Jaume Espuny

Mentre els insults i la mala llet estan a l’ordre del dia –només cal viatjar una estona per les xarxes socials–, tinc uns amics que, en el seu temps lliure, ajuden la gent que ho necessita a canvi de res. M’assalta un dubte: ho faria jo?

El record més antic que tinc de Joan Vilalta és de quan jo era estudiant i, els estius, treballava a les oficines de La Farga Casanova del meu poble, Campdevànol, per 200 pessetes a la setmana, per cert. De tant en tant, allà a fora, hi havia un camió d’El Rápido de Ripoll (en castellà), amb el seu propietari, el mateix Vilalta, enfilat a la caixa del vehicle carregant i descarregant ferros