Quines pors i recels presenta la indústria de l’ensenyament, perquè es negui taxativament a acreditar segons els seus barems oficials aquells qui, per manca de recursos econòmics, de temps o simplement de voluntat, han decidit aprendre –amb capacitat de demostrar-ho– per altres vies?
En una societat basada no en la comprensió, sinó en la simple i conductista repressió dels nostres instints més primaris, només hi ha espai per a l’actuació quan la violència és visible