Ona Pardo
Eduard Sánchez (Tot per Calders – Junts per Catalunya) encara el seu últim mandat al capdavant de l’Ajuntament. A finals d’aquest 2026 preveu renunciar a l’alcaldia després de pràcticament 20 anys al consistori, en els quals ha liderat la transformació urbana del poble, amb l’obertura del carrer de les Monges; ha rehabilitat el castell, i aquest curs preveu eliminar el deute municipal. Ara mateix governa amb majoria absoluta i tres regidors a l’oposició (Ara Calders – Acord Municipal).
D’on li ve l’interès per la política?
Sempre he tingut vocació. Durant 10 anys, des dels 15, vaig treballar en una impremta d’una parròquia de Barcelona que a la nit feia propaganda antifranquista clandestina. Imprimíem coses per a tothom, des d’Unió Democràtica fins a la Lliga Comunista Revolucionària. Llavors vaig prendre consciència, tot i que ja venia una mica polititzat de l’escoltisme. El primer cop que vaig entrar en un ajuntament, però, va ser a Calders, quan portava només 10 anys vivint al poble.
Es va estrenar a l’alcaldia l’any 1999. Com ha canviat Calders des de llavors?
És un poble totalment diferent. Durant els tres mandats anteriors al meu, va fer un canvi molt ràpid. Quan vaig arribar a Calders s’acabava d’inaugurar el centre cívic. Llavors vam fer el casal social, la llar d’infants, l’escola, la pista poliesportiva… També vam obrir el carrer de les Monges, que permet entrar al centre del poble sense necessitat de travessar-lo sencer. Calders està construït al voltant del camí ral i és llarg com una botifarra. Abans, si volies entrar ho havies de fer per una de les puntes.
La situació econòmica també ha millorat…
Ha estat una feina de formigueta. L’any 2010 Calders tenia un deute del 130%, era el poble més endeutat de la comarca després de Moià. L’alcalde de llavors, Lluís Cerarols, va aconseguir reduir-lo a la meitat. Ara liquidarem el deute. Econòmicament parlant, ens trobem en la situació més bona dels últims anys.
Tot i aquest bon balanç financer, hi ha l’assignatura pendent de l’habitatge.
És el principal problema que tenim. No hi ha cap oferta per venir-hi a viure, ni de lloguer ni de compra. Durant els últims anys, hem doblat la població i ja som més de 1.100 veïns. Calders té molt bones connexions, està a prop de l’Eix Transversal. Això ha fet que molta gent que tenia aquí una segona residència s’hi hagi quedat a viure. Amb la covid també va venir molta gent, perquè érem dels únics pobles de la zona amb fibra òptica. Ara hi ha moltes famílies joves i a l’escola, uns 90 infants. Per solucionar la demanda hem comprat cases, que s’haurien de reformar, i hem modificat una zona urbana amb l’objectiu de construir-hi habitatges. Necessitem, però, un promotor que vulgui fer-ho.
Un altre dels problemes històrics del poble és la falta de depuradora.
Sí, i esperem que es resolgui aviat. M’han assegurat que aquest curs sortirà la licitació per construir-la. D’altra banda, però, a escala mediambiental el poble va molt avançat. Hem implantat diverses plaques solars i estem a punt de constituir la comunitat energètica.
Un dels projectes que han intentat empènyer, vinculat a l’habitatge, és la restauració de la Fàbrica Jorba. En quin punt es troba?
Tenim diversos projectes engegats. Volem que la nau central, que ja està restaurada, es converteixi en un espai perquè el Consell Comarcal hi dugui a terme tallers ocupacionals. A una altra hi volem fer habitatge per a persones de la tercera edat i gent jove, i la tercera nau ens agradaria que es convertís en una sala polivalent. D’aquesta última n’estem tramitant una subvenció per restaurar la teulada.
Un dels punts de conflicte dels seus mandats ha estat l’antena de la Guàrdia.
Va començar l’any 2000. En un principi es volia posar al Puig, a sobre el poble, però vam considerar que tindria un impacte visual molt important, i al final es va instal·lar a la Guàrdia. Allà van sorgir problemes amb els veïns més propers. A més a més, en aquella època hi havia la por de l’impacte en salut i vam intentar tranquil·litzar-los fent estudis… Vam trobar que les zones radioelèctriques tenien més incidència des dels telèfons mòbils que l’antena.
Els veïns, però, encara hi estan en contra…
Sí, però judicialment s’ha anat regularitzant. Ara només queda un últim recurs que van fer uns veïns pel conveni de cessió de la finca. Això està pendent de judici. El problema és que ningú vol veure l’antena des de la seva finestra, però és un tema irresoluble. Si la traguéssim, deixaríem el poble sense comunicacions.
Ha viscut la creació de la nova comarca des de l’Ajuntament. Creu que ha servit per donar més força a Calders?
En un principi em va semblar que sumar-se al Moianès era una qüestió de lògica, perquè geogràficament formem part de la comarca. Ara han passat els anys i penso que al Consell Comarcal li ha faltat direcció política. Però el problema principal és el sistema comarcal de tot Catalunya… És una administració que acaba sent el cúmul de la burocràcia, penso que a vegades ens podríem coordinar directament amb la Generalitat. És un cost molt gran de personal i infraestructura per administrar 14.000 habitants, que no deixa de ser un poble gran. Però és un tema molt complicat de resoldre, perquè en aquest país tots som molt emocionals i a vegades poc racionals.
I cap on tiren els veïns? Cap al Bages o el Moianès?
Cap al Bages. Siguem realistes, amb la carretera nova estem a tres minuts d’Artés, on hi ha de tot. Ara al poble venen els caixers mòbils, que no serveixen per a res perquè acabem anant a Artés. En molts aspectes tenim més contacte amb el Bages que amb el Moianès… Els infants van a l’institut a Artés i també depenem del seu centre d’atenció primària.
Aquest és el seu tercer mandat consecutiu a l’alcaldia. N’hi haurà un quart?
No, tot i que jo continuaria perquè m’agrada. Segurament moriria fent d’alcalde, però no ho haig de fer, seria un error. Crec que hi ha un moment, quan fa molts anys que estàs en una administració, en què es generen vicis i clientelismes. A més a més, jo soc del segle XX mentalment, i ja és hora de donar pas a noves generacions. Aquest tercer mandat l’acabaré com a regidor.
Creu que el poble agraeix el seu pas per l’Ajuntament?
S’ha de ser realista. Hi ha alcaldes que han fet coses importants i ningú se’n recorda. És normal. Si penses que et faran un monument a la plaça perquè has estat 20 anys d’alcalde, vas ben errat. També s’ha de tenir en compte que no tot ho fem els alcaldes, sinó els equips.
Qui el substituirà?
En principi, Jennifer Delgado.
Deixarà l’alcaldia amb la sensació de deures fets?
No. Estic content de moltes coses, però m’hauria agradat deixar solucionat, per exemple, el tema de l’habitatge. Tampoc he aconseguit construir una residència. Si puc continuar vinculat a l’Ajuntament m’agradaria acabar el projecte de la Fàbrica Jorba, me’n preocupa la continuïtat. Si m’hi volen, seguiré ajudant.
I la política?
No estic a cap partit en aquests moments, però m’hi podria apuntar, perquè em preocupa l’ascens d’Aliança Catalana. A les properes eleccions al Parlament es preveu que es dispari: la gent no té memòria històrica i la migració els treu de polleguera. La burocràcia acabarà amb la democràcia perquè els demòcrates som ineficaços. Volem fer-ho tot tan bé, tanta normativa, tanta burocràcia… que al final no fem res. I com que la gent necessita respostes, creuen que aquests ho solucionaran.
