Roser Rovira

Hem arribat fins a la casa d’un veí, a l’entrada de la qual hi havia una noia de veu dolça i paraules tristes, que entonava una cançó melangiosa acompanyada d’una guitarra i d’un micròfon que li amplificava els laments. El veí ja havia disposat al davant de la seva porta tot de cadires de jardí, i ens hem assegut en una d’elles una estona, escoltant la música i gaudint del bon temps

El meu fill petit porta, gairebé sempre que les té netes, alguna de les múltiples samarretes del Barça que li ha regalat el meu pare, però més com a eina identitària que no pas com a símbol futbolístic. Portant la samarreta reivindica els seus orígens, malgrat marxar de casa amb tres anys acabats de fer