Enric Casulleras

Si demaneu a la IA que digui uns mots amables i afalagadors a una dona bonica, veureu que cau en els tòpics més tronats i carrinclons

Quan érem bordegassos en dèiem de l’alçada d’un campanar i ens quedàvem tan amples. El més pencaire de la classe treballava com un negre. El més tafur a l’hora d’intercanviar cromos era un autèntic gitano. Quan organitzàvem una cursa, el tret de sortida consistia en un inapel·lable marica l’últim