Josep Orriols i Roca és família

Generalment, d’entitats i institucions que compleixin 50 anys no n’hi ha gaires arreu del país. Una trajectòria tan dilatada demostra la solidesa del projecte, i aquest és el cas de l’Escola pública Josep Orriols i Roca, que enguany celebra el 50è Aniversari. És l’única escola pública de Moià i compta amb dues línies d’Educació Infantil i Primària. Són uns 400 alumnes i més de 30 professionals de l’educació, però tot i el gran volum de persones és un centre molt familiar i es respira l’amor i entusiasme que posen en tot el que fan. Per celebrar aquesta efemèride han organitzat diverses activitats. Una va ser una xerrada participativa que van fer a finals de novembre en què van participar professores, exprofessores, exalumnes, alumnes i famílies. Durant aquesta jornada, els infants de 4t i 3r van poder ser els protagonistes formulant tot de preguntes que havien preparat prèviament a classe. Isabel Marcos, cap d’estudi, els deia per fer-los reflexionar: “Som aquí perquè abans hi ha hagut moltes persones més.” Una de les coses que van poder conèixer els alumnes és que l’edifici de l’escola, fundat l’any 1971, ha patit moltes ampliacions i modificacions. “Quan es va inaugurar era una escola petita. El menjador, per exemple, era on hi ha ara el sorral i no hi cabia gaire gent”, explicava la Dolors, professora del centre. “Sempre ens ha faltat espai i per això aprofitàvem molt el pati i el porxo, hi posàvem molta imaginació. Al principi no hi havia res, ni biblioteca, però de seguida es va habilitar una petita aula. L’AMPA va col·laborar a equipar-la amb donacions de llibres”, afegia. Ara la biblioteca és un dels orgulls del centre. Un altre exemple que el centre ha comptat amb moltes reformes al llarg dels anys, el donava el Lluís: “Nosaltres vam començar l’escola amb un pati i vam acabar amb un altre. Molt als inicis, també hi havia un espai que eren “les casetes”, on els mestres que venien de fora la població podien quedar-se a viure. Els exalumnes i antics professors també van recordar amb tendresa els “tallers”. En feien de cuina, de costura… La Glòria va ser professora de labors durant 29 anys i és qui ha cosit les disfresses dels actuals pastorets: “Eren més de 70 alumnes, i fèiem una hora de classe, tant nens com nenes”. Durant la presentació també van parlar d’un dels moments fonamentals en la història del centre: quan van passar a ser Escola Catalana. “Vam haver de fer un esforç. Va ser dur poder arribar a ser-ho”, apuntava la Glòria. A partir de llavors van voler recuperar totes les tradicions com Sant Jordi o la Castanyada. De fet, actualment, és un centre destacat per la implicació i ganes que posen en totes aquestes celebracions. Componen cançons per a cada ocasió, preparen balls, es creen les seves pròpies disfresses, impliquen alumnes i famílies i fins i tot van crear els seus propis gegants l’any 2009, un altre dels moments importants dins el recorregut del centre. L’AMPA, on hi ha adherides el 100% de les famílies, és un dels pilars crucials de l’escola. No només van col·laborar en el seu moment amb l’equipació de la biblioteca, sinó que també van ser qui va construir el caminet de pedra que ara travessa tot el pati de dalt a baix.

Josep Orriols i Roca és família

L’oposició de Vic veu amb bons ulls el manteniment de l’activitat sanitària al CAP dels Caputxins

Un estiu no és estiu sense els gelats de la Xixo a la plaça Major de Vic

L’ofici de construir un bon menú

Es commemoren els 950 anys del campanar de Taradell

LA PREGUNTA

Veu bé que la justícia europea hagi avalat la llei d’amnistia?

Dos nens moren ofegats al riu Ter, a Manlleu

Controlat l'incendi forestal de Sant Quirze Safaja

“Ens faríem bé tots plegats de no inflar-ho tant”

Un incendi com cap altre

Troben una persona morta a l'interior d'una autocaravana a Tona

Un mercat més buit i acalorat

Pascual ofereix als treballadors de Gurb l'opció d'anar a treballar a Aranda de Duero

Dol a la Fundació UE Vic per la mort d'un jugador de 9 anys

El Catalunya de Ribes, un hotel d’experiències i records

Emotiu minut de silenci a Manlleu per la mort dels dos germans bessons ofegats al riu Ter