Una societat que cuida i escolta la seva gent gran és, en essència, una societat que es cuida i es dignifica a si mateixa

A Catalunya, les persones grans hem deixat de ser un col·lectiu secundari per esdevenir una columna vertebral indiscutible de la societat. Ja representem més del 20% de la població –més d’un milió sis-centes mil persones– i la nostra esperança de vida no para d’augmentar. No som una minoria ni una realitat marginal, sinó un pilar central del present i del futur del nostre país. No obstant això, massa sovint se’ns empeny cap a una mena de retirada invisible en el moment en què deixem enrere el mercat laboral. Convé recordar-ho amb tota la claredat i fermesa: ens jubilem de la feina, però no pas de la vida. Reivindicar el paper i el lloc de la gent gran no és cap gest de condescendència ni de caritat, sinó un acte d’estricta justícia democràtica. Envellir no pot continuar essent un sinònim de desigualtat, d’edatisme, de pèrdua de drets ni de precarietat. Som subjectes de ple dret, memòria viva de la nostra comunitat i un motor decisiu per a la cohesió social dels nostres barris i ciutats. Per tot plegat, la protecció social ha de ser una garantia innegociable al llarg de tota l’existència. Això exigeix continuar defensant un sistema públic de pensions, solvent, sostenible i suficient i mecanismes d’actualització justos i un reconeixement real del valor social i econòmic que tenen les tasques de cures. Ningú no hauria de veure compromesa la seva dignitat en aquesta etapa. Aquesta dignitat s’expressa de manera fonamental en el dret a l’autonomia personal. Envellir amb dignitat significa poder decidir lliurement com volem viure, amb qui volem compartir la nostra quotidianitat i de quina manera volem ser cuidats quan apareix la dependència. Reclamem models d’atenció comunitaris i centrats en la persona que respectin escrupolosament la voluntat, la diversitat i els drets individuals. En aquest sentit, no podem obviar la realitat de moltes dones grans, que pateixen una desigualtat accentuada que es tradueix en menors recursos econòmics, més risc de soledat i una vulnerabilitat més gran davant la violència masclista. La igualtat efectiva, el seu reconeixement i el respecte a la identitat de gènere són requisits indestriables de la nostra llibertat. Finalment, cal combatre xacres com la soledat no desitjada, l’aïllament i la bretxa digital que exclou moltes persones del seu entorn. Exigim polítiques públiques que posin la vida al centre, reforçant els serveis de proximitat i creant espais reals de participació social i política. Volem aportar el nostre talent, aprendre al llarg de tota la vida i tenir un pes específic en la presa de decisions. El nostre compromís intergeneracional amb la pau, els drets humans i el futur del planeta és ferm. Perquè una societat que cuida i escolta la seva gent gran és, en essència, una societat que es cuida i es dignifica a si mateixa.

Una societat que cuida i escolta la seva gent gran és, en essència, una societat que es cuida i es dignifica a si mateixa

Ens jubilem de la feina, mai de la vida