, pacients que han patit un trastorn addictiu i que han fet un procés de rehabilitació que els ha ajudat a sortir-se’n. “Quan la família ve a demanar ajuda està molt desesperada i no veu llum al final del túnel, però si és algú que ho ha passat qui li fa veure que se n’ha sortit, carrega les piles”, explica Judit Castany, psicòloga de l’AFMMO. https://youtu.be/yah_bviAMOE?si=qTT9h-7-ZJE-s2hr Com a professional, va començar a col·laborar amb els membres de l’associació fa prop de 20 anys i d’ençà ha vist com el suport a familiars, sobretot en aquest tipus de casos, és essencial. “En qualsevol malaltia, no només pateix la persona a qui li diagnostiquen, sinó l’entorn, però a diferència d’altres en què el pacient fa qualsevol cosa per sortir-se’n, en les addiccions no sempre és així”, detalla Castany, que apunta que una de les maneres d’ajudar qui passa per un trastorn addictiu és fer-li veure que el consum té unes conseqüències en la seva vida, per apropar-lo al tractament. De manera similar ho explica Tània Estapé, psicòloga clínica i professora de la Facultat de Ciències de la Salut del campus de Manresa de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, que durant molts anys va dedicar-se a tractar la desintoxicació del tabac. “Quan ajudes una persona a deixar de fumar, per exemple, costa molt arribar a implantar la idea que està fent una aposta per la seva salut”, diu Estapé. De fet, la psicòloga clínica detalla que l’addicció al tabac és en una de les quals es comptabilitzen més recaigudes, encara que durant anys no es va reconèixer com a addicció. “Passa el mateix que amb l’alcohol, que la persona sap que ho vol deixar quan té pistes d’un impacte negatiu, com ara cansar-se o veure que econòmicament és un greuge”, evidencia Estapé. UN ESTIGMA QUE ENCARA ÉS PRESENT Un dels punts que encara s’insisteix que cal treballar és el de l’estigma al voltant dels problemes de salut mental. Cortinas exposa que, malgrat que cada cop es veu més, encara costa que gent que ho ha viscut vulgui parlar-ne. “Més que per por, és pel que en diran els altres”, diu la integrant de l’AFMMO. A més, en les addiccions s’hi suma un segon factor que encara accentua més aquest prejudici social: pensar que les persones que conviuen amb un trastorn addictiu a una substància o comportament actuen així per voluntat pròpia. “Cal tenir clar que l’addicció és una malaltia. La gent diu que s’ho provoquen ells mateixos, però no és així, perquè a darrere hi ha una cosa molt més potent que és l’addicció”, destaca Estapé. Una qüestió amb la qual coincideix Castany, que assegura que, tot i que no s’ha de fer invisible la responsabilitat del pacient pel tractament, encara hi ha poca consciència social sobre què vol dir ser addicte. “Si ens trobem una persona gran que ha caigut a terra, l’ajudarem a aixecar-se, però si és algú estirat amb un bric de vi al costat, passarem de llarg i no avisarem a ningú”, posa d’exemple la psicòloga d’AFMMO. Per aquest motiu, ambdues professionals coincideixen que cal continuar lluitant per més recursos i visibilització. “La salut mental no ha de generar vergonya, perquè sense salut mental no hi ha salut”, emfatitza Estapé.

Salut mental, també per a qui acompanya

“Em recorda qui soc, d’on vinc i com em va costar sortir-ne”

“És una malaltia per sempre, tant per als pacients com per als familiars”

“No te n’adones, que ets addicte, al teu cap el problema és dels altres”

“No em miris amb pena”: dues supervivents trenquen el silenci sobre el suïcidi

LA PREGUNTA

El primer ministre francès hauria de dimitir pels disturbis al país?

Mor una noia de Vic de 19 anys en un accident entre una moto i un camió a Barcelona

Apunyalen un metge del CAP de Torelló

Ripoll impulsa una campanya per fomentar que els veïns se saludin amb un “bon dia”

Accident entre un cotxe i un tractor a Santa Eugènia

L'origen vigatà del bar musical més popular de Palamós

El cap de la Policia Local de Ripoll denuncia l'Ajuntament per no reconèixer-li la categoria d'inspector

“És una malaltia per sempre, tant per als pacients com per als familiars”

Els Mossos investiguen l'apunyalament del metge de Torelló com un episodi de violència de parella

“Em vaig quedar sense força a les cames i no podia caminar”

“La meva vida és un abans i un després de l’Ona”