“És als boscos de Castellterçol on he pres les grans decisions vitals”

Ennatu Domingo va néixer a Etiòpia el 1996. A punt de fer 30 anys, és diputada al Parlament de Catalunya per Junts. A més de la seva formació acadèmica i experiència professional internacionals en ciències polítiques, ha publicat Fusta d’eucaliptus cremada (2022) i A un costat i a l’altre del mirall (2025). Va ser adoptada a 7 anys per Roger Domingo i Anna Soler-Pont i, fora del contenint africà, el primer poble que va veure va ser Castellterçol, amb pes en la seva obra pel fet de tenir-lo com a lloc de referència i on ha pres les decisions més transcendents de l’itinerari vital. Hi parlem reprenent primer el fil del darrer llibre, que s’enceta i acaba caminant pel Parc de la Ciutadella i pujant les escales del Parlament, el juny de 2024, “gairebé un acte polític per la conquesta que significava: era dona, jove i no blanca”. Aviat farà dos anys, doncs, que Domingo és diputada, i explica que s’hi sent còmoda, perquè la feina és molt interessant i és també un lloc d’aprenentatge, ja que va entrar-hi molt jove; però que també sent la responsabilitat pels reptes que té Catalunya, especialment els socials, als quals cal donar resposta i trobar solucions. “La composició del Parlament ha avançat molt, en termes de gènere, però en canvi hi ha molta feina en diversitat”: l’heterogeneïtat que veiem al carrer és molt àmplia, sobretot dels darrers 20 anys, i la institució no en fa mirall. “Ara mateix, soc l’única diputada racialitzada nascuda a l’Àfrica”, diu Domingo. Com a oposició, la feina del seu grup és fiscalitzar el govern. Ella coordina les polítiques socials, d’igualtat i feminisme a Junts, unes temàtiques molt transversals i àmplies, que van des de la població gitana, l’acompliment del codi d’accessibilitat o el cas DGAIA, on han forçat una comissió d’investigació per esbrinar què ha passat la darrera dècada. Entenen que és molt complexa, la protecció i tutela de la infància i l’adolescència, però demanen transparència i donar raó dels 167 milions que s’han perdut. Apareix el Moianès ben aviat, en la conversa sobre la seva activitat parlamentària, i Domingo esmenta el servei de pediatria, ja resolt: “Amb una bona planificació darrere, s’hauria evitat que la decisió personal d’una professional deixés la comarca sense aquest servei essencial durant unes setmanes.” Ella aposta per un Moianès ben vertebrat, i és per això que celebra que el Parlament aprovés pel febrer una moció en pro d’ampliar-hi els cicles formatius i introduir-hi el Batxillerat artístic, a més de fomentar les pràctiques en empreses de la comarca: “Es tracta d’estudiants que, en la gran majoria, s’han de desplaçar per continuar la seva formació, amb el risc que no tornin a establir-se al territori.” Domingo és de les parlamentàries més joves, i analitza la progressiva identificació de la seva generació amb els postulats de l’extrema dreta. Creu que l’element que més orienta els joves cap a aquestes posicions és la desafecció, i que aquí hi té molt a veure la crisi de l’habitatge. Reconeix que l’extrema dreta ho ha sabut fer molt bé, de simplificar el missatge i ser presents a TikTok i a Instagram, i que l’esquerra no tant. També hi influeix que s’ha avançat molt, en temes de gènere, i que hi ha molts nois que creuen que s’ha anat massa enllà, en feminisme, i presenten antagonisme. Cal, doncs, consolidar els drets i no retrocedir en cap cas. Al seu entendre, el repte de Catalunya és conciliar diverses identitats culturals, i aquí hi ha partits molt radicals que han volgut demonitzar col·lectius per origen i religió. Discursos que no ajuden, sinó que generen encara més fissures i odis. “Això no treu que hem d’abordar temes difícils, per crear consens, i per això mantinc una postura molt racional i realista”, sosté Domingo. Als seus dos llibres, Castellterçol hi té un lloc destacat, com a refugi principal. Va ser el destí directe del seu viatge des d’Etiòpia a 7 anys i, per tant, el primer punt de referència i on va aprendre les primeres frases en català. Per formació i feina, Domingo ha fet estades llargues i ha hagut de viatjar molt a l’estranger, amb una vida nòmada, però és a Castellterçol on contestaria que ha arrelat. A casa seva, a més a més, s’ha potenciat molt el camp i la vida apartada de la ciutat. Descriu les caminades, on amb la família feien rituals d’immersió al bosc. Activitats que en alguns països ara es prescriuen mèdicament com a alternativa a medicar-se per a determinades malalties. I també destaca la importància de saber abaixar el ritme de vida. Poder-se avorrir, per exemple. “És anant pels boscos de Castellterçol que he pres decisions vitals: me’n vaig o em quedo? El títol del meu primer llibre va sorgir pujant a Sant Julià d’Úixols”, un lloc amb el qual té vincle i on ha passat molt de temps, tant a l’ermita com amb la gent que hi ha viscut. Parlem del futur proper tornant al passat, tot palesant que gairebé no hem comentat el primer llibre –publicat també en anglès i alemany, on viu la comunitat etíop més gran d’Europa–. S’enceta amb una escena punyent, la del viatge amb bus amb la seva mare i germà biològics, malalts, i que moririen poc després. Escriure el llibre li va servir per posar les bases de la seva experiència, la de molts nens de la comunitat adoptiva internacional, i reflexionar i teoritzar sobre els migrants, les identitats múltiples i les desigualtats. Va ser la seva eina per explicar aquests reptes i fer-ne una crítica política. Les persones poden migrar moltes vegades. “En tenim una visió molt simplista”, diu Domingo, “jo em vaig desarrelar d’Etiòpia per fer una vida a Catalunya, però quan surto per Europa pels altres ja torno a ser una migrant africana”. “Tinc pendents temes del meu origen biològic i cultural. És un tema que he de fer”, hi afegeix. Però de moment ha posat l’àncora, perquè està centrada a fer bona feina i aportar el seu gra de sorra. “El Parlament ha de ser eficient. Has de demostrar que estàs complint el que has promès, i si fas una bona oposició tens un bon govern.” I així es clou la conversa amb el desig que, quan torni a Etiòpia, l’olor de fusta d’eucaliptus cremada no sigui tan present.

“És als boscos de Castellterçol on he pres les grans decisions vitals”

Oda a la bardissa, la planta que dona nom al projecte a les Berengueres d’Oló

“Des de la pandèmia la gent llegeix més. Aquí ho hem notat”

“Vaig veure aquell titellaire a la Rambla i alguna cosa em va fer clic al cervell”

Protesta a Moià contra la supressió de línies a l’Escola Josep Orriols i Roca i a l’Institut Moianès

LA PREGUNTA

Aprova el preacord salarial del Govern amb els docents?

La família d’una difunta, atrapada al cementiri després de l’enterrament

Operatiu a Calldetenes per un delicte de tràfic de persones

Judit Sardà pren possessió com a alcaldessa de Tona, encara amb retrets de Josep Salom

Ripoll, una de les poques estacions de Catalunya on es pot netejar de grafits els trens

Incendi a l'adoberia de Can Macara de Vic

El treballadors de Leche Pascual tallaran diumenge la C-17 a Gurb

Tres excursionistes ferits a Vilanova de Sau i Llanars

Ja són dues les persones mortes en l'accident de dimecres a la C-17 a Ripoll

El ‘do’ de trobar aigua sota terra

Prenen possessió els dos nous regidors del PSC a Ripoll, a qui Orriols titlla "d'esquirols"