“Vull tensar el lector del tot”

Personatges aparentment normals que maten, es vengen, embogeixen o amaguen una realitat molt més fosca del que sembla. Aquest és l’univers de Deixa el llum encès (Laertes), el nou llibre de la barcelonina establerta a Manlleu Georgina Jordana. Un recull de 31 contes que exploren la por, la crueltat i, sobretot, les contradiccions humanes. El 15 d’octubre, a les 7 de la tarda, l’autora el presentarà a Deliris Llibres de Vic, on farà una lectura dramatitzada d’un dels relats amb la responsable de la llibreria. Quan va començar a escriure? La meva mare em va portar a l’Escola Francesa de Barcelona perquè, en ple franquisme, no li agradava l’educació d’aquí. Allà fomentaven molt les redaccions. Després, entre la feina i la maternitat, el temps es va reduir. Quan em vaig jubilar em vaig apuntar a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on havíem de fer un conte cada quinze dies. Al cap de dos o tres anys en tenia tants que em feia il·lusió veure’ls publicats i no tenir-los en un calaix. D’on surten les històries? Algunes de l’experiència personal. Tinc membres de la família molt tòxics i, a partir d’aquí, he estirat el fil. Naturalment, els finals són molt més bèsties i a la vida no els liquidaria, però en un conte sí. Altres històries surten de converses amb amigues o de la imaginació. Quan feia el doctorat anava cada dia a l’Autònoma i aprofitava aquella hora de cotxe per pensar. Em venien idees i me les apuntava. Diu que la repressió del franquisme li va donar idees. En el llibre hi ha personatges que, per por de ser descoberts o per mantenir les aparences, acaben actuant d’una manera molt brutal. El franquisme i la repressió m’han inspirat: la prohibició, la persecució per les idees... Va ser horrible, podies treure temes de tot arreu. Per què li agrada tant el conte? Em va bé per la meva manera de ser. Hi ha qui comença a parlar i no acaba mai, jo soc de frases curtes. El conte em dona aquesta possibilitat, faig quatre o cinc fulls i passo a un altre. Si fes una novel·la, segurament seria històrica, perquè és el que vaig estudiar. Quan comença un conte sap com acabarà? Hi ha una idea inicial que es va desenvolupant a mesura que escric. En algun cas sí que sé on vull arribar, però normalment no. I sovint deixa el final obert. Això permet que el lector faci seu el conte i decideixi què pot passar després. El que té d’interessant el gènere és que hi ha pocs personatges, dos o tres com a màxim. Fas un plantejament, una trama, un gir, i s’acaba. S’ha plantejat allargar-ne algun? M’han dit que d’algun podria fer-ne una novel·la, però aleshores començarien a aparèixer molts personatges i perdria una mica el que té d’interessant el conte. Parli’m de la venjança. És una de les temàtiques principals. La majoria dels protagonistes són dones que han patit alguna injustícia per part de la parella o dels pares i elles mateixes fan justícia. No esperen que vingui un jutge ni la il·luminació divina: decideixen actuar. I no acostumen a ser gaire pietoses... No. [Riu.] A vegades em pregunten: “Tu, que ets tan pacífica, com és que escrius aquestes barbaritats?” Tot allò que per mi és intel·lectualment aliè, com la por, la venjança o l’assassinat, intento reconduir-ho cap a la creació. També ens fa empatitzar amb els agressors. Has de tenir empatia per posar-te en el lloc de l’agredit, però també per posar-te en el lloc de l’agressor i intentar entendre quina és la seva lògica, per què fa el que fa. Com sap fins on pot tensar el lector? No censuro res. Plantifico tot el que em ve al cap i no em preocupo per l’estat emocional del lector. Deixo anar tot el que em sembla, vull tensar-lo del tot. I vostè, de què té por? De vegades, quan vaig a un hotel, penso que poden entrar per algun lloc i deixo el llum del lavabo encès. Si m’han d’assassinar, els veuré entrar. [Riu.] Però potser del que tinc més por és de la ignorància humana. Destina els beneficis del llibre a les protectores d’animals d’Osona. Per què? N’hi ha moltíssimes que no tenen subvencions de cap administració. Jo tinc la meva pensió i els guanys del llibre no els necessito. Es refia més dels animals o de les persones? Dels animals. De les persones també, però sé que un animal sempre actuarà d’una manera honesta. Si et vol fer mal, t’avisarà. La majoria de les persones són molt maques, però n’hi ha que tenen una aparença fantàstica i en realitat no ho són. Quin consell donaria a algú abans de començar el llibre? Que deixi el llum encès. Després, la factura de la llum és cosa seva.

“Vull tensar el lector del tot”

El partit entre el Lloret i el Torelló s’ajorna per manca d’àrbitres

El Vic Riuprimer perd per la mínima davant el Masnou

La pluja sacseja un cap de setmana de fires

El Voltregà supera el Canovelles i guanya el primer partit de la temporada

LA PREGUNTA

Creu que s’ha de prohibir la compra d’habitatge als fons d’inversió?

“Mai he tingut una oposició tan bel·ligerant. No han acceptat els resultats”

Mor Jaume Serrabassa, ramader i jutge internacional

Unió de Pagesos veu la nova planta de mozzarella de Tarradellas una oportunitat per revaloritzar la llet

Una celebració agredolça a la Guàrdia Urbana de Vic

La Generalitat suspèn per la pluja totes les activitats a Osona, el Ripollès i el Moianès

Mor Marcel Miquel, referent de la divulgació històrica de Sant Joan de les Abadesses

Un incendi en un traster obliga a tallar el trànsit al carrer de Montserrat de Vic

Enderroquen el rentat de cotxes Flash Car de Manlleu

Castanya de Viladrau obre una botiga a Barcelona

Acabada la font de trencadís del passeig Ragull de Ripoll