“Estem perdent el respecte per la natura i per nosaltres mateixos”

Ve de família amb arrels a pagès i al comerç local. Està formada en Belles Arts i troba en el bosc els materials que més li agrada treballar. Diu que és el seu hàbitat natural. Tot aquest bagatge l’ha canalitzat en una professió: florista. Amb un soci i molta empenta, acaben d’obrir un centre de jardineria a Moià. Lídia, vull animar una mica el menjador de casa, però no sé per on tirar. Què m’aconsella?Què et ve de gust? Vols una planta amb presència? Que sigui original? Et ve de gust que tingui flor? O prefereixes un ram? Ara és temps de mimosa. A mi m’encanta treballar amb les flors d’aquí, de camp, aguanten molt més. M’agrada la idea de la mimosa.Bona tria! De color és fantàstica, et donarà llum a qualsevol espai. Els rams han de tenir una harmonia cromàtica, però també algun element que destaqui. Podem combinar colors que, a priori, no barrejaries mai. De la mateixa manera, combinem mides, textures i volums. Les composicions florals no deixen de ser un art. Es nota la seva formació.A Belles Arts, a la UB, em vaig decantar per l’escultura, relacionada amb la natura. Vaig fer un estudi de com fer les meves peces amb materials del bosc, tenint el màxim respecte per tot allò que recollia. El meu treball final lligava la terra, les nostres arrels, la vida a pagès i l’artesania. I va construir petits paisatges dins d’ampolles.Sí, vaig dissenyar unes garrafes que em van bufar al Museu del Vidre de Vimbodí. Les vaig omplir de materials del bosc: suro, branques de garric, espigues de gramínies, flors seques d’orenga... La idea era transmetre la importància de preservar l’entorn. L’exposició es deia “La crida del bosc”. Vostè l’ha sentida?I tant! Des de ben petita que he anat a la muntanya amb la família. Solia tornar a casa amb la motxilla carregada de pedres, herbes o qualsevol element natural. El bosc m’aporta pau, tranquil·litat, em lliga a la terra. El bosc ens dona molt. Però, i nosaltres, en tenim prou cura?No gens. Anys enrere els boscos estaven nets i els respectàvem. Ara els trinxem en època de bolets. I estan plens d’arbres morts. S’hauria de poder tornar al pasturatge, aprofitar que estem en una zona rural amb pagesos ben parits, que tenen bestiar capaç de netejar el bosc. O incidir més a eliminar la processionària, que està afectant molt els arbres del Moianès. Què hi podem fer?Hem perdut el respecte per la natura i per nosaltres mateixos. Els petits gestos individuals són importants, però les institucions han de fer més. Sobretot, han d’escoltar la gent que viu a les zones rurals, que és la que hi entén del territori. Amb Albert Ferrer es van plantejar obrir el centre de jardinera en plena sequera. No era molt arriscat?Feia temps que l’anterior garden estava tancat. Ell és jardiner, jo florista, ho vam veure com una oportunitat de donar els dos serveis. I es tracta d’adaptar-se al clima. Treballar amb plantes arbustives, més mediterrànies, que aguantin les temperatures altes. Posar escorça als parterres per retenir l’aigua. Pensar en sistemes de recollida de pluja o de rec sostenible. I utilitzar plantes de temporada, adaptades a cada època de l’any. Ara ja no posis ciclàmens, per exemple. Tria les prímules o els pensaments. Ho tindré en compte, gràcies.És essencial escoltar el client, entendre què necessita i oferir-li el producte més adequat. D’això va el comerç de proximitat, oi? Mira, una altra cosa que hem de cuidar. A les botigues de tota la vida falta relleu generacional i comprar per internet és molt temptador. Però els pobles sense el petit comerç són morts. Falta jovent emprenedor? O oportunitats per quedar-s’hi a viure?Falta gent que es dediqui als oficis. Falten ajudes per als emprenedors. La gent jove en té ganes, però costa molt obrir negocis, molt. Has de ser valent i estar ben acompanyat. Nosaltres sort n’hem tingut de les nostres famílies i els amics. Al centre de jardineria li han posat L’Auró. Un arbre bonic.I tant, un dels meus preferits! Vam pensar en un arbre del Moianès, que no fos dels típics. N’hi ha a la Fàbrega, al Toll, al Molí Nou... A la tardor ens regala paisatges esplèndids: l’auró blanc amb les fulles súper grogues i l’auró negre, ataronjades i vermelles. Un últim consell: què faig perquè no se’m morin les plantes?Vigila com les regues, ni poc ni molt. Una mica d’adob en floració. I llum natural abundant. T’ho agrairan.

“Estem perdent el respecte per la natura i per nosaltres mateixos”

Del Celler de Can Roca a un forn de poble: la història de Román González, el nou forner de l’Estany

El Consorci del Moianès adjudica la gestió de l’escorxador de baixa capacitat

Rodatges sota l’aigua amb estrelles del cine i la publicitat: la feina d’Eva Ponce, de Moià

Montbrú, el mas que dona nom al multipremiat formatge de Moià

LA PREGUNTA

Creu que és beneficiosa l’expedició a la lluna?

Comissen un ramat d’un miler d’ovelles a un pastor a Montornès

Mor a 82 anys Anna Ortega, botiguera de Granollers

Jaume Guardeño continua ingressat al Parc Taulí en estat estable

Salvador Illa pateix dolor i pèrdua de força a les cames i estarà ingressat dues setmanes mentre li fan proves i rehabilitació

Meritxell Budó: "Més aviat que tard haurem d'abordar què fem a l'espai de la Sínia"

S’esfondra part de l’antic forn de ciment de Campins pel seu estat d’abandonament

Recuperen l’activitat a la terminal de mercaderies de Granollers pel tall del túnel ferroviari de Rubí

Mor a 65 anys Lluís Ximeno, traumatòleg a l’Hospital de Sant Celoni durant 32 anys

Els Mossos detenen dos furtadors reincidents que es feien passar per policies a l’AP-7 a la Roca

Els Bombers donen per extingit l'incendi amb risc químic a l'empresa Euromed de Mollet