Punt i final

Dues dècades i mitja després dels primers concerts que sota el lideratge de Josep Maria Torner i Miquel Grifell va fer el grup Moonlight, la formació d’origen ripollès penjarà finalment els instruments aquest any. Queda lluny el primer concert que van fer a la carretera de Ribes de Ripoll, i res fa pensar que el motiu de la retirada la tingui una baixa activitat en el seu ritme d’actuacions. Més aviat el contrari, ja que la seva agenda de concerts segueix marcant diversos desplaçaments. Aquest setembre encara fan concerts, el darrer dels quals es preveu per al Prat de Llobregat a finals de mes. El motiu de la retirada és “que la carretera ens ha matat; massa quilòmetres per anar a actuar i després haver de tornar”, explica el seu cantant, Leandre Molina. Ell va incorporar-se a la formació dos anys després de la seva creació. Actualment la formació està completada per dos membres més de la seva família, el seu germà Joan Maria i la parella d’aquest, la vigatana Júlia López. També s’hi compten el saxofonista Ismael Salido i el bateria Cristian de las Heras, tots dos de Barcelona, el teclista folguerolenc Marc Noguer i el baixista Josep Maria Torner, únic supervivent de l’alineació titular. Haver de viatjar regularment a l’Aragó, a Lleida o a Tarragona ha acabat amb la perseverança d’una banda que divideix les seves actuacions amb interpretació de música de ball en la seva primera part, i versions del pop en la segona. En un inici la voluntat de la banda era fer un repertori més rock, però amb els anys aquesta intenció s’ha reconduït cap “al pop i la patxanga”, diu un Leandre que ho atribueix al “canvi de cultura musical de la gent”. En definitiva el públic és el que influeix en el que s’ha de tocar, perquè “ells són els qui ho demanen, o bé no ho ballen si no els fa el pes”, afirma. Això ha implicat que tocar peces de Dire Straits o Metallica, tal com feien anys enrere, s’hagi convertit en territori destinat als minuts finals de les actuacions. El que està clar és que d’un o dos reggaetons per concert no se n’escapen, a desgrat dels seus components. Encara que fins al desembre estan oberts a seguir fent concerts, Leandre Molina assenyala que “el cap d’any ja no pensem fer-lo”. De tots aquests anys “em va agradar molt”, afirma amb sarcasme, “el dia que la Fundación Tony Manero ens va deixar cinquanta centímetres d’escenari per actuar en un poble del Berguedà, mentre que ells disposaven de sis metres”. També comenta que és “una absoluta mentida” que el bateria sigui el membre del grup amb més aptituds per lligar. En el seu cas només ho feien “el guitarrista i jo mateix”, diu un Molina que garanteix que “moltes vegades ni ens en recordàvem l’endemà”. Tot plegat es generava durant els concerts, a través de mirades i gestos, i més tard, quan ja s’havia acabat, “esperant-nos i comentant-nos que els havia agradat l’actuació… i pam”. En aquest sentit els casaments eren un territori abonat per a aquestes interactuacions, “per la proximitat i el nivell etílic de la celebració”. Pel que fa als concerts, es queda amb els onze anys seguits que van actuar a Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà, on diu que els esperaven “com si fóssim els Rolling”. En negatiu ressalta experiències com la que van patir en una població del Bages on, per un equívoc del representant, els van enviar per tocar rumbes “quan només en teníem dues en tot el repertori”. El concert es va desenvolupar entre xiulets, un detall que “hauríem d’haver imaginat quan arribàvem al local i ja vam veure que només hi havia pòsters de Peret, Rumba 3 i grups de flamenc”. Sort que la mala peça al teler és una excepció per a una banda que s’ha cansat, sobretot, de viatjar a hores intempestives i sota la llum de la lluna.

Punt i final

Convoquen una protesta artística a favor de Palestina i per la pau

Deu anys d’alegria a Collsuspina amb el Giracirc

Teatre i talent local, a L’Atlàntida

L’Artot omple el juliol a Sant Hipòlit amb una quinzena de propostes

LA PREGUNTA

Està d’acord que es prohibeixi fumar als menors d’edat?

Impulsen una campanya solidària per repatriar al Marroc el cos del nen de 9 anys mort a Vic

Una vaca entra dins d'un bar de Ribes

Incendi al marge de la carretera de Manlleu

L’ofici de construir un bon menú

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

“És important no perdre mai la humanitat, perquè darrere de cada diagnòstic hi ha una persona”

Què diu de nosaltres la tragèdia dels dos bessons ofegats a Manlleu?

La plantilla de Leche Pascual a Gurb desconvoca la vaga i la protesta a Madrid davant d'una nova oferta de l'empresa

Una petita experiència gastronòmica

Els quaderns d'estiu per a adults, un fenomen editorial: "Són el punt mitjà entre un 'reel' d'Instagram i una novel·la"